Zaplana abandona la seva acta de diputat al Congrés

Eduardo Zaplana Hernández-Soro, nascut a Cartagena el 3 d’abril de 1956, va començar la seva carrera política a UCD. Quan aquest partit es va dissoldre, va entrar a formar part d’AP, partit antecessor del Partit Popular. El 1993 va arribar a aconseguir el càrrec d’alcalde de Benidorm gràcies a una moció de censura contra el PSOE valencià, assolida amb el vot d’una trànsfuga socialista, Maruja Sánchez. Aquest fet el va llençar a l’estrellat. Tant és així, que el 1995 va ser escollit president de la Generalitat valenciana, càrrec que va renovar el 1999 i exercir fins 2002. Aquest any va ser designat ministre de Treball i Assumptes Socials fins 2004 alhora que portaveu del grup popular al Congrés fins 2008.

Observant una mica amb més detall la carrera de Zaplana, podem dir que és un personatge dantesc. Als seus inicis polítics no va dubtar a l’hora de fer declaracions de l’estil “estoy en política para forrarme”. Durant el seu breu període d’alcaldia a Benidorm, va basar l’economia municipal en l’especulació urbanística i en associar la seva imatge a la del cantant Julio Iglesias.

Aquest el va acompanyar també el 1995 en la campanya per ocupar la Generalitat valenciana, amb un discurs basat en el neoliberalisme i el populisme. El progrés econòmic promès per Zaplana al País Valencià, el va fer desenvolupar polítiques públiques tan insensates com privatitzar la sanitat alhora que finançava amb diner públic el parc d’atraccions Terra Mítica. Aquest parc, curiosament està situat a Benidorm, lloc d’origen de Zaplana. Terra Mítica va declarar la suspensió de pagaments el 2004 amb un deute de 360 milions d’€. Un altre mèrit de Zaplana va ser fer que el País Valencià tingués el mateix nombre d’alumnes d’escoles estudiant en edificis que en barracons, degut a la manca d’inversió en centres públics i els incentius fiscals als centres privats.

Amb aquest currículum era fàcil que Aznar l’alcés al seu triumvirat juntament amb Acebes. Aquests tres personatges van dirigir el PP estatal entre 2000 i 2008, unes de les pitjors èpoques mai viscudes a la jove democràcia espanyola i que Catalunya va patir especialment.

Avui, 29 d’abril, i després de la renovació de noms que està fent el PP, Eduardo Zaplana ha abandonat la seva acta de Diputat al Congrés. Es baixa del vaixell ppoppular que s’està enfonsant, a l’igual que Manuel Pizarro.

Per part de la gent d’esquerres és una bona notícia que Zaplana marxi, tot i que sigui per ser conseller europeu de Telefónica (aquesta empresa és un departament més del PP). El pitjor és que marxa després de fer molt de mal a la ciutadania. Zaplana ha comprat vots, ha despilfarrat diner públic, ha menyspreat la identitat catalana del País Valencià, ha manipulat mitjans de comunicació públics, ha mentit als ciutadans des d’un càrrec institucional, ha reduït l’estat del benestar, ha fet que el PSOE sembli un partit d’esquerres, ha portat a Espanya a la guerra i la mort a ciutadans espanyols i iraquians, ha prevaricat, ha usurpat, a extorsionat, i, especialment, ha aconseguit el seu objectiu d’enriquir-se gràcies a la política.

D’aquesta manera és una bona notícia que Zaplana abandoni la política i marxi a Timofónica. La desgràcia és que vindran més com ell, i que el bipartidisme PP PSOE farà que no semblin tan dolents.

El passat dilluns, Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove vam realitzar un vídeo fòrum en favor de la República. Hi van assistir prop d’una trentena de persones, entre les que destacaven Juan Rodríguez, president d’ICV Cerdanyola i Carles Escolà, regidor municipal.

Andrés Martín, membre de JEV, va presentar l’acte amb un discurs on defensava els valors sobre els que es fonamentava la II República espanyola, tal com la igualtat entre homes i dones, la laicitat de l’Estat, la separació de poders, la llibertat de culte, l’extensió de drets fonamentals i universals, o els estatuts d’autonomia. A més, es va recalcar la necessitat de reforçar la memòria històrica i de dignificar a totes aquelles persones que van ser reprimides pels feixistes.

Posteriorment, Josep Lluís Negreira, va fer un discurs on recordava a la gent que cal defugir de la mitificació de la II República, ja que aquesta, tot i ser valenta en algunes propostes, va tenir grans mancances. D’aquesta manera no s’ha de mitificar ni dimonitzar l’experiència republicana dels anys 30. Per Negreira, les autèntiques democràcies només es poden assolir sota models d’Estat republicans. A més, va recordar diverses vivències de la II República a Cerdanyola i Ripollet.

La part central de l’acte, va ser la projecció del documental Las 13 rosas rojas, el qual reflectia la gran repressió a la postguerra, a la que va ser sotmesa la població civil que en algun moment va donar suport a la República.

La producció d'energia eòlica s'anivella a la d'energia nuclear a Espanya

Alguns dies del passat mes de març, on van coincidir un temporal de vent (increment de producció) i les vacances de setmana santa (reducció del consum a les llars i empreses), l’energia eòlica va generar més electricitat a Espanya que l’energia nuclear, segons dades de Red Elèctrica Espanyola.
És una bona notícia que algunes energies renovables per elles mateixes, en aquest cas l’eòlica, estiguin capacitades per cobrir una bona part de la demanda (fins el 29% del consum diari). És un exemple que la inversió i la planificació comporten resultats beneficiosos.
Ara bé, estem molt lluny de no dependre d’energies contaminants, com la fòssil i la nuclear. Més bé, la realitat és que cremem petroli i fraccionem àtoms sense parar. D’aquí es desprenen resultats que indiquen que Espanya a més de no complir el protocol de Kyoto, ha incrementat en demesia les emissions de diòxid de carboni des de que el va ratificar.
També s’ha de criticar la manca d’inversió en energia solar. Espanya és el país de la UE amb més hores de sol a l’any. Però no aprofita aquest fet per generar energia. El principal productor europeu d’energia solar és Alemanya, que disposa de la meitat de capacitat productiva que l’estat espanyol. Alemanya genera l’11% del volum mundial i Espanya el 2%.
Energia barata o energia neta? Aquest és un debat que des de fa anys mantenen els tècnics i polítics alguns països occidentals. L’energia nuclear té un determinat nivell de risc de catàstrofe i genera residus molt perillosos i duradors. Però té un cost reduït pel volum d’energia que proporciona. En comparació, el cost de generar un terawatt hora és quatre o cinc vegades superior a les energies “verdes” que a la nuclear. Però si als costos de producció s’afegeixen costos no tangibles, és a dir, externalitats positives (sostenibilitat) i negatives (contaminació, risc) els comptes ens diuen que les renovables són unes inversions rentables. I si ho calculem des de la perspectiva de les següents generacions, els beneficis aportats per les energies renovables són molt majors.
En conclusió, cal apostar per la racionalització del consum, la diversificació de les fonts d’energia, i la sostenibilitat d’aquestes. Més energies renovables i cap de nuclear!

Vídeo fòrum II República

Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès, en commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la II República espanyola, organitzem el proper dilluns 14 d'abril, a les 19:00 h al local d'ICV Cerdanyola (Plaça Primer de Maig, s/n), un vídeo fòrum on es projectarà la pel·lícula "Las 13 rosas".

Comptarem amb la presència de Josep Lluís Negreira, historiador.

En plau convidar-vos a assistir a aquest acte.

Visca la República!