“L’ESQUERRA QUE NO ET FALLA”, LEMA DE CAMPANYA DE JEV

L’esquerra que no et falla:

Milions de persones manifestant-se contra la guerra a l’Iraq, demanant aturar un Pla Hidrològic que assassinava el Delta de l’Ebre, protestant contra un cop de Decret que retallava els drets dels treballadors i les treballadores, indignant-se amb els atacs verbals continuats del Partit Popular contra Catalunya i, finalment, revoltant-se contra les mentides i manipulacions que feia el Govern d’Aznar a 3 dies de les eleccions, tot just després que el terrorífic atemptat a Madrid s’endugués més de 200 vides.

Amb aquest record a la memòria, començava una legislatura de govern en què el PSOE arribava al poder de la mà de milions de vots que volien acabar amb els 8 anys de polítiques de dretes al crit de: “No ens fallis”. Una legislatura que començava amb la retirada de les tropes a l’Iraq i l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe. El canvi de les polítiques de dretes per les polítiques d’esquerres semblava fer-se realitat amb el suport d’una majoria progressista al Congrés, sostinguda per ICV-EUiA, que materialitzava les primeres mesures necessàries per no fallar a les demandes dels qui, amb el seu vot, havien enviat el PP a l’oposició.

Els aires de canvi en la política d’Estat, però, van anar desapareixent a mesura que avançava la legislatura. La política econòmica i laboral suposava un canvi d’aliats del Govern de Zapatero, que va aprovar amb el vot a favor de CiU una Reforma Fiscal que abaixava els impostos als més rics i una reforma de l’Impost de Societats, aquest cop amb el vot de CiU i ERC, que rebaixava els impostos a les empreses (unes empreses -Íbex 35- que han tingut un augment de beneficis del 40%, mentre que els sous han perdut un 2% de poder adquisitiu). El Govern del PSOE es rendia als interessos dels poderosos i pactava la seva política econòmica amb la dreta. La resta de la legislatura s’ha vist marcada pel canvi de les aliances del Govern; en les polítiques en què ICV-EUiA hem estat decisius ha quedat un clar segell d’esquerres, com ara en la Llei de Memòria Històrica, la derogació del transvasament de l’Ebre o la Llei de Dependència. Si durant tota la legislatura hi ha hagut una força d’esquerres i ecologista que s’ha mantingut honesta als seus principis, que no ha renunciat a fer aliances per aturar la dreta, ni s’ha rendit a les seves pressions en matèria d’immigració, model d’Estat o política social, aquesta força és ICV-EUiA.

De la mateixa manera que no hem cedit als atacs de la dreta, tampoc ens hem quedat al marge en els temes que més confrontació han despertat amb els poderosos. ICV-EUiA havíem aconseguit pactar amb el Govern del PSOE l’aprovació del dret a vot de les persones migrades per a les passades eleccions municipals, però la pressió de PP i CiU va fer enrere els socialistes. De nou, ens vam quedar sols en la proposta de reforma de la Llei de l’avortament, per tal que les dones puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat; de nou, la manca de valentia política per confrontar amb els sectors conservadors d’una Església que continua finançada amb diners públics va fer enrere el Govern socialista. En la mateixa situació ens hem trobat quan hem reiterat la necessitat de canviar el model energètic de l’Estat. Hem apostat per tal que, en 10 anys, les renovables aportin el 30% de l’energia primària i hem proposat aprovar un pla de tancament de les nuclears; un altre cop, ICV-EUiA hem estat l’única força capaç de confrontar amb el poder del sector energètic.

I amb l’arribada de la campanya electoral, la deriva “centrista” d’algunes forces d’esquerres s’ha accentuat. Els socialistes han decidit renunciar a fer escoles bressol i política d’habitatge social per passar a la política de la repartidora de xecs, el Govern ha renunciat a fer polítiques públiques i ha decidit deixar la solució en mans del mercat. PSOE, PP, CiU i ERC han aconseguit que no hi hagi diferències en política econòmica, tothom vol rebaixa d’impostos, particularment a les empreses, i a sobre dient que milloraran el servei. Davant de l’avenç ideològic de la lògica neoliberal de deixar-ho tot en mans del mercat, ICV-EUiA som la força d’esquerres que es manté honesta i sincera, la força d’esquerres que no té por de confrontar amb els qui més tenen, que no vol comprar els vots amb rebaixes fiscals, sinó que vol convèncer amb idees clares, justes i valentes. Som una força d’esquerres que no renuncia a fer propostes realistes de transformació social; en resum, una força d’esquerres i ecologista que no et falla.

El curro està fotut! (El vídeo)

30 propostes per avançar

Les 30 propostes prioritàries d'ICV-EUiA per una majoria plural d'esquerres i ecologista:
proposta 01: Pla de convergència social amb la UE-15, que incorpori una reforma de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària que situï l’objectiu de sostenibilitat pressupostària a llarg termini i permeti dèficits puntuals.
proposta 02: Reforma fiscal per millorar la progressivitat i l’equitat del sistema fiscal. Equiparació progressiva del la pressió fiscal espanyola amb la mitjana de la UE-15.
proposta 03: Augmentar el salari mínim a 1000 €. El salari mínim digne ha de ser superior al 60% del salari mitjà de cada país.
proposta 04: Lluitar contra la sinistralitat. Tipificació en el Codi Penal de l’incompliment continuat de la Llei de prevenció de riscos laborals.
proposta 05: Regular la jornada laboral de 35 hores setmanals aplicable a tots els assalariats i assalariades. Regulació mitjançant llei del dret de participació a l’organització del treball, amb especial atenció a la regularització del temps i a la conciliació de la vida personal i laboral.
proposta 06: Lluita contra les deslocalitzacions. Promoure plans d’actuació envers aquells sectors productius que poden ser objecte de reestructuració industrial, amb l’objectiu d’anticipar-se als canvis. Condicionar tot ajut públic a l’empresa a la seva continuïtat en el temps.
proposta 07: Estratègia Estatal contra el Canvi Climàtic: Llei d’estalvi i eficiència energètica per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 30% l’any 2020; Llei d’energies renovables per generar un 30% de l’energia primària a partir d’energies renovables l’any 2020 i Llei de Mobilitat Sostenible.
proposta 08: Reforma Fiscal Verda. Mesures de fiscalitat energètica per tal d’afavorir la reducció d’emissions, l’estalvi, l’eficiència i l´ús d’energies netes i renovables.
proposta 09: Nova Cultura de l’Aigua. No als transvassaments. Nova llei d’aigües, amb la finalitat d’impedir que determinades concessions siguin aprofitades per fer negoci i que es converteixin així en un “mercat de l’aigua”.
proposta 10: Tancament gradual de les centrals nuclears, mitjançant un Pla Pont. La darrera central es tancarà el 2018.
proposta 11: Pla ferroviari 2014. Amb l’objectiu que el 94% dels catalans i les catalanes accedeixin al ferrocarril, s’invertiran més de 7.000 milions d’euros per modernitzar i ampliar la xarxa de ferrocarril de rodalies i regionals.
proposta 12: Increment de la despesa pública en habitatge fins el 2% del PIB. La fiscalitat ha de deixar de prioritzar el suport a la venda en benefici del lloguer i de l’ajut selectiu als sectors més desafavorits en l’accés a l’habitatge.
proposta 13: Desplegament de la Llei de la Dependència: incorporar un finançament suficient, estable i sostingut en el temps, i la reducció del calendari d’implantació.
proposta 14: Pobresa zero. Establir per llei la Pensió Bàsica Universal. Increment de les pensions mínimes per sobre l’índex de suficiència de recursos i apropament al salari mínim interprofessional.
proposta 15: Nou pacte sanitari entre el Govern central i les Comunitats Autònomes: ampliació del finançament sanitari i de les prestacions comunes (bucodentals, teràpies naturals, salut mental).
proposta 16: Universalització de l’escolarització gratuïta i de qualitat en l’educació infantil de primer cicle 0-3 anys.
proposta 17: Assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris, amb la promoció de la reutilització i socialització dels llibres de text i del material escolar.
proposta 18: Millorar el finançament local. Compliment del principi de suficiència financera per generar dinàmiques d’equilibri social i mediambiental. Participació dels ajuntaments en la recaptació de l’IVA i l’IRPF.
proposta 19: Ple desplegament de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya durant la propera legislatura. Reforma de lleis estatals, reforma de la LOPJ, del model de finançament, traspàs de totes les matèries previstes a l’Estatut, participació en organismes estatals i participació de Catalunya a la UE.
proposta 20: Impulsar la reforma federal de la Constitució, que ha de reconèixer el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat i ha de recollir el dret a decidir des dels principis federals.
proposta 21: Establir impostos globals del tipus Taxa Tobin sobre els fluxos de capital especulatiu, la recaptació dels quals serveixi per incrementar l’ajuda als països empobrits.
proposta 22: Reorientar el pressupost d’I+D. No a la I+D militar. En els pressupostos de l’any 2007 s’hi van destinar cinc vegades més diners a l’I+D militar que a l’I+D científica.
proposta 23: Estat laic. Derogació dels acords del Vaticà de 1976 i 1979. Regulació de les relacions entre l’Estat i l’Església Catòlica, així com la resta de confessions, mitjançant el règim de legislació ordinària.
proposta 24: Impulsar la llei de despenalització de l’eutanàsia, pel dret a una mort digna.
proposta 25: Reforma de la Llei electoral. Per avançar en la proporcionalitat, amb l’objectiu d’assolir una veritable igualtat de vot i facilitar la participació. Augmentar la composició del Congrés dels Diputats.
proposta 26: Interrupció voluntària de l’embaràs per lliure decisió de les dones, en el marc d’una nova Llei de salut sexual i reproductiva.
proposta 27: Regulació de les polítiques del temps en el marc d’una llei, per repartir tots els treballs i compartir tots els drets. Ampliar el permís de maternitat fins als 6 mesos i el permís de paternitat fins als 3 mesos.
proposta 28: Reforma de la Llei d’Estrangeria. Tota autorització de residència ho ha de ser també de treball. Eliminació dels centres d’internament.
proposta 29: Plena igualtat de drets i deures. Dret de vot per a les persones migrades amb un any de residència a l’Estat per a les eleccions locals i tres per a la resta.
proposta 30: Augmentar els recursos per a beques i ajuts en tots els nivells formatius, equiparant-los al nivell de despesa europea (UE-15), i traspàs de la gestió i l’atorgament a les CCAA.

Votar Joan Herrera, votar ICV-EUiA sí és útil. No us deixeu enganyar.

Abaixar impostos no és d’esquerres

Motivats per la preocupació del caire populista de les propostes de PP i PSOE durant aquesta campanya electoral Alternativa Jove i Joves d’Esquerra Verda van organitzar ahir dijous una xerrada sota el títol “abaixar impostos no és d’esquerres”. Els Joves d’ICV-EUiA estan preocupats per aquesta fòrmula màgica que comparteixen Pizarro i Solbes, que passa per reduir els impostos i incrementar el consum com a solució a tots els problemes econòmics. La xerrada es va dur a terme a l'Ateneu i va comptar amb l'assistència d'una quarantena de persones.

L’acte presentat per Maria Reina, coordinadora local de JEV, va comptar amb la participació de Celestino Sánchez, regidor d’EUiA de Barberà i president de la Fundació Pere Ardiaca; Santi Cayuela, regidor de Cerdanyola i candidat d’ICV-EUiA a les properes eleccions; David Cid, coordinador nacional de JEV i candidat jove de la coalició i Alber Recio, professor d’economia aplicada de la UAB.

Celestino Sánchez va fer una intervenció explicant les contradiccions del PSOE, que no es posiciona en contra del capitalisme i, per tant fa que ICV-EUiA sigui l’alternativa real. Per a Celestino els impostos ataquen al capitalisme i ens va proposar una triple recepte: que pagui més qui més té, que rebi més qui menys té i que els recursos els gestionin el major grau les administracions més properes al ciutadà, al ser més coneixedora de la realitat i necessitats.

El Santi Cayuela va afirmar que “Zapatero ens està enganyant”, i va posar com exemple la confusió que ha generat la proposta dels 400 € que no se sap ni com ni quan és farà. Com a mostra d’aquesta confusió ens va explicar una anècdota en que “una senyora em va dir que tenia una pensió de 350 € i Zapatero li donaria el doble”. Cayuela va afirmar el govern està fent que els que tenen més cada vegada hagin de pagar menys recordant que el IRPF fa uns anys tenia una tributació del 53% al tram màxim i ara només en té del 43%, i això quan paguen, “perquè amb les SICAV (Societats d’Inversió de Capital Variable), el PSOE consent que només paguin un 1% de impostos”. Cayuela va carregar durament contra Pizarro, “un senyor que cobra 5.800 vegades el salari mínim interprofessional” i les seves propostes que només beneficien als grans empresaris. Un apunt interessant de la seva intervenció va ser dir que ICV-EUiA és l’única força que parla d’eliminar el frau fiscal, “som l’estat de la unió europea amb més frau fiscal”. I és que hi ha el mateix frau fiscal (5% del PIB) que inversió estatal en educació o sanitat.

David Cid va introduir elements polítics a debat. Va indicar que és impropi d’un govern que es considera d’esquerres enorgullir-se de tenir superàvit pressupostari quan les beques d’ajuts als estudiants són tan baixes, quan manca inversió en R+D+I, o quan tenim una llei de dependència tan mancada de recursos que “com diu el candidat d’ICV-EUiA Antonio Centeno més que llei de dependència és la llei de les tres hores, perquè amb els ajuts que reben les persones a qui va destinada la llei de la dependència només arriba per tres hores d’assistència”. Va criticar a Chacón i Zapatero, ja que la única política social que saben fer és la del xec per nadó, xec de 400 €, xec d’ajut al lloguer. Cid va dir que “mai tan pocs diputats havien fet tanta feina” i això fa que “anem a tope, tindrem més dels 240.000 vots que vam tenir a les darreres eleccions generals”.

Albert Recio va tancar l’acte amb una intervenció plena d’humor i ironia. “Aquest govern és de dretes en el que és econòmic”, va dir, “Ho vaig dir al principi de la legislatura a la revista en la que escric, mientrastanto”. El motiu és que al govern dominen els sectors més capitalistes del PSOE, com Miguel Sebastián. Per Recio, cal fer una tasca divulgativa perquè “quan a la gent se li digui que baixaran els impostos pensi, tindré pitjors escoles, pitjors hospitals i pitjor assistència”. També va reclamar un impost ecològic, que fes que les activitats més contaminats tinguessin més costos. Recio lamentava que actualment el panorama de propostes econòmiques dels dos grans partits presenta tres alternatives. La primera és la improvisació i la manca de solidesa de Zapatero, que fa unes polítiques vistoses però poc efectives. La segona, l’aplicació de polítiques Keynesianes de “donar pasta perquè la gent se la gasti” cosa que s’ha demostrat ineficaç en molts casos. I la tercera “la política de la garrotada” de la dreta que passa per un estat mínim, i rebaixades d’impostos encara més pronunciades.

Al torn de paraules van destacar intervencions com la d’Andrés Martin insistint en que cal incrementar els impostos de forma eficient i recordant-nos que “a l’Estat Espanyol és fa espanyol de l’any a una persona com Fernando Alonso que està vivint a Suïssa per pagar menys impostos”. També cal destacar la intervenció de Jesús Hernàndez destacant que el PSOE ha dit tres grans mentides: que l’economia va bé, quan només va bé pels empresaris, que es pot fer política social baixant impostos, quan tenim una pressió fiscal més propera a la de Estats Units que a la de Suècia, i que la millor manera de fer polítiques socials són els xecs, quan la coalició ha demostrat per exemple a la conselleria d’Habitatge que calen polítiques més tangibles que la de xecs. A això, el sociòleg Pepe Adelantado va respondre-li que cal afegir una quarta mentida i és que l’Estat de Benestar no serveix per redistribuir riquesa de forma vertical, sinó que serveix per a fomentar la solidaritat vertical, entre gent de la mateixa classe “L’aturat cobra del que treballa, el malalt del que està sa; però no el pobre del ric”.

14 de febrer: la vaga dels mestres

COMUNICAT D'ICV I JOVES D’ESQUERRA VERDA DAVANT LA VAGA DEL DIA 14 DE FEBRER CONTRA LES BASES DE LA FUTURA LLEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA.

Des d’ICV i JEV veiem la necessitat d’elaborar una Llei d’Educació de Catalunya, tal i com es va acordar en el Pacte nacional per l’Educació signat el 2006.

La manca de concertació social entre els sindicats i la Conselleria en l’elaboració de les bases ha portat a un distanciament i a la convocatòria d’una vaga en front del projecte presentat des de la Conselleria. Des d’ICV i JEV entenem la necessitat de recuperar l’esperit de diàleg i obrir un procés participatiu on aquest document de Bases per a la Llei, així com el contingut del futur text articulat, siguin susceptibles de ser ampliats, modificats o ajustats, en la mesura que prosperi el diàleg generalitzat. Entenem que aquest procés no pot tirar endavant sense el més ampli consens polític i social entorn de la Llei.

La nova cultura dels Pactes nacionals significa canviar de manera de governar basant-nos en el diàleg i la codecisió.

Davant del gest que va fer ahir 10 de febrer el conseller Maragall, oferint diàleg i convocant als actors socials a parlar abans del dia 14 per reconduir la situació, cridem als sindicats a aprofitar aquesta oferta de diàleg.

Des d’ICV i JEV podem entendre el paper dels diferents actors implicats, però l’educació del nostre país és una qüestió massa seriosa com per renunciar al diàleg i a la concertació social. Ja sigui abans o després del dia 14 cal posar-nos a treballar tots junts per tirar endavant la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei que només té sentit si es fa amb la comunitat educativa i el major consens polític.

Aquest va ser un dels principals èxits del Pacte Nacional per l’Educació, deixar de banda l’enfrontament per posar-se a treballar per a aquest servei públic educatiu que combati el fracàs escolar i pugui fer front als reptes del segle XXI com l’acolliment dels nens i nenes nouvinguts, garantir una bona escolarització, l’aprenentatge de l’anglès, el reforç del paper de les famílies en l’educació i millorar els vincles amb l’escola, universalitzar el dret a l’educació més enllà de les aules i aconseguir una escola inclusiva que atengui la diversitat de necessitats amb les que ens trobem.

Des d’ICV i JEV no compartim diversos plantejaments que apareixen en el text de bases com per exemple la gestió indirecta de centre públics en mans d’entitats privades, però entenem que és un document subjecte al diàleg de les parts i que es pot modificar

Davant les veus d’alarma que han sorgit aquest dies, volem deixar clar que ICV i JEV mai avalarem la privatització de l’educació. ICV i JEV treballem per una modernització del sistema públic, en el que l’escola publica sigui l’eix vertebrador, basada en la millora de la inversió pública, el compromís de l’escola privada concertada amb les noves necessitats socials i amb els valors d’un servei públic educatiu, l’atenció dels espais educatius que es donen més enllà de l’escola com les famílies, l’entorn i l’educació no formal, i la major implicació de mares, pares, alumnes i mestres en l’escola i d’institut a través d’una major democratització del seu funcionament.

El 20F arriba l'AVE a Barcelona

“Bien está lo que bien acaba”, aquestes han estat les paraules de la Ministra Álvarez per anunciar l’arribada de l’AVE a Barcelona el 20 de febrer.

Primer. És una mesura electoralista. De manual.

Segon. L’AVE serà l’única manera de viatjar en tren entre Madrid i Barcelona, fora d’algun tren estrella nocturn o els tren-hotel internacionals. L’AVE és més barat que el pont aeri (que té la milla aèria més cara d’Europa), però al no haver trens alternatius farà que molts passatgers hagin de pagar més del que paguen actualment per fer aquest viatge.

Tercer. Un altre socialista va decidir que el primer AVE es fes entre Madrid i Sevilla, el qual va entrar en funcionament l’any 1992. L’objectiu: connectar Espanya amb Europa... (és sarcasme). Si tantes avantatges diuen que té l’AVE entre Madrid i Barcelona, per què no el van fer el 1992? Els altres països que tenen alta velocitat van destinar el primer traçat a unir les ciutats més dinàmiques econòmicament. Espanya és diferent... és cutre.

Quart. L’AVE repeteix un sistema radial amb Madrid com a pol. Recorda al sistema radial de carreteres de Carlos III. Hi ha alguns que desmenteixen les creences de Darwin i no evolucionen. En el segle de les xarxes els decisors rellevants només tenen Madrid al cap. Suposo que és perquè mai han sortit d’allà.

Cinquè. Quan Catalunya el que necessita prioritàriament és que qui té les competències en matèria de rodalies inverteixi en els trens que utilitzen el 97% dels usuaris, el que fa és invertir el 97% del pressupost en el tren que només utilitzarà el 3% dels passatgers de trens.

Sisè. Les ajudes promeses pels candidats socialistes no és la primera vegada que les escoltem. Sempre hi ha un paquet important de diners per invertir a Rodalies. I continuem tenim llargs trams de via única, catenàries caduques amb més de tres dècades d’antiguitat, mala senyalització, túnels que no compleixen les mesures mínimes de seguretat, etc.

Senyora Magdalena Álvarez i membres del Partido Socialista Obrero Español: això no està bé perquè no ha acabat. L’AVE que dinamitzarà Catalunya no és el que la connecta amb Madrid (al 1992 sí, ara no); sinó que el més important per Catalunya és una xarxa de rodalies potent i fiable, tenir rodalies a les quatre províncies catalanes, tenir les competències i els recursos per gestionar aquestes rodalies, i la connexió amb AVE amb França i Europa.

Per desgràcia, l’AVE arribarà abans a França a través d’Euskadi que no pas de Girona i Figures.

Xerrada: "Abaixar impostos no és d'esquerres"

El dijous 14 de febrer a les 19:00 h, a la sala 6 de l'Ateneu de Cerdanyola (Carrer Indústria 38), Joves d'Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen la xerrada: Abaixar impostos no és d'esquerres.

Intervindran:

- Maria Reina, Coordinadora local de Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès.

- Celestino Sánchez Ramos, President de la Fundació Pere Ardiaca.

- Santi Cayuela, Candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals per la província de Barcelona i Tinent d'Alcalde de Cerdanyola.

- David Cid, Candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals per la província de Barcelona i Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda.

- Albert Recio, Professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Joves d'Esquerra Verda ens plau convidar-vos a aquest acte.

Cadascú lluita per allò que no té

Durant la guerra dels cent anys entre Anglaterra i França, enmig d’una batalla, un general francès va cridar al seu homòleg anglès: “nosaltres lluitem per l’honor i la glòria, en canvi, vosaltres només lluiteu pel botí”. I el general anglès, donant-se per al·ludit, no va dubtar a contestar: “cadascú lluita per allò que no té!”.

Aquesta idiosincràsia es pot aplicar a la política local de Cerdanyola. Qualsevol observador objectiu arribaria fàcilment a la conclusió que el PSC fa una oposició obstinada amb l’única finalitat de recuperar el poder. Al final de la legislatura us asseguro que seria fàcilment demostrable com haurien rebutjat més d’una desena de propostes que ells mateixos portaven al seu programa electoral. En canvi, l’equip de govern (ICV-EUiA, CiU), està treballant per construir una Cerdanyola millor, amb serveis de més qualitat per a les persones i les propietats.

Des de la restauració de la democràcia, el PSOE-PSC ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola com un fortí. Han obtingut majories absolutes sense esforç a eleccions locals, autonòmiques, generals i europees. Però ara, amb la maduresa democràtica, els electors han obert les portes a d’altres opcions al govern municipal. I ara és moment que també s’acabi amb l’hegemonia del PSOE-PSC a les eleccions generals a Cerdanyola. El PP representa el vot de la por pel seu discurs basat en el tremendisme sobre el terrorisme i la unitat d’Espanya. El PSOE reclama el vot útil per contrarestar el PP. Però a Catalunya hi ha 3 partits més representats al Congrés dels Diputats. És a dir, que no es dóna una bipolaritat entre PP i PSOE, sinó que hi ha vida més enllà d’ells. I IU-ICV està a l’esquerra del PSOE-PSC, i , per tant, és un representat vàlid de valors com l’equitat, l’ecologia i el pacifisme.

Només cal demanar als electors de Cerdanyola que defugin de la polaritat PSOE-PP, potser vàlida a les Castilles o Extremadura, però no a Catalunya, i menys a Cerdanyola. Tenim cultura democràtica, aprofitem-la.

No hi ha equitat en el vot

Tothom pot observar en el seu dia a dia grans mostres de falta d’equitat. Des de la discriminació negativa que reben les dones fins a la criminalització massiva que es fa dels immigrants. Però a la democràcia espanyola hi ha una gran discriminació institucionalitzada: el sistema electoral.

Fent un breu resum, la circumscripció és la província i es tria el nombre de representants per partit en funció de la llei d’Hondt. Després d’escrutar tots els vots, es calculen una sèrie de divisors per a cada llista tancada de candidats. La fórmula pels divisors és V/N, on V és el nombre total de vots rebuts per una llista i N els nombres enters que van des d’1 fins el nombre d’escons de la circumscripció objecte de l’escrutini. Un cop realitzades les divisions dels vots de cada candidatura entre cadascú dels divisors des d’1 fins n, l’assignació d’escons es fa ordenant els quocients de les divisions de major a menor i assignant a cadascú un nombre d’escons fins que aquests s’esgotin.

A les darreres eleccions generals aquests van ser els resultats oficials:

PSOE, 11.026.163 vots, 42,59%, 164 escons
PP, 9.763.144 vots, 37,71%, 148 escons
CIU, 835.471 vots, 3,23%, 10 escons
ERC, 652.196 vots, 2,52%, 8 escons
PNV, 420.980 vots, 1,63%, 7 escons
IU-ICV, 1.284.081 vots, 4,96%, 5 escons
CC, 235.221 vots, 0,91%, 3 escons
BNG, 208.688 vots, 0,81%, 2 escons
CHA, 94.252 vots, 0,36%, 1 escó
EA, 80.905 vots, 0,31%, 1 escó
NA-BAI, 61.045 vots, 0,24%, 1 escó
Font: Ministeri de l’Interior

I fent una simple divisió entre nombre de vots i nombre d’escons obtenim aquests resultats de la taula mostrada a dalt.

Sempre hem escoltat experts electorals parlant que el sistema electoral actual afavoreix els partits nacionalistes perquè els sobre representa, entenent per sobre representació necessitar menys vots per accedir a un escó. Doncs com mostra la taula aquesta afirmació no és real.

El sistema de vot per circumscripció provincial es podria passar a circumscripció autonòmica. I el sistema d’Hondt es podria canviar per un de més proporcional que no sobredimensionés tant els partits majoritaris i realitzés un tracte igualitari de cada vot.

Mireu la taula i reflexioneu si és just que un partit d’àmbit estatal com IU necessiti 4 vegades més vots que PSOE o PP per aconseguir un escó. Per ventura seria just que una dona hagués de treballar quatre vegades més que un home per aconseguir un mateix sou fent una mateixa feina?

Per què no tots som iguals? O, almenys, semblants?