El dijous 18 de març es va celebrar el Ple extraordinari que havia de resoldre les Al·legacions del Pressupost 2010 i la presentació dels Comptes del 2009. És lamentable com el govern està utilitzant els comptes del 2009 d’una manera tendenciosa en un tema tan seriós com els comptes d’un Ajuntament, perjudicant així el funcionament ordinari de l’Ajuntament .
Segons el govern, hi ha un dèficit de l’any 2009 de 2’9 milions d’euros. El que ICV-EUiA argumenta és que els resultats de la liquidació es fan variar per inflar els resultats negatius del 2009. Segons el nostre grup municipal, els dividends de les empreses públiques també cal afegir-les als comptes. En el cas de Cerdanyola, l’empresa pública Cerdanyola Promocions va tenir un resultat l’any 2009 positiu de 3’6 milions d’€. La sorpresa és quan aquest benefici de l’any 2009 el govern l’imputa a l’any següent, quan si s’imputés degudament hi hauria un benefici de 700.000 €. Aquesta situació (passar beneficis del 2009 al 2010 i passar despeses del 2010 al 2009) es repeteix en diferents circumstàncies més, com despeses dels mesos de gener i febrer del 2010 passar-les al pressupost del 2009 amb diferents variacions de pressupost o inclús despeses importants d’obres del FEIL consignar-les a l’any anterior. En la nostra opinió això seria una decisió política per a perjudicar l’anterior govern.
Considerem que aquesta forma de treballar és miop. Considerem que el que està fent el govern amb les notícies falses de manca de pagaments i amb els resultats tendenciosos del compte de resultats perjudica a l’Ajuntament i a la ciutat. I per què ho creiem així? Perquè com quan una família va a demanar una hipoteca, depèn de la salut de l’economia familiar el que el banc accepti la hipoteca o el crèdit que la família demana. De la mateixa manera, l’Ajuntament ha de demanar periòdicament préstecs a les entitats bancàries, i a ningú se li escapa que aquestes dades podrien estar orientades políticament. Com hem vist en notícies properes, l’endeutament dels Ajuntaments és un assumpte seriós que no es pot tractar a la lleugera i la situació de l’Ajuntament de Cerdanyola no és pas tan dolenta com ens volen fer creure. Per tot això, ICV-EUiA manifestem que el govern deixi de mirar-se al mirall i d’enganyar a la ciutat de Cerdanyola.
26 mar 2010
17 mar 2010
Restriccions d’ús al Museu Can Domènech
Joves d’Esquerra Verda (JEV) volem mostrar el nostre desacord amb la prohibició de les activitats polítiques i sindicals a la sala d’actes i al jardí del Museu d’Art de Cerdanyola que vol impulsar el govern de la ciutat. Entenem la prioritat de les activitats culturals en un museu, així com l’especial cura que s’ha de tenir d’aquest equipament, però això no justifica la restricció d’altres usos de caràcter ideològic que també enriqueixen la nostra ciutat.
No és una crítica fruit ni de la confusió ni de la mala fe, com s’ha dit des del govern. Si no fonamentada en la compromís i la coherència.
No estem confosos; estem compromesos amb la defensa de l’ús dels espais i equipaments públics com a vertebradors de l’activitat dels individus i col·lectius de la nostra ciutat, és part fonamental de la nostra identitat política.
Qui està confós és qui no sap que els límits entre les activitats culturals i les manifestacions ideològiques sovint són problemàtics. O és mala fe?
Qui està confós és qui pensa que des de l’argument de la seguretat i la protecció pot atacar els drets i llibertats democràtiques fonamentals dels individus i la col·lectivitat. O és mala fe?
Qui està confós és qui no vol veure la diferència entre equipament cultural i equipament de l’àrea de cultura.
Nosaltres no actuem amb mala fe; som coherents amb la nostra idea sobre el patrimoni públic. Si tots fem esforços per al desenvolupament de nous espais de qualitat per a la ciutat, tots hem de poder gaudir de les possibilitats que aquests ens ofereixen, sense discriminacions.
I això no es contradiu amb el respecte a un equipament del que tots ens hem de sentir orgullosos.
No és una crítica fruit ni de la confusió ni de la mala fe, com s’ha dit des del govern. Si no fonamentada en la compromís i la coherència.
No estem confosos; estem compromesos amb la defensa de l’ús dels espais i equipaments públics com a vertebradors de l’activitat dels individus i col·lectius de la nostra ciutat, és part fonamental de la nostra identitat política.
Qui està confós és qui no sap que els límits entre les activitats culturals i les manifestacions ideològiques sovint són problemàtics. O és mala fe?
Qui està confós és qui pensa que des de l’argument de la seguretat i la protecció pot atacar els drets i llibertats democràtiques fonamentals dels individus i la col·lectivitat. O és mala fe?
Qui està confós és qui no vol veure la diferència entre equipament cultural i equipament de l’àrea de cultura.
Nosaltres no actuem amb mala fe; som coherents amb la nostra idea sobre el patrimoni públic. Si tots fem esforços per al desenvolupament de nous espais de qualitat per a la ciutat, tots hem de poder gaudir de les possibilitats que aquests ens ofereixen, sense discriminacions.
I això no es contradiu amb el respecte a un equipament del que tots ens hem de sentir orgullosos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)