L’Estat espanyol ha tingut un superàvit de 20.000 milions d’€ l’any 2007. Això hauria de ser una bona notícia en el cas que l’Estat espanyol tingués satisfets serveis públics bàsics i de qualitat. Però no és així. La mesura de retornarà als contribuents uns 5.400 milions d’€, a raó de 400€ per cap, el que suposa una subvenció incondicionada als contribuents de l’IRPF.
Només farem dues crítiques de les moltes que poden sorgir d’aquesta mesura:
La primera, tot ajut econòmic des del govern cap els contribuents en forma de transferència monetària de valor nominal únic és de caràcter regressiu. No té sentit donar el mateix ajut a les grans rentes que a les rentes baixes. L’argument socialista és que 400€ tenen més valor a una renta anual de 20.000€ que a una renta anual de 500.000€, i que per tant, és una ajuda progressiva. Doncs no, mai es pot acceptar aquest argument. El valor marginal d’una ajuda de 400€ és més alt a les rentes baixes, però és gairebé nul a les rentes altes, i per tant la seva utilitat és nul·la, ja que no aporta rés als rics. Per tant, les rentes elevades podrien prescindir d’aquestes ajudes i s’haurien de centrar més en aquells ciutadans que més ho necessiten.
La segona, invertir 5.400 milions d’€ en mesures socials ens podria proporcionar la gratuïtat dels llibres de text a les escoles o ampliar les places d’escola bressol públiques entre 0 i 3 anys. En Zapatero criticava el segon govern del PP quan aquests es vanagloriaven de tenir superàvits, i ZP proclamava que si ell fos president tot superàvit aniria destinat a pal·liar l’atur o a millorar la sanitat i educació pública. Doncs ara té 20.000 milions d’€ de superàvit, l’atur va creixent, la precarietat laboral s’incrementa, les CCAA reclamen a l’Estat que els hi pagui el dèficit sanitari i les escoles no tenen els recursos mínims necessaris per oferir ensenyament de qualitat.
En conclusió, s’ha iniciat la cursa electoral i PP i PSOE han començat a repartir-se mastegots, fent de nou una campanya negativa vers l’altre. El més sensat seria que se’n recordessin que les eleccions són al Parlament, i si res no canvia, hauran de buscar aliats entre la resta de partits (especialment els catalans) per arribar a governar, o almenys, no generar massa enemics. I tindran 15.000 milions d’€ a la butxaca... Com sempre, a la subhasta popular de la campanya li seguirà una subhasta amb els partits minoritaris per envestir nou president.
The show must go on.