El passat dia 16 de juny, dia del ple d’investidura, va ser un dia d'excessos a Cerdanyola. Dels que van haver-hi a la plaça Francesc Layret, s’està parlant molt i es seguirà parlant donat la gravetat dels fets. Tot i que l’actitud en conjunt de la gent favorable a la investidura de l’Antoni Morral va ser exemplar, segurament algun comentari d’aquesta gent no va ser del tot correcta. Per la part que hem toca demano disculpes per algun comentari fora de lloc, en el meu cas no hauria de haver entrat a discutir amb gent de les JERC i les JSC, ja que hi havia massa tensió com per que medís tots meus els comentaris i segurament alguns d'ells van estar fora de lloc. Espero que tota la gent que va cometre excesos molt més reprobables que les nostres demani també disculpes públicament.
Dit això, crec que hi ha qüestions més rellevants a ser comentades i hem centraré en dues: D’una banda com es va materialitzar el pacte entre ICV-EUiA i CiU, el paper del PSC en les negociacions i el recolzament des de l’oposició del PP al pacte de govern. D’altra banda per què Antonio Cárdenas tenia per fer les declaracions que va fer i tenir l'actitud que va tenir dissabte.
No sóc la persona més informada del món sobre les negociacions i les possibilitats de pacte i en molts casos algunes de les coses que dic es basen en percepcions analítiques més que en informacions concretes, però si que és cert que tinc algunes informacions de primera mà de persones que formaven les comissions negociadores. Per començar, no sé si el pacte ICV-EUiA i PSC era el millor per la ciutat o no, o sí era el més correcte políticament. El que sí sé és que el PSC ha demostrat de forma ostensible no estar gens interessat amb aquest pacte. ¿Era excessivament ambición per part d’ICV-EUiA demanar paritat total en el repartiment d’àrees de govern? Crec que en una situació de gairebé empat tècnic com tenim a Cerdanyola era una possibilitat raonable. Però en qualsevol cas era una proposta am la que es podia començar a negociar. De propostes el PSC no en va fer cap a ICV-EUiA. Evidentment, ells volien un pacte amb CiU i va ser durant molts dies la seva única línea de treball. Això hem sembla lògic, coherent i correcte per part del PSC. Quan la porta de CiU es va tancar, al fer públic el pacte amb ICV-EUiA, el PSC va buscar el pacte amb el PP. I aquí el pacte és amb majúscules, oferint responsabilitats de govern, oferint regidories. Això hem sembla lògic i correcte. 10+3=13. Però no hem sembla coherent. Si s’intenta instaurar la política de la por, dibuixant una figura caricaturesca d’un pacte de govern fosc de personatges infames que volen apartar il·legítimament del poder al PSC, no té lloc buscar el pacte reiteradament amb aquells que després és demonitzarà. Un detall, fins que no es va saber el resultat de la votació no van aparèixer les pancartas socialistas. No van aparèixer, perquè fins l’últim moment era posible “el miracle” socialista. Un “miracle que es deia Partit Popular, ni trànsfugues ni històries. La investidura de Cardenas, dissabte, passava pel PP. Ara, evidentment, desprès del que han fet, han de negar-ho.
Una altra qüestió rellevant en clau de futur és l’anàlisi que mereixen les paraules d’Antonio Cárdenas, el seus excessos dialèctics i la seva actitud bel·ligerant. Va llegit un discurs que portava escrit de casa, amb la qual cosa no és pot atribuir a la tensió del moment la agressivitat dialéctica que va utilitzar. Independentment de que estigués o no fomentada la seva destralera intervenció que portava escrita de casa, amb la qual cosa no és pot atribuir a la tensió del moment, Cárdenas va insultar als representats escollits pel poble: “hem assistit a una votació vergonyosa” va declarar, en relació a la decisió madura, lluire i reflexiva que tots els regidors van assumir per votar el que els hi vingués en gana. A l’alcalde electe de Cerdanyola, el va anomenar “patético faraón”. No només no va respectar la institució de l’Ajuntament amb el seu discurs, sinó que es va negar a agafar la banda i a fer-se la foto dels regidors. Això és un fet inèdit des de la restauració de la democràcia. Sincerament, jo creia que Cárdenas era amb diferència el millor candidat que el PSC havia tingut a Cerdanyola. Avui no ho crec. Entenc per les paraules del líder socialista que ara el PSC es deu plantejar votar per sistema en contra de tot el que l’equip de govern porti al ple amb l’objectiu de desestabilitzar-lo. Sí això es així, estarem davant d’un exercici d'irresponsabilitat política que pagarem tos i totes els ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola. Se li suposa a un partit que vol governar una ciutat que se l’estimi. Si el PSC s’enroca en una postura d’intransigència demostrarà que no s’estima a Cerdanyola. Pel bé de tots i totes, i també del PSC, espero que això no succeeixi i que els regidors socialistes que representen a més de set mil votants, sàpiguen estar a l’alçada de les circumstàncies.
