sort que els reis venen en camell

Fàbrica d'edees

El proper dissabte JEV celebra el seu 15è aniversari que coincideix amb el 30è aniversari de la revista Jovent. L'efemèride s'aprofitarà per retrobar novament a tota la gent que va contribuir i va fer possible un projecte polític com JEV, intentant representar tota la diversitat de l'orígen de l'organització.

JEV participa activament a la 8a Assemblea Local d'ICV

L'agrupació de Cerdanyola de JEV hem participat activament a la 8a Assemblea local d'ICV, que s'ha celebrat avui i que culmina el procés de renovació interna iniciat amb les eleccions primàries. A part de contribuir en l'organització i la logística, donat que el Pol Moragas ha estat un dels responsables d'organitzar la jornada, els joves també hem tingut presència en la mesa de l'assemblea, on la Maria Reina ha estat secretaria; i amb la presentació d'una resolució sobre les polítiques de joventut a càrrec de Jesús Hernàndez.

L'assemblea, que ha comptat amb l'assistència del diputat al congrés i cap de llista d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals, Joan Herrera, ha transcorregut en un clima d'entesa, complicitat i germanor. Tant en les intervencions del Toni Morral com en la del nou i flamant president de l'agrupació local, Joan Rodríguez, s'ha destacat el paper dels Joves en els darrers mesos com un dels aspectes més positius del creixement del partit.

Una de les notes més positives és la inclusió de tres joves en la nova Comissió Política Local, l'òrgan executiu d'ICV. La votació de la composició, amb una única proposta, ha tingut una àmplia majoria i únicament han hagut dos abstencions i cap vot en contra. La Maria Reina, l'Andrés Martín i el Jesús Hernàndez seran 3 dels 20 membres de la nova CPL.

Us adjuntem un resum de la resolució presentada per Joves d'Esquerra Verda i que ICV ha aprovat per unanimitat.

Resolució de Joves d’Esquerra Verda sobre Polítiques de Joventut

Presentant aquesta moció en referència a les polítiques de joventut, l’agrupació de Joves d’Esquerra Verda volem fer una aportació política a l'assemblea.

A dia d'avui, més d’un 21 % de la població de Cerdanyola té entre 15 i 29 anys. Aquest percentatge es situa per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya. A més, la presència de la Universitat Autònoma fa que hi hagi més joves residents dels censats. Aquestes dades deixen clar que el jovent és un grup social nombrós, però també complex ja que és heterogeni i té necessitats i inquietuds molt dispars.

La majoria dels problemes dels joves són els mateixos que els que pateix el conjunt de la societat, tot i que més pronunciats per ser un col·lectiu desafavorit. Temàtiques tal com la precarietat laboral, la integració dels immigrants (col·lectiu amb un elevat nombre de joves) i l'accès a l’habitatge són qüestions que s’han d’abordar tenint present que els màxims afectats són joves. Per tal de donar una resposta efectiva a aquestes inquietuts i necessitats, són necessàries polítiques transversals des de diferents departaments de les administracions, especialment els de Drets Civils, Habitatge, Educació i Treball.

Aquesta concepció més àmplia del que han de ser les polítiques de joventut, sovint xoca amb la concepció més tradicional i malauradament generalitzada, la qual tracta les polítiques de joventut com aquelles orientades a l’oci, la cultura i la promoció de l’associacionisme del jovent. La política de joventut de l'Ajuntament de Cerdanyola ha tingut una gestió polèmica en els darrers anys, i en diverses ocasions els joves han sortit al carrer per mostrar el seu malestar. Tots coneixem les mobilitzacions socials queixant-se de l'estat del Casal de Joves de Ca n'Altamira, únic equipament juvenil de la ciutat. Tot i que Joves d'Esquerra Verda tenim una definició més àmplia i substancial de les polítiques de joventut, també creiem en la gran importància de les polítiques més lúdiques adreçades als joves, i compartim el malestar i preocupació dels i les joves que s’han mobilitzat.

A Cerdanyola, actualment, la coalició d'ICV-EUiA gestiona directament molts àmbits d'aquesta definició més àmplia i transversal de les polítiques de joventut. Fins i tot és responsable de l’àrea estrictament de joventut. Són molts els punts possitius a destacar de les actuacions fetes els darrers anys, com la clara aposta per l'habitatge social de lloguer, que exemplifica perfectament la promoció de La Clota o la construcció de nous bucs d'assaig a la ciutat. Però també queda molta feina per fer.

Per què és important agafar consciència de la necessitat d'una bona política de joventut?

• Els joves som un col·lectiu amb un elevat grau de precarietat i, puntualment, amb risc d’exclusió, fet que mereix una atenció especial. La protecció dels col·lectius socials desafavorits és un referent en l’ideari i el programa electoral d’ICV.

• Els joves som un sector de la població clau per tal de generar identitat de ciutat i per a aconseguir que Cerdanyola acabi sent algun dia una veritable vil·la universitària.

• A Cerdanyola, els darrers mesos han hagut mobilitzacions en contra del govern municipal per temes com l'estat del Casal de Joves o l'Aula de Música, on els manifestants eren gairebé tots joves, que mostra un cert malestar social.

És per tot això que emplacem a l’organització a obrir un debat sobre les polítiques de joventut que es duguin a terme situant-les com una de les polítiques prioritàries d’ICV.

L’agrupació de Cerdanyola de JEV porta a la ciutat a Salvador Milà per parlar del canvi climàtic.

Dimarts dia 4, en Salvador Milà, diputat d’ICV al Parlament de Catalunya i ex conseller de Medi Ambient i Habitatge del primer govern d’esquerres de la Generalitat, va realitzar un acte anomenat “Contra el canvi climàtic + esquerra verda”. La jornada va estar organitzada pels Joves d’Esquerra Verda que van aconseguir omplir la sala d’exposicions de l’Ateneu, amb més d’una quarantena d’assistents. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jesús Hernández, que va destacar que “actes polítics d’aquest nivell demostren que ICV vol que Cerdanyola estigui a la Champions League” i que “es demostra que el canvi climàtic interessa a les persones”.

En Salvador Milà va fer una presentació en power point on es va poder veure amb imatges impactants i estadístiques demolidores de l’impacte de l’activitat econòmica i social al planeta i els efectes, en alguns casos irreversibles, de tot plegat. Ens va explicar la lògica del desenvolupament a Catalunya que “fa que cada vegada es consumeixi més per a fer la mateixa activitat i, a més, hi ha més activitat amb la qual cosa l’impacte creix exponencialment”. Milà va referir-se a que un canvi de model podria permetre seguir creixent “sempre que es creixi bé, és a dir, fent les coses de forma que hi hagi un menor impacte, es pot créixer alhora que es redueix la petjada ecològica”. També va entrar en valorar “la hipocresia de molts estats” com Rússia, Estats Units i Gran Bretanya, en referir-se al desgel dels pols i l’interès de molts estats en que es produeixi aquest desgel per aconseguir petroli .

La conferència va durar més d’una hora però malgrat aquesta extensió en tot moment el públic va estar connectat, en certa mesura perquè Milà va aportar també dosis d’Humor amb alguns fragments de pel·lícules dels germans Marx com el “Camarote de los Hermanos Marx” o “Más Madera” cosa que va justificar “perquè s’ha de notar el nostre origen marxista”, expressió que va fer riure als assistents. A més eren exemples que il·lustraven perfectament els actes il·lògics i insostenibles que fa la societat occidental, com el fet de que “la macroeconomia va bé a costa de destrossar el planeta”.

En acabar Milà va poder contestar les preguntes dels assistents que en general van mostrar la seva sintonia amb la conferència, i també se li va demanar per temes com la protecció de Collserola, al que Milà va respondre que calia protegir Collserola, però que “amb imaginació” es pot aconseguir un projecte de mobilitat ferroviari sostenible amb un impacte nul al territori. Jesús Hernández va remarcar que hi hauria continuïtat de la campanya contra en canvi climàtic, ja que al primer trimestre del 2008 JEV organitzaria una nova conferència amb l’ambientòleg David Pon.

Altres imatges de l'acte:

Salvador Milà vindrà a Cerdanyola en una xarrada contra el canvi climàtic

La propera setmana JEV Cerdanyola ha preparat un acte d'alt nivell polític, d'aquells que situen la ciutat a la "Champions League". Avisem amb poc de temps perquè les agendes de persones com Milà és el que tenen, que costen de lligar. El proper dimarts 4 de desembre el diputat i ex conseller de Medi Ambient vindrà a Cerdanyola per fer la una conferència contra el canvi climàtic.

Milà ha fet la seva presentació a diferents llocs com la UAB, sempre amb èxit entre l públic i amb un missatge divulgatiu i molt polític. Estic especialment content de que Milà hagi acceptat la invitació de la nostra entitat, ja que ha mostrat la seva valentia quan va estar al front de la conselleria i actualment està fent una gran tasca com a diputat, ja que ell quan parla saps que en dirà una de bona, saps que quan el diputat Milà intervé, ja sigui per parlar de la Renfe, de les apagades de llum a l'estiu, el 4t cinturó, les intervencions sempre seran contundents i interessants.

L’exconseller de Medi Ambient i Habitatge i diputat per ICV Salvador Milà ens parlarà dels impactes socials dels canvis ecològics. La xerrada girarà entorn a les següents qüestions: el model econòmic i energètic en relació a l’ecologia a la societat industrial del s. XX; quins canvis de paradigmes s’há produït; la petjada ecològica, què és, aplicació a Catalunya; com ha de ser el nou model de sostenibilitat i alguns exemples com l’impacte del model territorial urbanístic, l’energia, l’aigua i la gestió dels residus.

Passo més informació de l'acte:

Acte “Contra el Canvi climàtic + Esquerra verda” a Cerdanyola del Vallès.

Ponent: Salvador Milà, diputat i exconseller de Medi Ambient i Habitatge.
Lloc: Ateneu de Cerdanyola (C/indústria 38-40) Sala d’Exposicions.
Data: Dimarts 4 de Desembre.
Hora: 19:30.
Organitzat per l’agrupació de Cerdanyola de Joves d’Esquerra Verda.

JEV de Cerdanyola assistirà a la manifestació de l'1 de Desembre

El proper dissabte 1 de Desembre la Plataforma pel dret a decidir ha convocat una manifestació amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!". Aquesta manifestació està recolzada per una àmplia representació de la societat civil catalana. La manifestació, que sortirà a les cinc de la tarda de Plaça Catalunya i avançarà fins a l’Estació de França recorrent Via Laietana, té per objectius proritaris plantar cara davant la greu damnificació que està patint la ciutadania catalana amb el caos viari.

Els Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola assistiran a aquesta manifestació que es convoca bàsicament pel caòtic estat de les infraestructures ferroviàries. Les línies 4 i 7, que són les que passen per la nostra ciutat, no han estat afectades directament pel les aturades de serveis causades per la priorització de les obres de l’AVE motivades pels interessos electoralistes del PSOE. Tot i això sí que hem patit el deteriorament del servei de rodalies, els retrasos, la manca d’informació i els trens atapeïts, amb la qual cosa ens sentim directament afectats per la incompetència de la ministra Magdalena Álvarez. A més d’això, solidaritzem amb aquells que si han patit l’aturada dels serveis i que encara ara no sabem com es resoldrà tot plegat.

Per més informació:

http://www.decideixodecidir.cat/

http://www.iniciativa.cat/nacional/continguts/noticies/nac_noticies_sol_cat.php?idnoticie=7264

ICV i JEV valoren molt positivament les jornades “Parlament i Llibertats Sexuals”

La coordinadora nacional de JEV i diputada al Parlament de Catalunya, Laia Ortiz, i el responsable de llibertats sexuals de Joves d’Esquerra Verda, Eduard Urtasun, així com Jordi Valls han fet avui una valoració “molt positiva” de les jornades celebrades aquest cap de setmana al Congrés dels Diputats sobre “Parlament i Llibertats Sexuals”. “Les jornades han servit per preparar el programa electoral i fer balanç de legislatura en matèria de LGBT”, ha explicat Urtasun.

En aquest sentit, el responsable de llibertats sexuals ha volgut destacar que “IU-ICV ha estat clau perquè la llei de matrimoni homosexual i la llei d’indentitat de gènere siguin més progresistes”. Així, Urtasun ha recordat que “IU-ICV va aconseguir introduir la paraula matrimoni homosexual per equiparar-lo al matrimoni heterosexual”.

De la mateixa manera, Urtasun ha fet un reconeixement a les associacions i al moviment LGBT per la tasca que duen a terme des de fa anys reivindicant els drets del col•lectiu i treballant per aconseguir una igualtat real.

Així mateix, el responsable de llibertats sexuals ha destacat que “ICV sempre hem anat un pas més enllà del PSOE i hem aconseguit, per exemple que els ex-presos durant el franquisme per motius d’orientació sexual cobrin una pensió de 800 euros”.

Finalment, Urtasun ha afirmat que tant des de JEV com d’ICV “continuarem treballant per aconseguir una igualtat real del col•lectiu LGBT”.

Durant les jornades les àrees de llibertats sexuals d’IU i ICV van entregar unes plaques en homenatge a la tasca realitzada a favor dels drets dels col•lectiu al president de la formació ecosocialista, Joan Saura, el diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera, al coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares i a la ex diputada d’IU Marisa Castro, impulsora del moviment feminista.

Els membres de JEV de Cerdanyola participen a l'Escola de Joves Sindicalistes d'Acció Jove

El cap de setmana del 23,24 i 25 de novembre tindrà lloc a Vallgorguina, al Vallès Oriental, l’Escola de Joves Sindicalistes Ángel Rozas Serrano. Sota el títol “Per què sóc de CCOO?”. Alguns membres de JEV de Cerdanyola que alhora són membres de CCOO assistiran a la jornada amb l'objectiu de seguir formant-se en les qüestions que afecten als drets dels treballadors, preocupació pròpia i fonamental de les organitzacions d'esquerres com JEV.

JEV POSA EN MARXA LA CAMPANYA "NO MORIS PER AMOR"

Joves d’Esquerra Verda ha posat en marxa la campanya “No moris per amor, acabar amb la violència de gènere és cosa de tots i totes” en motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència masclista. Per això, JEV distribuirà 5.000 cartells i 20.000 calendaris de mà arreu del territori català.

Aquest any la campanya es centra en conscienciar a la gent jove sobre els possibles perills de determinats comportaments en les relacions de parella que poden conduir a violència de gènere. Determinades relacions estan fortament marcades per un paper dominant del noi cap a la noia i sovint el que semblen mostres d'afecte i d'amor, són possibles precedents de maltractaments, tant psicològics com físics.

L'últim any, 4 de cada 10 denúncies per violència de gènere a l'Estat Espanyol han estat de dones joves, menors de 30 anys. Cada any segueixen morint dones víctimes de la violència masclista i és per això que cal continuar lluitant perquè les agressions es denunciïn”, ha remarcat.

La sensibilització de la societat, el reconeixement de la problemàtica, el suport a les víctimes i el reconeixement dels drets de les dones a les Institucions són requeriments essencials en aquesta lluita. No podem tolerar que aquestes agressions contra les dones es segueixin produint i per aconseguir-ho el paper de la societat és fonamental. Acabar amb la violència de gènere és cosa de tots i totes.

Per tot això, JEV durà a terme actes a les universitats així com rodes de premsa territorials per presentar la campanya. El mateix dia 25, una delegació de JEV juntament amb ICV assistirà a la concentració de la plaça Sant Jaume.

JEV QUALIFICA LA PROPOSTA D'ARTUR MAS COM "LA CASA GRAN DEL CAPITALISME"

El coordinador nacional de Joves d'Esquerra Verda, David Cid, ha qualificat avui la proposta del líder de CiU, Artur Mas, com "La casa gran del capitalisme". "És impossible construir un únic espai del catalanisme perquè aquest té diferents tradicions i el catalanisme de dretes mai podrà anar amb el d'esquerres", ha sentenciat.

En aquest sentit, Cid ha dit que "des de JEV creiem que propostes programàtiques com la defensa de l'escola i la sanitat públiques o el dret GLBT a adoptar són incompatibles amb les propostes d'Artur Mas que tenen més a veure amb la dreta neoliberal europea que no amb el catalanisme d'esquerres". "Mas ens vol vendre una casa comuna, però a la casa comuna del capitalisme només hi caben els catalanistes de dretes", ha afegit.

Per Cid, "només es pot arribar a una nació plena, si assolim una nació justa, i les propostes que planteja Artur Mas per convertir Catalunya en un país punter, son velles receptes amb un nou embolcall i sota el màrqueting de David Madí." Segons el coordinador nacional de JEV, "l'Estat del Benestar no és una joguina que es pugui posar a subhasta i el que necessitem com a país són més polítiques socials per aconseguir una societat més cohesionada".

Finalment, Cid li ha recordat a Mas que "ICV es sent hereva de la llarga tradició de catalanisme d'esquerres i federalista, avui també ecologista i feminista, tradició i projecte ben allunyat del de CiU". "No es pot pretendre apropar interessos empresarials que defensen unes determinades polítiques que van destinades a privatització de serveis públics i la liberalització econòmica", ha dit Cid.

CONCENTRACIÓ ANTIFEIXISTA

DIVENDRES 16 DE NOVEMBRE

A LES 20H

DAVANT DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove aborden les polítiques d’habitatge amb el regidor de Territori i Medi Ambient

El passat dimarts dia 6 de novembre membres de Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove ens vam reunir amb el Regidor de Medi Ambient i Territori. La reunió tenia com a objectiu veure la situació actual de la ciutat en matèria d’habitatge i posar en comú noves propostes. Aquesta sessió s’emmarca en el procés de seguiment i participació en l’elaboració de les polítiques municipals que estem fent JEV i AJ.

Rafa Bellido va explicar l’estat de les promocions d’habitatge públic a Cerdanyola. Les previsions són tenir 136 nous pisos al llarg del 2008 (els de la Clota i els primers de la Plana) i 1435 que es començaran a construir en els propers 4 anys, repartits en tres ubicacions: la promoció del centre direccional i les futures promocions públiques del carrer Salvador Espriu i de Can Banús. Un aspecte important d’aquestes promocions és que totes elles preveuen un ús temporal de l’habitatge social, amb la qual cosa l’Ajuntament no perd patrimoni i s’evita que pisos construïts amb finalitats socials passin al mercat lliure. Aquesta aposta ferma que l’Ajuntament de Cerdanyola està fent pel lloguer i altres fórmules de temporalitat beneficia especialment als col·lectius que més pateixen la precarietat, com és el cas dels i les joves. Tant des de AJ com des de JEV defensem les decisions de l’Ajuntament en aquest sentit.

Una de les qüestions que les dues organitzacions vam mostrar com a claus va ser la nostra voluntat de fer un cens dels habitatges buits. Davant d’això, Bellido ens va comunicar les dificultats donat que no és competència municipal, però es va mostrar disposat a provar-ho i buscar fórmules per poder detallar els pisos en desús. El cens de pisos buits i la recerca de noves formes d’intervenir en el lloguer de pisos de Cerdanyola són eines que permetran, amb la propera llei impulsada per ICV-EUiA, la “llei de l’habitatge”, noves formes polítiques d’intervenció pública al mercat. A més d’això, els membres de AJ i JEV vam mostrar el nostre interès en que s’ha d’evitar que es lloguin habitacions a preus desorbitats i en males condicions, cosa molt habitual a Cerdanyola, per la proximitat amb la UAB. A més d’això també veiem clau reforçar el paper de la borsa jove d’habitatge com a mediador entre llogaters i propietaris. També creiem que s’ha de treballar per fer factible altres polítiques més innovadores, que estan funcionant a altres països com la masoveria urbana i fins i tot la promoció de l’autoconstrucció.

En conclusió, les Joventuts d’ICV i les d’EUiA volem mostrar la nostra satisfacció per l’aposta pel lloguer que està fent l’Ajuntament de Cerdanyola que beneficiarà als joves que actualment no poden emancipar-se i valorem molt positivament el conjunt de les polítiques d’habitatge dutes a terme. També afirmem, però, que cal seguir innovant i treballar per trobar més solucions al problema de l’especulació i de les dificultats de l’accés a l’habitatge que estem patint els i les joves.

per cert...

Una veritat incòmoda, molt incòmoda.

Al Gore ha rebut recentment el Premi Nobel de la Pau. Sens dubte, el prestigi d’aquest premi donarà encara més publicitat a les seves campanyes i al seu ja conegut documental “Una veritat incòmoda”. Veient-lo us adonareu que no només és una crítica als diferents governs dels estats desenvolupats (principalment als EE.UU.) i d’alguns que estan en vies de desenvolupament (com ara la Xina) per les seves pobres o inexistents polítiques mediambientals, sinó també una explicació força pedagògica, del que és el canvi climàtic i tots els conceptes que l’envolten.

Un dels eixos sobre els que gira el documental és el de l’escalfament dels pols i les glaceres (amb el conseqüent desgel) provocats per l’ascens de la temperatura que s’ha produït en les últimes dècades, com a conseqüència de la també creixent utilització de combustibles fòssils. Els efectes del desgel poden ser molts, principalment climàtics: augment del nivell del mar, més tempestes i més fortes arreu del planeta, més sequera, etc.

Aquests efectes ambientals de ben segur tindran greus conseqüències per a l’ésser humà: una reducció de l’accés a l’aigua potable per a part de la població mundial i la possible destrucció (encara que sigui parcial) de ciutats situades a nivell del mar, són només dos exemples dels problemes que el canvi climàtic ens pot ocasionar. Amb això sembla que n’hi haurà prou per a generar un nombre molt elevat de desplaçats i “refugiats ecològics” (un terme que, per desgràcia, cada dia cal usar més). En relació amb això no està de més preguntar-se si el milió de desplaçats pels incendis de California es poden entendre com a víctimes del canvi climàtic; possiblement la resposta és sí.

Per tots aquests motius el documental pretén conscienciar al telespectador sobre el problema i, a més, deixar clar que cadascú s’ha de fer responsable de reciclar i d’estalviar energia a la seva llar i en els seus desplaçaments mitjançant, per exemple, l’ús de transport públic, el compartir cotxe, o, perquè no, agafar la bicicleta o anar caminant, sempre que sigui possible, al lloc de treball o d’estudis.

D’altra banda, el reportatge té un parell de defectes: en primer lloc, s’ha fet una mica massa dramàtic: en algunes parts del reportatge sembla que s’estigui explicant com serà la fi del món. En segon lloc, dóna poca informació sobre els efectes del canvi global sobre la biodiversitat del planeta (el més greu, evidentment, la desaparició d’espècies). En tot cas, us animem a que el veieu, i podreu, d’aquesta manera, jutjar per vosaltres mateixos.

Ara bé, esperem que no jutgeu de la manera que ho va fer fa uns dies el “Sr.” Rajoy, ja que, segons ell: “Si nadie garantiza el tiempo que hará mañana en Sevilla, ¿cómo pueden saber que va a pasar de aquí a 300 años?” Potser el que caldria fer és començar per canviar alguns líders polítics i, sobretot, ensenyar-los-hi que el canvi climàtic trigarà força menys de 300 anys en perjudicar-nos.

Èxit de la jornada d'homenatge al Che

Des de JEV volem destacar l'èxit que ha va suposar la jornada festiva reivindicativa per commemorar el 40è aniversari de la mort d'Ernesto Guevara, “el Che”, que va ser assassinat a mans de la CIA el 9 d'Octubre de l967 a Higueras (Bolívia).

La jornada, que va tenir lloc al Casal de Joves, totes les entitats que van participar a l'organització del acte van tenir la seva paradeta, entre elles la de JEV, que va repartir enganxines, xapes i díptics de diferents campanyes, algunes publicacions gratuïtes de la col·lecció “El pensament i l'acció” i un centenar de preservatius, a més de recollir firmes per a que un carrer o plaça de Cerdanyola pugui dur el nom de Che Guevara.

A les 17.00 es van iniciar els passis de dos documentals (amb una assistència de més de 40 persones a cada un d'ells) un sobre la revolució a Veneçuela i un altre de biogràfic sobre la vida “del Che”.

Els documentals van deixar pas a un debat d'altíssim nivell polític i acadèmic, amb la presència de Carlos Urra, ex assessor del ministeri d'economia de Salvador Allende; Maria Ortiz, membre de defensem Cuba; Belén Rojas, la cònsol general de la República Bolivariana de Veneçuela a Barcelona; Jordi Mir, doctor en Història i investigador de la Pompeu; i Jordi Mena, ex regidor de Cerdanyola pel PSC, antropòleg i ex membre del Front Sandinista d'Alliberament Nacional a Nicaragua. El debat es va tenir lloc a la mateixa sala polivalent del Casal, totalment plena i amb alguns punts de polèmica per les intervencions de Jordi Mena que va donar una òptica més crítica amb la revolució cubana i la figura del Che, que va despertar respostes airades de molts assistents i d'alguns dels altres ponents. Des de JEV volem dir que malgrat no compartim bona part de la intervenció de Mena, agraïm el seu atreviment i considerem la controvèrsia que va despertar com a positiva, ja que va servir per fer més interessant i animat el debat.

Mentre a la sala polivalent es projectaven els documentals i es debatia sobre el llegat del Che, a l'exterior, hi havia activitats infantils, amb pallassos i mags, que van congregar una vintena de nens. Donant mostra de la transversalitat de l'acte que va superar la barrera generacional i on van assistir moltes famílies amb nens, gent jove i gent d'avançada edat.

Per la nit, la festa va anar a càrrec primer dels grups de Musikaos i posteriorment de Hate Hache i No fucking Name, amb més d'un centenar de persones, bàsicament joves, van poder gaudir dels concerts fins la una de la matinada.

En conclusió, per a JEV, la valoració de l'acte és molt positiva per tres raons. D'una pel fet que sigui un acte unitari de agrupacions polítiques i associacions d'esquerres. En segon lloc, estem orgullosos de l'alt nivell de l'acte, ja que a més de tenir una gran diversitat d'activitats, totes les que van tenir lloc van ser d'alta qualitat. En darrer lloc considerem un èxit l'assistència de públic de totes les edats, demostrant l'interès que desperta 40 anys desprès de la seva mort la figura d'Ernesto Guevara de la Serna, “Che Guevara”.

Jornada festiva reivindicativa "Che" avui. 20 d'octubre al Casal de Joves Altimira

El proper dissabte dia 20 d’Octubre, a Cerdanyola tindrà lloc una jornada festiva reivindicativa en el marc de la commemoració dels 40 anys de l’assassinat d’ Ernesto Guevara, el Che, a mans de la CIA.

L’acte començarà a les 17.00 amb documentals: un de Cubainformacion.tv sobre el ‘Che’ i la revolución no será transmitida, que explica la revolució a Veneçuela. Desprès hi haurà un debat, amb convidats de luxe: la cònsol general de la república Bolivariana de Veneçuela, Belén Rojas i la seva adjunta, Marcela Khan; Maria Ortiz de Defensem Cuba; Jordi Mena, exregidor de Cerdanyola pel PSC i cooperant amb Nicaragua i Jordi Mir, un jove historiador del pensament polític de la UPF. Cal destacar la voluntat de fer un debat sobre la vigència de les idees i la lluita del Che, no només és un homenatge a tot el que va suposar la seva figura, sinó al que és més important, i que ha fet més gran al Che, el seu llegat ideològic.

A partir de les 21.00 començarà la festa, tindrem botifarrada popular pels que vulgueu venir a sopar i al vespre obrirem la barra conjunta amb begudes i mojitos. Els concerts duraran fins a la 01.00 de la nit, i tindrem grups de rock, funk, sessió de reggae i música per a tots els gustos. Els grups estrella seran Hate Hache i No fucking name.

Un dels punts a destacar és que durant tot l’acte hi haurà activitats infantils de màgia i globus per a nens, així que tots els que desitgin venir amb els fills no tindran excusa! A més també tindrem la presència d’alguns esplais.

Les entitats que formen part de la comissió unitaria “che” avui són: Musikaos, Alternativa Jove – Joves d’EUiA, les Joventuts Socialistes de Catalunya, Els Verds-Opció Verda, la Brigada Vallesana Simón Bolívar, el Consell Local de Joves i, nosaltres, els Joves d’Esquerda Verda.

Des de JEV, volem fer una crida a tots aquells i aquelles que estiguin interessats en la figura del Che, en la seva herència, en la vigència de la seva lluita o simplement els que vulguin passar una jornada festiva a que assisteixin a l’acte, al que tothom hi és convidat.

Una delegació de Joves d'Esquerra Verda encapçalada pel coordinador , David Cid, ha participat a la ofrena floral a Lluis Companys.

El president d’ICV encapçala la delegació ecosocialista que aquest matí ha fet una ofrena floral a la tomba del President de la Generalitat

El president d’ICV, Joan Saura, s’ha mostrat confiat en que l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica en el Congrés dels Diputats pugui “obrir la finestra “ per l’anul•lació del judici de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys.

En el marc de l’ofrena floral a la tomba del President afusellat, Saura ha posat de relleu que aquest any l’aniversari de l’afusellament de Companys té un especial significació per què la setmana que ve s’aprovarà en el Parlament de Catalunya la Llei del Memorial Democràtic i en breu es farà el mateix amb la Llei de Memòria Històrica en el Congrés dels Diputats.

En aquest sentit, el líder ecosocialista ha emplaçat al PP a votar les dues lleis, la del Memorial i la de la Memòria Històrica, “com la resta de les dretes europees” i aplaudeixin la llei que “expressa de forma clara per primera vegada en el Congrés una enèrgica i contundent condemna del franquisme”. Saura ha qualificat la llei del Congrés de “importantíssima” i “històrica” per Espanta i ha recordat que ha costat molt de temps fer-la.

Inauguració del curs acadèmic 2007-2008 a la UAB

Per Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola, un dels grans èxits institucionals de l'equip de govern de la ciutat de l'anterior legislatura va ser redreçar les desgastadíssimes relacions entre UAB i Ajuntament. Desprès d'una etapa de molts anys de querelles mútues i una ciutat donant l'esquena a un dels seus principals pols socials i econòmics, es va aconseguir no només normalitzar relacions sinó, fins i tot, iniciar projectes conjunts. Prova d'aquest moment dolç pel que passen les relacions UAB - Ajuntament està el discurs de l'alcalde, Antoni Morral, a la inauguració del curs acadèmic d'enguany. Us en fem un resum (si voleu llegir la intervenció completa, cliqueu aquí):

[...]Ara fa quatre anys, des de l’Ajuntament de Cerdanyola ens vam posar com a objectiu acabar amb anys de relacions tenses entre l’Ajuntament i la Universitat Autònoma. Teníem com a repte crear les condicions necessàries per a fer possible que els valors de la ciutat i els de la universitat anessin junts, integrats. “Fer de la ciutat més universitat, i de la universitat més ciutat”

Estem a punt de signar el conveni de col·laboració i cooperació [...] Aquesta nova relació farà que, definitivament, la UAB i Cerdanyola caminin de bracet per a construir el nostre futur.

[...] una nova aliança estratègica que esdevindrà un model de sostenibilitat i es convertirà en un pol d’atracció i generació d’innovació i coneixement, gràcies al lideratge que exercirà el Parc de la Ciència [...]

Treballarem conjuntament per aconseguir un sistema de mobilitat, de transport públic que, amb una visió integral del territori, aconsegueixi unir Bellaterra i la Universitat amb el nucli urbà de la ciutat i el Parc de la Ciència, però també amb la resta de municipis del nostre entorn.[...]

Cerdanyola, la nostra ciutat, es troba a les portes d’un canvi històric. Una transformació urbanística, demogràfica, econòmica i social sense precedents que, a més, serà un exemple des del punt de vista de la sostenibilitat i el respecte a l’entorn natural. [...]

I és en aquest moment quan el binomi Cerdanyola – UAB apareix amb més força que mai com un pol de centralitat del país en el qual la ciència, l’educació, la innovació, la investigació, la sostenibilitat, esdevenen símbols d’identitat. És, per tant, un moment que obre moltes oportunitats que cal aprofitar. I volem fer-ho.

Que aquest curs que ara iniciem sigui un curs ben profitós per a tota la comunitat universitària i per a tota la ciutadania de Cerdanyola, i que suposi un pas endavant en els reptes, ambicions i il·lusions que ens hem proposat.

Les polítiques de Zapatero: 2500€ per naixement

“El Consejo de Ministros ha aprobado la prestación económica de la que podrán beneficiarse las familias españolas por el nacimiento de un nuevo hijo. Esta nueva prestación, que tendrá un importe de 2.500 euros, beneficiará a todas las familias que hayan tenido un hijo desde las cero horas del pasado martes, 3 de julio de 2007, en adelante.”

Tota prestació pública al foment de la natalitat ha de ser considerada com a bona. Però tant important com oferir aquest tipus d’ajuda és oferir-les bé.

L’Estat recapta impostos per tal de complir dues premisses socials fonamentals: prestar béns i serveis públics i redistribuir la riquesa. Doncs, a dia d’avui, una ajuda monetària universal per cada naixement no acompleix els valors ideològics d’una política social.

La petita història dels 2500€ per fill nascut és interessant. Degut al superàvit de les arques públiques i a la proximitat de les eleccions generals del proper març, els ministres espanyols de Asuntos Sociales i el de Economía van trobar factible oferir aquesta ajuda a partir de l’1 de gener de 2008. Zapatero feia l’anunci sis mesos abans d’entrar la llei en vigor, i tots contents. ZP es marca un gol amb polítiques socials i es guanya un grapat de vots. Però a ZP li va poder el fervor d’una compareixença al Congrés i promet l’entrada en vigor d’aquesta ajuda a partir d’aquell mateix dia. I Zapatero ja va crear problemes: s’havia de tramitar el projecte de llei via urgent i amb caràcter retroactiu parcial i Solbes s’ha de treure de la màniga una partida de despeses que no tenia prevista fins al 2008. A més, queda la incongruència de fixar un 3 de juliol com inici de la prestació d’aquesta ajuda, ja que no té sentit degut la precipitació, i moltes famílies amb fills nascuts el mateix any 2007 senten un greuge comparatiu.

D’altra banda també és qüestionable el caràcter social d’aquesta prestació en l’actual context espanyol:

- En primer lloc, és per tots sabut que una prestació unitària no beneficia per igual a tota la població. Hi ha famílies que no necessiten recursos ni incentius afegits per tenir fills, mentre d’altres famílies troben en les restriccions pressupostàries de la seva renda barreres insalvables per fer front a les grans despeses que genera el naixement d’un fill. S’hauria de dotar de proporcionalitat aquesta ajuda per afavorir a aquells que més problemes han d’afrontar davant un naixement..

- En segon lloc, hi ha alternatives o complements al xec monetari per afavorir la natalitat en aquest país. Per exemple, fer reduccions fiscals en funció de la renda i patrimoni de les famílies que tenen nounats. I dotar aquestes d’altres actuacions més o menys rellevants, com poden destinar majors partides pressupostàries per a que els ajuntaments ampliïn l’oferta d’escoles bressol, que els bolquers no siguin catalogats com bens de luxe i passin del 16% d’IVA actual al 4% o a ser exempts, etc.

Com a conclusió, podem dir que la mesura de Zapatero d’oferir 2500€ per fill o filla nascut pot ser qüestionable des de l’esquerra ideològica ja que s’assimila més a polítiques d’Estats anglosaxons que no pas a polítiques socials d’un Estat de Benestar. A més, el govern central té capacitat per realitzar més actuacions que facilitin l’increment de la taxa de natalitat tot reduint el cost que ha de sostenir una família quan es dóna un nou naixement. També cal dir que és una subvenció sostenible en èpoques de bonança econòmica com la que gaudeix l’Estat espanyol al llarg dels darrers 10 anys, però que en èpoques de vaques flaques té una difícil durabilitat. Per últim, i des d’una visió sociològica, actualment les famílies espanyoles amb major renta són les que tendeixen a tenir més fills i, per tant, seran les majors receptores d’aquestes ajudes.

ICV denuncia la col·locació d'un artefacte explosiu a la seu de Sant Andreu

El secretari general d’ICV, Jordi Guillot, ha denunciat la col•locació d’un artefacte explosiu davant de la seu del districte de Sant Andreu que no ha fet explosió després de l’actuació dels mossos d’esquadra.

A les 12.30 del matí de diumenge 30 de Setembre un veí del barri de Sant Andreu va notificar a la policia la presencia d’una bossa sospitosa davant de la reixa de la seu ecosocialista al carrer Pons i Gallarza. Després de la intervenció dels mossos d’esquadra aquests van analitzat el contingut de la bossa i van confirmar que es tractava d’un artefacte explosiu.

En roda de premsa i acompanyat d’alguns membres de la direcció del partit, Guillot ha advertit als responsables de la col•locació de l’artefacte que “no val la pena que s’arrisquin ni que arrisquin la vida dels altres perquè ICV no pensa modificar les seves idees ni la seva forma d’actuar. No ens mourem ni un mil•límetre de l’exercici de les postres responsabilitats institucionals”, ha advertit Guillot que no ha volgut trobar cap relació entre aquest incident i les manifestacions d’aquest cap de setmana. Guillot ha assenyalat com a únics responsables els que han col•locat l’artefacte i “no volem criminalitzar a ningú més”.

Guillot va qualificar de “salt qualitatiu” i “perillosíssim” aquestes agressió patida per ICV després que ha recordat que al llarg d’aquest any i en el marc de la campanya de les municipals la formació ecosocialista va patir 9 atacs a seus del partit. “No accepto que l’exercici de les responsabilitat pugui justificar l’ús o la col•locació d’artefactes” ha assegurat Guillot que ha explicat que no es pensen prendre mesures de seguretat excepcionals més enllà de la prudència ja que “no pensem entrar en una dinàmica paranoica”.

El secretari general ha explicat que la formació ecosocialista ha denunciat els fets davant dels mossos d’esquadra i espera que tot s’aclari aviat al mateix temps que va demanar contundència a la política autonòmica.

Les polítiques de Mas i Zapatero: ELS XECS ESCOLARS

En un article anterior ja hem observat les teories relatives als vouchers o xecs. Ara toca parlar sobre algunes formulacions pràctiques d’aquests, que recentment a Catalunya han pres el nom de xecs escolars.

La proposta de CiU planteja proporcionar xecs per un valor igual al cost d’una plaça en l’escola pública. Els beneficiaris serien aquelles famílies amb fills en edat de cursar l’ensenyament obligatori (entre els 6 i els 16 anys). És a dir, la Generalitat ha de calcular el cost mig anual per alumne, que per posar un exemple és de 700€, i entrega a cada família un xec d’aquest import per cada fill.

D’aquesta manera es dota a la família de llibertat total per triar el centre escolar on vol que cursi els estudis el seu fill. Si trien una escola pública el cost de la matrícula serà igual al valor nominal del xec escolar. Si trien una escola concertada hauran d’afegir “la voluntat” al valor del xec escolar per formalitzar la matrícula (recordem que les escoles concertades es financen plenament amb diner públic, i el que paguen els pares al centre és anomenat com contribució voluntària). Per últim, si trien una escola privada, podran descomptar el valor nominal del xec escolar del cost total de la matrícula.

Els defensors d’aquest plantejament també qualifiquen de beneficiós el fet que les famílies que porten a escoles privades als seus fills deixaran de realitzar un doble pagament per la formació d’aquests: la quantitat d’impostos que paguen i l’Administració destina a educació no repercuteix nomes en centres subvencionats, sinó que passen a afavorir a la totalitat de població amb fills en edat d’estudiar.

És aquí on hem de recordar els perjudicis dels xecs:
D’una banda ens topem amb el fenomen de la selecció adversa. És a dir, els centres (especialment els privats i concertats) poden fer una tria d’aquells alumnes que desitgen admetre al seu centre. Podrien rebutjar a estudiants per raons d’origen social, econòmiques, culturals, de capacitació,... Així la llibertat d’elecció dels ciutadans no seria tal, sinó que aquesta recauria en els centres. Aquest fet desembocaria en la concentració d’alumnes amb diverses problemàtiques en uns pocs centres (ghettos escolars), a més de comportar una educació segmentada i a diferents velocitats.

D’altra banda, els xecs escolars tindrien un efecte inflacionari en el valor de les matrícules escolars. Calculem. Una família que ja portava el seu fill a una escola privada pagava 700€ anuals en impostos que recaptava l’Administració i 1000€ anuals de matrícula escolar. Si cap variable canvia, amb el xec escolar la seva predisposició a pagar per matricular el seu fill en el mateix centre s’incrementaria fins a 1700€ ja que és la mateixa despesa que realitzava fins aleshores, però ara la pot concentrar tota. La predisposició a pagar d’una família que portava el seu fill a una escola pública contínua sent de 700€. Ningú dubte que tot centre privat o concertat té ànim de lucre, i maximitzaran el valor de la matrícula escolar per aconseguir els majors beneficis possibles, a més d’utilitzar-lo com a barrera d’entrada i rebutjar alumnes amb un determinat perfil. Amb xecs escolars, els preus de les escoles no públiques s’incrementaria de seguida.

Cal sumar el perjudici que suposaria que les escoles públiques tindrien un pressupost igual al nombre d’alumnes matriculats en aquestes multiplicat pel valor del xec escolar. Es perdria el finançament universal de l’escola pública, que avui dia ja és ajustat per assumir totes les necessitats, i que amb l’entrada en vigor dels xecs escolars seria indubtablement deficitària. A més es produiria una fuga dels millors professionals cap aquells centres que paguin millor i tinguin menys problemàtiques.

Podem concloure que tot Estat que s’autoproclami del Benestar, invertirà una important quantitat de recursos en proporcionar a la ciutadania un sistema educatiu universal, gratuït i de qualitat. Aquest ensenyament de qualitat ha d’estar a l’abast de tots i no tan sols d’aquells que s’ho poden pagar. En matèria educativa no hi ha dubte que hem d’observar més als països nòrdics que no pas als anglosaxons.. No ha de manar qui més paga, ha de manar el benestar de la majoria.

VOUCHERS

Voucher és el nom original dels xecs que proporciona l’Administració per tal que un ciutadà es financi una part o la totalitat del cost derivat de gaudir d’un bé o servei de provisió pública.

Els vouchers tenen un origen anglosaxó. La formulació teòrica és que l’Administració Pública en comptes de produir determinats béns i serveis, destina una partida pressupostària a repartir vouchers (xecs) entre els contribuents, per tal que aquests acudeixin al mercat privat per satisfer les seves necessitats.

Aquest sistema parteix de la premissa de la ineficiència del sector públic a l’hora de produir alguns béns i serveis. L’alternativa que es proposa és traspassar al mercat privat la producció de prestacions pròpies de l’Estat del Benestar com poden ser sanitat o educació. És a dir, es continua tenint una provisió total o parcialment pública i una producció privada d’alguns béns i serveis socials. El benefici que rep l’Administració és una gran reducció de costos estructurals (infraestructures i personal funcionari), mentre que el ciutadà guanya en llibertat d’elecció i en qualitat del servei rebut.

Però, l’experiència demostra dues realitats que desmunten tota aquesta teoria: moltes vegades el sector públic és més eficient que el mercat privat, i els vouchers tenen un efecte inflacionari. D’aquesta manera, els suposats beneficis dels xecs no són més que formulacions teòriques, un brindis al Sol. M’explico.

En primer lloc, l’Administració ha de produir un bé o servei quan en el mercat privat existeix el risc de la selecció adversa i/o l’asimetria d’informació, és a dir, que els productors privats no realitzen una assignació eficient dels recursos ja sigui per excloure a una part de la població o bé per acabar produint-lo a un cost més alt que l’Administració.

En segon lloc, tota subvenció directa dins un mercat privat provoca un desplaçament de la corba de demanda, ja que s’incrementa la disponibilitat a pagar dels consumidors. Però els serveis bàsics inserits dins del mercat es caracteritzen per tenir una corba de demanda molt més inelàstica que la de l’oferta, el que propicia un efecte inflacionari immediat. El resultat és el preu de mercat creixerà molt més que la producció.

Per últim, no hem d’oblidar que els principals beneficiaris finals de tota subvenció directe no són els ciutadans/consumidors, sinó els productors del bé o servei.

Per finalitzar, podem concloure que els xecs no tendeixen a solucionar les problemàtiques per les quals són utilitzats.

JEV reivindica “més transparència i control” en la Llei de sobre el control del comerç d’armes

La coordinadora nacional de JEV i diputada d’ICV-EUiA al Parlament, Laia Ortiz, el diputat d’ICV al Congrés, Joan Herrera i l’eurodiputat ecosocialista, Raül Romeva, han participat en l’acció directa de JEV en el marc del Dia Internacional de la Pau que ha servit per exigir “més transparència i més control” en la llei sobre el control i el comerç exterior de Material de Defensa i de Doble Ús que s’està tramitant actualment al Congrés.

Més d’una desena de membres de JEV han escenificat el perill del comerç d’armes en una acció directa que duia com a lema, “el comerç d’armes no és un joc”. Ortiz ha recordat que “mil persones moren cada dia per l’efecte directe de les armes convencionals, i milions d’altres pateixen les conseqüències de la seva proliferació i descontrol.” Per això, Ortiz ha lamentat que “a dia d’avui a Espanya encara no sigui possible saber el valor de les exportacions d’armes per països, la categoria del producte exportat ni el seu ús final, ni quines garanties té el govern que l’armament exportat no tindrà un impacte negatiu”.

En aquest mateix sentit, s’ha posicionat Joan Herrera que ha denunciat “la contradicció existent entre el discurs públic de José Luis Rodríguez Zapatero que afirma que vol liderar una llei internacional per prohibir el comerç d’armes de dispersió tot i que després permet que a Espanya es fabriquin i s’exportin”. “Volem una llei de màxims”, ha afegit.

Tot i així, ha celebrat que el govern hagi admès una esmena d’IU-ICV que anava en la direcció de comprometre a l’executiu a promoure i recolzar les iniciatives nacionals i internacionals tant en l’àmbit de les Nacions Unides com en els organismes multilaterals competents que tinguin com a objectiu la restricció i en el seu cas, la prohibició de les bombes de dispersió. “Això suposa un pas endavant, però no és suficient. Per això demanem que es prohibeixi també la fabricació i l’exportació d’aquest tipus d’armament a l’Estat Espanyol”, ha sentenciat.

Per la seva banda, l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva ha lamentat “la timidesa i poca voluntat dels governs espanyols abans del PP i ara del PSOE en un tema tan summament important com és la necessitat de prohibir una de les armes més indiscriminades i mortíferes que avui es fabriquen, les bombes de dispersió”.

“És inacceptable la resposta del govern en relació a la producció d’aquest tipus d’armament”, ha dit Romeva. Per l’eurodiputat “posa de manifest la poca valentia, coherència i voluntat de lideratge que el govern ha demostrat reiteradament en aquesta qüestió”.

Finalment, Romeva ha recordat que “l’Estat Espanyol encara exporta armes en destins com Israel, Marroc, Xina o Ghana, amb les conseqüències que això comporta

PROMESES ELECTORALS DE ZAPATERO EN VIVENDA: ARRIBEN TARD I SÓN ELECTORALISME

Les mesures anunciades per Zapatero són un petit pas però clarament insuficient. Es queden a mig camí. Zapatero s’ha esperat més de 3 anys i mig per fer alguna cosa en vivenda. És imperdonable que les mesures s'aprovin l'últim dia quan es podien haver aprovat el primer.

A més, aquesta mesura és pràcticament calcada a una en vigor promoguda per la cessada ministra Trujillo. Mentre l’economia espanyola és, segons Zapatero, de Champions League, la política de vivenda del PSOE no passa de ser de tercera divisió. A Catalunya, sense anar més lluny, hi ha un ajut al lloguer en vigor de 240 € mensuals (30€ més que el ajut de Zapatero). Aquest l'ajut mai s'ha utilitzat com a una propaganda en pro del partit que l'ha promogut , ICV des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge.

A Catalunya, a més de l'ajut hi ha una política transversal d'habitatge, cosa que no ha fet el Ministerio de Chacón. Ja són diverses les veus d'experts que indiquen que aquest ajut pot suposar un nou increment dels preus del lloguer. Si la dinàmica del mercat immobiliari portés a aquest cas, ens torbaríem en la situació de que per més que els joves disposessin temporalment d'un ajut, el seu endeutament seria idèntic (“lo comido por lo servido”) amb l'agreujant de que al acabar de percebre l'ajut es trobaran en una situació pitjor, amb uns pisos encara més inabastables. En definitiva: Res de xecs! el que necessitem és Parc públic d'habitatge i unes polítiques integrals.

També és indicatiu que a Chacón només arribar se li ha fet un regal com el de poder sortir a la foto com la Ministra salvadora dels joves d'aquest país, ja tenim escollida doncs, la substituta de Montilla?Seguirà el PSC la tradició d'enterrar en vida als seus candidats si hagi es demana des de Madrid?

Participació, política i joves (I)

Un d'aquests dies avorrits del passat estiu vaig trobar per internet un estudi elaborat per l'IGOP a encàrrec de la secretaria de joventut de la Gene que vaig trobar interessant. L'estudi es va publicar el 27 de juny així que és bastant recent.


En quant a associacionisme, hi ha unes dades que moltes d'elles no per ser conegudes (fins i tot òbvies) deixen de ser interessants. Segons aquest estudi, els joves catalans d'entre 15 i 29 anys, en un 70 % no estan associats a entitats de cap mena (dada coincident amb la gran majoria d'estudis de joventut). D'entre el 30 % associat, un 13,4 % (gairebé la meitat) té una activitat d'entre 4 i 10 anys. Un 11,2 té una activitat encara més curta, inferior als 3 anys; i són clara minoria, només un 5% del total de joves catalans, els que participen en una entitat durant més de 10 anys.

L'estudi ens mostra 4 variables independents clarament significatives:

- Sexe
- Edat
- Llengua
- Capital instructiu dels pares (aquesta en menor mesura que les 3 anteriors)

En quant a sexe, les noies participen més a les diferents associacions (35,1%) que els nois (23,7%).

L'edat, també té un fort lligam al percentatge de joves participatius, que amb els pas dels anys van incrementat la seva activitat. La població d'entre 15 i 19 anys està associada en un 22%, que contrasta amb el 33% dels joves d'entre 25 i 29 anys.

La llengua parlada durant la infància també influeix al nivell d'associacionisme. Només un 24,8 % dels castellanoparlants i un 22,3 % dels que parlaven llengües diferents al català o al castellà han participat associativament. Malgrat que l'estudi no ho indica, cosa que a parer meu és una greu errada estadística no profunditzar en una variable amb una significativitat .000 com mostrava la llengua, deduïm que els catalanoparlants estan associats per sobre del 30 %, és a dir 10 punts per sobre dels que tenen altres llengües maternes.

L'estudi demostra la relació entre nivell associatiu dels joves en funció del nivell d'estudis (capital instructiu) dels pares mostrant les dades de representació escolars. Dels joves que han participat en algun consell escolar, només un 25% tenen pares sense estudis secundaris, mentre que un 37,3 % tenen al menys el pare o la mare amb estudis universitaris.

Novament operatius

Sou molts i moltes les que ens esteu dient que actualitzem el blog, que ens hem passat massa temps sense escriu-re res. La veritat és que durant vacances la nostra activitat (incloent el blog) ha estat gairebé nul·la. Però ja tornem a ser-hi, novament operatius i amb ganes de feina.

D'entrada com a notícia positiva ens em trobat amb els companys d'Alternativa Jove molt actius. Els propers dies tindrem alguna reunió i ha més han proposat a diferents entitats joves la realització d'actes per la commemoració dels 40 anys de l'assassinat del Che. Ens consta també que es segueixen fent reunions ente els membres del consell local de joventut, a les quals començarem a assistir en breu.

Bé, per acabar prometem que no tornarem a estar un mes sense escriure res, o com a mínim fins l'agost que ve.

Realpolitik energètica: un altre cop la MAT

Hola, com vejeu insisteixo amb el tema de la MAT.

Us passo un article del 2 d'Agost del diari de Girona que va escriure Víctor Sánchez, militant d'EUiA de les comarques gironines. Bé a veure que us sembla:

Realpolitik energètica: un altre cop la MAT

És de suposar que més d´un honrat hoteler de Roses haurà recordat els talls de corrent elèctric que esdevingueren en temporades anteriors. Ja aleshores l´Esteve quan venia a la tertúlia i ens dictava aquests escrits ens deia en to profètic: s´acosta l´apocalipsi.

Mai no li hem fet cas. Fins que les coses que estan esdevenint comencen a donar-li la raó, aquest model energètic és insostenible. De moment les tertúlies televisives han reaccionat carregant les culpes contra «aquests de les comarques gironines» que no volem la MAT.

Alguns comentaristes ens han presentat com uns localistes insolidaris que no volem que ens espatllin un xic la panoràmica de les Salines vista des de la platja de Can Comes. Ens veuen així d´egoistes. Tenen una part de raó quan afirmen que vivim en una societat de reivindicacions parcials que no van més enllà de no voler les coses que em molestin al costat de casa: no volem la presó a Llers, etc, etc. Potser alguns dels qui s´oposen a la MAT ho facin per petits motius, no vull que m´aixafin la vinya; o romàntico-sentimentals: no vull que m´espatllin la postal. Potser sí, inclús es podria sospitar que alguns alcaldes convergents s´han passat als «anti-mat» amb un objectiu molt simple: fer oposició i desgastar el govern d´esquerres.

Sempre recordo que a Roses, alguns dels qui s´oposaren al port esportiu quan el proposava en Noguer, després no digueren res quan el proposà en Pàramo, l´oposició com a simple instrument d´erosió i no pas de proposta alternativa. Aigua passada. Anem a la proposta alternativa. Suposem que l´apagada es reprodueix a la costa el proper mes d´agost, suposem que dura quatre dies.

L´Esteve fa temps que s´ho imagina i que predica i que fa història recent: a partir del 14 d´agost de 2003, gran apagada als Estats Units, cinquanta milions de persones a les fosques durant 24 hores. Estiu de 2004, l´enrampada es reprodueix a Sevilla en plena onada de calor, el desembre de 2006 a l´estat de Missouri en plena onada de fred: quaranta víctimes mortals. El maig passat Moscou es queda a les fosques durant 24 hores. Els catalans, que no som pas uns pobrets «semi-asiàtics» endarrerits, hem batut el rècord en duració temporal de l´avaria. L´altre rècord, el de quantitat de gent afectada, l´ostenta l´europa desenvolupada: deu milions de persones afectades, la meitat d´elles a París, aquesta vegada durant uns minuts, és veritat, però tots aquests incidents evidencien que les xarxes, a nivell macro, estan fallant molt sovint. De fet em deixo altres casos que no puc documentar ara mateix: per exemple al nord d´Itàlia, Sud-amèrica... Tot això ens fa sospitar que el problema rau tant en la complexitat actual del sistema, com en l´augment del consum que una xarxa centralitzada no pot satisfer sense risc de problemes majors.

L´Esteve diu que podria ser pitjor. Ha llegit, en algun lloc, que si el nostre sistema de transport estigués prou avançat en la substitució del petroli per les bateries elèctriques, s´hauria produït una parada circulatòria de conseqüències de mal dir, ciència ficció de la pitjor. Només és una pregunta més sobre el futur i sobre el canvi climàtic.
La federació d´associacions de veïns de Barna, nucli metropolità, ha tret un comunicat en què demana, entre altres coses, un debat a fons. Nosaltres des d´aquí , des de Barna-perifèria -nord de la metròpoli, hauríem de revitalitzat el debat de la MAT, primer per defensar-nos de l´acusació que hem rebut d´insolidaris i també per plantejar la necessitat d´un nou sistema de producció i distribució d´energia.

L´actual en les seves fases de generació, transformació i transport malmet aproximadament el 70 % de l´energia. La MAT , a més de fer malbé el nostre territori, encaixa dins aquest mal paradigma. De manera que ens calen alternatives. Els ecologistes haurien de posar damunt la taula de debat, com a mínim, dues qüestions: la debilitat de les xarxes centralitzades i el necessari decreixement del consum.

L´alternativa descentralitzada no serà pas fàcil: xoca amb molts interessos, no oblidem que la privatització que el govern de Felipe González perpetrà en dues fases: 1988, 1994, ha beneficiat no pas l´usuari ans l´accionariat : 1.255 milions d´euros de benefici per a Endesa durant el primer semestre d´enguany. Això és un atracament! cridava la gent. Tampoc hem d´oblidar els interessos geoestratègics que afecten directament la nostra comarca. Torna a ser un moment per rellegir els escrits d´en Met Miravitlles en aquests sentit. S´entendrà millor, aleshores, el pacte Zapatero-Sarkozy, s´entendrà que la central nuclear que els francesos han venut a Líbia té relació amb la línia de molt alta tensió.

Espero que algú de la MAT torni a rellançar el debat, explicar-ho és imprescindible: ja no s´hi valen mobilitzacions simbòliques, ni instrumentalitzacions, no romanticismes. Hi ha d´haver un abans i un després d´aquesta apagada, tant en el moviment ecosocialista com en el conjunt de la nostra societat, els independentistes ens hauran d´explicar com s´ho faran per aconseguir l´autonomia energètica.

I encara no hem tingut ni temps ni espai per parlar de l´esclat de la bombolla immobiliària: oi que no? Ni del canvi climàtic. Els polítics, començant pels regidors, que són els més propers a la ciutadania, que no actuïn a partir d´ara, serà per pura irresponsabilitat. S´ha acabat l´entrenament, està arribant l´hora de la realpolitik.

Publicat a “Diari de Girona”, 2 d’agost de 2007

La llum i la MAT

Els darrers dies han hagut dos succesos relacionats entre sí que voldria comentar. D'un se n'ha parlat molt, perquè han estat milers de persones afectades,. Em refereixo als greus problemes d'abastiment elèctric de molts ciutadans de Barcelona i rodalies, que s'han quedat sense llum. L'altre, no ha tingut tant protagonisme mediàtic, però no deixa de ser un tema clau pels que defensem el territori. La construcció de la MAT per Bescanó ha tingut un impuls a dos nivells. D'una banda, en el terreny administratiu, s'han inicat les expropiacions i s'ha nomenat a Mario Monti (economista Italià neoliberal) com a responsable de la negociació. D'altra banda, a nivell d'opinió pública, el nostre estimat lobby "La Vanguardia", amb l'ajut de la patronal vallesana CECOT i del conseller Antoni Castells, han inicat una campanya publicitària lloant la futura MAT i il·lustrant-nos sobre la seva necessitat.

Sobre la manca de llum, donat que tots tenim molt presents els centenars d'escenes que han viscut veïns, botiguers, empresaris i serveis públics, no vull extendre'm gaire en l'anàlisi dels costos socials que tenen situacions d'aquest tipus. S'ha parlat de la manca d'inversions de l'Estat. Aquest argument comença a ser recurrent davant de situacions d'aquest tipus (Aeroport, RENFE i ara Red Eléctrica Española). Segurament tenen raó els que diuen que això és fruit d'una situació heretada. Segur que durant l'etapa de govern d'Aznar no es van fer els deures en aquest aspecte. Ara bé, s'ha de reconèixer que a Catalunya no percebem un punt d'inflexió des de l'arribada del PSOE a la Moncloa. Més encara, en casos com rodalies RENFE la situació ha empitjorat. La corrent d'opinió favorable a un agment de les inversions en infraestructures energètiques s'ha intentat capitalitzar per aquells que reclamen la interconnexió amb França de la línia de Molt Alta Tensió, com si aquesta fos l'unica inversió possible, com si no hi haguessin més vies, d’això -com escric més endavant- jo en dic oportunisme. Evidentment, els que ens oposem a la construcció de la MAT, reclamem que s'explorin altres vies. Aquestes vies són les que portarien a un increment de les inversions i infraestructures d'energies netes i renovables. Això no solament és menys perjudicial pel territori, sinó que dins del context d'encariment/esgotament de les fonts energètiques tradicionals, supossa avançar-nos al que segurament serà inevitable d'aquí uns anys. Ja va sent hora de ser innovadors en el terreny energètic, cosa que en aquest Estat no ha passat mai.

Com dèiem, l’administració ja ha posat en marxa la MAT. Les expropiacions ja s’han signat a alguns pobles i ciutats (en actes polèmics i intents de boicot per part de molts ciutadans que ni volen ni entenen la MAT). A més, el nomenament de Mario Monti per part del Parlament Europeu com a coordinador de la MAT és una mala noticia. Raül Romeva, eurodipitat d’ICV, ja es va oposar al seu nomenament, igual que la plataforma francesa ‘Non a la THT’. Pel que sembla, en la reunió entre Zapatero i François Fillion, va ser un tema que es va tractar bastament i les paraules de Zapatero al final de la reunió afirmant rotundament que la MAT és farà, són més mostres de que la MAT cada vegada està més a prop, i per tant que els que no la volem ho tenim més difícil.

Com a situació política, l'oportunisme del lobby "La Vanguardia", no és nou ni soprenent. El recolçament de la patronal CECOT, amb seu a Terrassa tampoc és sorprenent. Ara bé, les declaracions d'Antoni Castells han estat impròpies d'algú que està gestionant una crisi com la que va suposar les apagades d'aquesta setmana. A molts ens van sonar a excusses de mal pagador. Crec que fer partidisme amb un tema com aquest davant d’una situació de crisi, és un error per part del conseller. Als afectats els importava ven poc la MAT, ells el que volien era saber quan tornarien a tenir llum i que s'estava fent per aconseguir-ho, no tenien cap necessitat de que ningú publicitès cap projecte polític faraònic del qual els usuaris difícilment percebran els beneficis. La CECOT ha afirmat que els talls de sumministrament arribaran a les comarques de Girona tart o d'hora, donat que és la zona del país con hi ha més dèficits d'infraestructures. Em va sorprendre, i és que jo les grans apagades que recordo han estat a Barcelona,a l’àrea metropolitana i a l'Aran, sempre en etapes de consum energètic desmesurat.

Per acabar, m’ha sorprès que sobre fer un consum energètic responsable, no se n’ha parlar. Sembla que tothom ha decidit que això és únicament un problema d’infraestructures. Més infraestructures per poder consumir més. És la base del desarrollisme. Doncs evidentment, a més de reclamar més energies netes i renovables, també hem d’exigir un consum energètic responsable. D’això no en volen saber res, ni empresaris ni molts usuaris. Necessitem una nova cultura, amb la qual, a mig i llarg plaç els màxims beneficiaris serem nosaltres mateixos. D’entrada, pagarem menys factures. Els impostos destinats a obres com la MAT es podrà destinar a obra social. I a més ens evitarem episodis lamentables com les apagades d’aquests dies.

Llibertat d'Expressió

Aquesta setmana he tingut profundes reflexions sobre quina llibertat d'expressió tenim al nostre Estat. He sentit vergonya, fàstic i ràbia. Els límits del dret de l'honor no són els mateixos per tots. Desgraciadament el sr. Jiménez Losantos pot menysprear al poble català impunement. D'Altres han de medir les seves paraules i fins i tot els seus acudits, més encara si tracten sobre la Família Real. En fi m'han passat pel cap diverses coses que voldria compartir.

20 de Juliol de 2007. El jutge Juan de l'Olmo de l'Audiència Nacional ordena el segrest de la publicació El Jueves per una caricatura del sr. Felip de Borbó i de la sra. Letizia Ortiz. Haig de reconèixer que mai havia sentit l'expressió "segrestar una publicació" fins la setmana passada. La setmana passada descobreixo també per desgràcia va ser una expressió popular durant el franquisme, ja que era habitual que la censura del règim ho practiqués. Però ara estem a l'any 2007. Increïble. Podria parlar del sr. Del Olmo, ganes no hem falten. Podríem parlar del seu currículum, del que representa el sr. del Olmo de les seves ànsies de protagonisme, del seu alineament a la batalla entre “El Mundo” i “El País”, al costat dels que defensen la teoria de la conspiració. Podria parlar de que aquest personatge tindria una existència més coherent en èpoques pretèrites, si no fos que desgraciadament en aquelles èpoques les persones de la condició sexual de Del Olmo van patir abusos i discriminacions que jo no li desitjo ni amb ell ni a ningú. Podria parlar de l'Audiència Nacional, institució anacrònica, que per molt jutges i jutgesses hauria de desaparèixer, com reclama el col·lectiu Jutges per la Democràcia. Però no vull entrar en això. Hem fa mandra.

20 de Juliol de 2007, El Jueves rep, en principi una mala notícia. Retiren dels quioscos la seva revista. Alhora, El Jueves aconsegueix l'acte publicitari més important que el que mai podria aconseguir amb mitjans propis. La portada dels srs. Felipe i Letizia és, segurament, una de les més vistes dels darrers anys, cosa que amb les noves tecnologies era ben fàcil de preveure que passaria. El senyor Del Olmo volia que no la veiès ningú?Doncs la vist tothom. Recordo ara fa ja un temps, quan Ariel Sharon va sortir a fer una roda de premsa amb la revista El Jueves a la mà. La portada era el mateix Sharon amb cos de porc. “Això és una prova de l'antisemitisme europeu” va dir el que era primer ministre Israelià (en una época on els seus soldats assassinaven nens palestins a diari ell es preocupava més per la premsa satírica espanyola). La setmana següent d'aquesta roda de premsa, la portada de El Jueves va incloure un recordatori del que havia fet Sharon amb la frase “El Jueves, anunciada en televisión”. Juliol de 2007, El Jueves porta l'humor al màxim extrem, i fa una nova portada amb Letizia i Felip, aquesta vegada imitant la típica explicació d'una profe primària de “La abejita coje el pol·len de la flor” com a resposta a un nen repel·lent que pregunta “com neixen els nens?”. Brutal. Señor Del Olmo, prometo fer-me subscriptor de El Jueves (si es que tenen subscriptors) o com a mínim comprar-lo totes les setmanes que pugui. Suposo que no era això el que vosté volia.

21 de Juliol de 2007. Estic a Mataró, amb uns amics a un concert dins del festival Cruïlla de cultures, l'artista estrella és Fermín Muguruza. Ideològicament segur que tenim poc a veure el Muguruza i jo, però la seva música m'encanta, el segueixo de fa molts anys (Kortatu, Negu Gorriak, boníssims). Muguruza ha protagonitzat un dels episodis més vergonyosos de la manca de llibertat d'expressió al nostre Estat. Fa aproximadament 4 anys alguns ajuntament governats tant pel PP com pel PSOE van prohibir concerts de Manu Chao perquè uns dels músics era Muguruza amb excuses rocambolesques com els noms del pavelló (cas de Màlaga). Ara Muguruza no pot tocar a Andalusia, Galícia, València, Extremadura, Castella-Lleó i un seguit més de comunitats, perquè la classe política dominant d'aquestes comunitats autònomes (PP-PSOE) l'han vetat. A mig concert Muguruza fa un recordatori del que ha passat amb la revista el Jueves. Tots aplaudim. Ell ho relaciona amb un altre episodi vergonyós que és el judici que va guanyar el grup basc de punk Soziedad Alcoholika. L'Audiència Nacional els va jutjar per enaltiment del terrorisme. La denúncia la va fer l'AVT. Per sort van ser declarats innocents (faltaria més). A mí em ve al cap un altre cas molt menys conegut, però que m'és molt més proper: Los Draps. Un coleguita de la faqultat meu, del César i de l'Andrés, el Marc Martí (incansable company de farres, consumidor de cubates irreductible), té un grup amateur de molt èxit, sobretot a la Franja de Ponent, a Saragossa i a Catalunya que es diu Los Draps. Abans de les eleccions municipals el PP de Teruel va amenaçar de portar-los a judici si no retiraven el seu darrer disc (que va ser tot un èxit de vendes, i segur que és l'inici de la professionalització del grup). El motiu: Una cançó titulada “Feixistes del PP” i una lletra que diu “Cacen terroristes en el nom de la Constitució”. Amb la denúncia que van amenaçar de interposar contra el grup del Matarranya només demostren ser uns feixistes i caçar terroristes en nom de la constitució, per tant amic Marc vas fer una gran diagnosi. Per sort al final no van consumar l'amenaça únicament electoralista de presentar la denúncia. De forma premonitòria, el grup va fer una cançó en el seu disc No mos fareu callar! titulada Llibertat d'exprissió. la podeu descarregar gratuïtament de la pàgina http://losdraps.net/

No pot ser que els artistes, músics, humoristes gràfics, escriptors, visquin amb l'espassa de Democles sobre el cap. Mentrestant hi ha periodistes que poden vomitar sobre el que vulguin impunement. Si s'ha de segrestar el Jueves, jo reclamo que es segrestin totes les edicions de El Mundo dels darrers tres anys. Si han de denunciar a Los Draps o a Soziedad Alcoholika, que portin a judici també a Jiménez Losantos. I si Muguruza no pot actuar a mig estat, que TVE amb diners de tots no torni a fer mai més cap gala amb Raphael.

O millor encara, no segrestem res, no tanquem cap diari com Egunkaria, i deixem a tothom expressar lliurement el que vulgui i més si es en clau d'Humor com fa El Jueves.