Tothom recordarà la pel·lícula “300”, un film comercial d’Estats Units de l’any 2007, dirigit per Zack Snyder, i que portava a la gran pantalla el còmic de Frank Miller el qual adaptava la història de la batalla de les Termopiles, on s’enfrontaven un petit grup de valerosos espartans i un gegantí exèrcit persa.Doncs ja ha sorgit la seva seqüela, “400”. Aquesta vegada 400 són els euros que promet retornar Zapatero a cada contribuent a través de l’IRPF si surt reelegit president del govern de l’Estat espanyol a les properes eleccions generals del 9 de març. S’hauria de suposar que en aquest cas l’story board correspon al ministre d’economia Solbes. Però sembla que no, que un altre cop és una decisió unilateral del cap ZP, a l’igual que l’ocurrència dels 2500€ per fill.
L’Estat espanyol ha tingut un superàvit de 20.000 milions d’€ l’any 2007. Això hauria de ser una bona notícia en el cas que l’Estat espanyol tingués satisfets serveis públics bàsics i de qualitat. Però no és així. La mesura de retornarà als contribuents uns 5.400 milions d’€, a raó de 400€ per cap, el que suposa una subvenció incondicionada als contribuents de l’IRPF.
Només farem dues crítiques de les moltes que poden sorgir d’aquesta mesura:
La primera, tot ajut econòmic des del govern cap els contribuents en forma de transferència monetària de valor nominal únic és de caràcter regressiu. No té sentit donar el mateix ajut a les grans rentes que a les rentes baixes. L’argument socialista és que 400€ tenen més valor a una renta anual de 20.000€ que a una renta anual de 500.000€, i que per tant, és una ajuda progressiva. Doncs no, mai es pot acceptar aquest argument. El valor marginal d’una ajuda de 400€ és més alt a les rentes baixes, però és gairebé nul a les rentes altes, i per tant la seva utilitat és nul·la, ja que no aporta rés als rics. Per tant, les rentes elevades podrien prescindir d’aquestes ajudes i s’haurien de centrar més en aquells ciutadans que més ho necessiten.
La segona, invertir 5.400 milions d’€ en mesures socials ens podria proporcionar la gratuïtat dels llibres de text a les escoles o ampliar les places d’escola bressol públiques entre 0 i 3 anys. En Zapatero criticava el segon govern del PP quan aquests es vanagloriaven de tenir superàvits, i ZP proclamava que si ell fos president tot superàvit aniria destinat a pal·liar l’atur o a millorar la sanitat i educació pública. Doncs ara té 20.000 milions d’€ de superàvit, l’atur va creixent, la precarietat laboral s’incrementa, les CCAA reclamen a l’Estat que els hi pagui el dèficit sanitari i les escoles no tenen els recursos mínims necessaris per oferir ensenyament de qualitat.
En conclusió, s’ha iniciat la cursa electoral i PP i PSOE han començat a repartir-se mastegots, fent de nou una campanya negativa vers l’altre. El més sensat seria que se’n recordessin que les eleccions són al Parlament, i si res no canvia, hauran de buscar aliats entre la resta de partits (especialment els catalans) per arribar a governar, o almenys, no generar massa enemics. I tindran 15.000 milions d’€ a la butxaca... Com sempre, a la subhasta popular de la campanya li seguirà una subhasta amb els partits minoritaris per envestir nou president.
The show must go on.
L’Estat espanyol ha tingut un superàvit de 20.000 milions d’€ l’any 2007. Això hauria de ser una bona notícia en el cas que l’Estat espanyol tingués satisfets serveis públics bàsics i de qualitat. Però no és així. La mesura de retornarà als contribuents uns 5.400 milions d’€, a raó de 400€ per cap, el que suposa una subvenció incondicionada als contribuents de l’IRPF.
Només farem dues crítiques de les moltes que poden sorgir d’aquesta mesura:
La primera, tot ajut econòmic des del govern cap els contribuents en forma de transferència monetària de valor nominal únic és de caràcter regressiu. No té sentit donar el mateix ajut a les grans rentes que a les rentes baixes. L’argument socialista és que 400€ tenen més valor a una renta anual de 20.000€ que a una renta anual de 500.000€, i que per tant, és una ajuda progressiva. Doncs no, mai es pot acceptar aquest argument. El valor marginal d’una ajuda de 400€ és més alt a les rentes baixes, però és gairebé nul a les rentes altes, i per tant la seva utilitat és nul·la, ja que no aporta rés als rics. Per tant, les rentes elevades podrien prescindir d’aquestes ajudes i s’haurien de centrar més en aquells ciutadans que més ho necessiten.
La segona, invertir 5.400 milions d’€ en mesures socials ens podria proporcionar la gratuïtat dels llibres de text a les escoles o ampliar les places d’escola bressol públiques entre 0 i 3 anys. En Zapatero criticava el segon govern del PP quan aquests es vanagloriaven de tenir superàvits, i ZP proclamava que si ell fos president tot superàvit aniria destinat a pal·liar l’atur o a millorar la sanitat i educació pública. Doncs ara té 20.000 milions d’€ de superàvit, l’atur va creixent, la precarietat laboral s’incrementa, les CCAA reclamen a l’Estat que els hi pagui el dèficit sanitari i les escoles no tenen els recursos mínims necessaris per oferir ensenyament de qualitat.
En conclusió, s’ha iniciat la cursa electoral i PP i PSOE han començat a repartir-se mastegots, fent de nou una campanya negativa vers l’altre. El més sensat seria que se’n recordessin que les eleccions són al Parlament, i si res no canvia, hauran de buscar aliats entre la resta de partits (especialment els catalans) per arribar a governar, o almenys, no generar massa enemics. I tindran 15.000 milions d’€ a la butxaca... Com sempre, a la subhasta popular de la campanya li seguirà una subhasta amb els partits minoritaris per envestir nou president.
The show must go on.
