6 nov 2010

Església Catòlica

Davant la propera visita de Joseph Ratzinger el 7 de novembre a la ciutat de Barcelona per a consagrar el temple de la Sagrada Família de Gaudí, des de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès volem recriminar determinats aspectes de l’Església Catòlica que topen amb els nostres ideals i la modernitat del segle XXI.


Pederàstia

Des de l’any 2001 s’han declarat 14 casos de pederàstia on hi havia involucrats membres de l’Església catòlica d’Espanya. Són centenars a Europa. I milers al món.

La pròpia Església ha reconegut l’existència d’aquestes atrocitats. El fet d’aquestes agressions sexuals a menors d’edat ens repugna sigui qui sigui el seu autor. Però el que ens fastigueja molt més és la impunitat que reben els membres de l’Església catòlica, els quals són emparats per la institució i els seus governants. La gran majoria dels culpables surten impunes dels seus delictes perquè l’Església “compensa” econòmicament a víctimes i famílies que tendeixen a tenir pocs recursos.

Fa ben poc, un cardenal de Roma va dir que aquests fets eren obra del dimoni i no pas de bons cristians, i es va designar un exorcista per a que purgues a aquells cures que havien reconegut cometre pederàstia. No creiem que sigui una bona solució.


Finançament

L’article 16.3 de la Constitució Espanyola de 1978, indica que “Cap confessió tindrà caràcter estatal. (...)”. Tot i això, és obvi que l’Església Catòlica gaudeix d’una posició privilegiada dins el marc econòmic espanyol.

Tres són els privilegis que trobem injustificats:

- L’Església catòlica va rebre l’any 2009 gairebé 6.000 milions d’Euros en subvencions des de les administracions general, autonòmiques i locals per les activitats que realitza. Aquest import equival a la suma de 400 euros anuals del sou de tots els assalariats d’Espanya.

- L’Església catòlica rep cada any uns 150 milions d’Euros procedents de l’IRPF que recapta Hisenda. Per què hi ha només l’opció de fins socials i Església Catòlica?

- L’Església catòlica està exempta de pagar els impostos municipals sobre béns immobles com l’IBI i el ICIO. Es podria acceptar que immobles que no produeixen activitat econòmica lucrativa com temples i residències estiguin exemptes. El que no es pot acceptar és que edificis on sí es lucra l’Església, com els de la cadena COPE, col·legis, universitats, complexes esportius,... no paguin aquests tributs pel simple fet de estar gestionats per l’Església, i d’altres centres que desenvolupen les mateixes activitats sí ho hagin de fer. No pagar aquests impostos els hi suposen més de 750 milions d’Euros anuals d’estalvi.


Discriminació a les dones

Des de fa dècades, les forces d’esquerra han lluitat per la igualtat i la no discriminació entre dones i homes.

A l’àmbit jurídic es va aconseguir grans avenços tant a la II República, on es concedia el dret de vot a les dones, com a la Constitució de 1978 on al seu article 14 es fixa que totes les persones són iguals davant la llei.

A l’àmbit social i econòmic, però, continuem dins en una societat paternalista, on els darrers anys les dones han aconseguit apropar-se als homes, però no s’ha aconseguit una equiparació real.

Des de les administracions públiques s’ha lluitat per aquesta igualtat. És per això que sobta que una institució com l’Església, on les dones estan molt discriminades perquè només poden desenvolupar el paper de monges, el més baix de la jerarquia eclesiàstica, no rebi cap sanció per aquesta conducta.

És indigne per una societat moderna, plural i igualitària, que l’Església rebi finançament estatal i pugui controlar l’educació de molts nens i nenes, mentre sostingui premisses que comportin flagrants injustícies socials.


Educació

A Espanya, els darrers anys, per iniciativa de l’esquerra política i per una majoritària voluntat social, diferents grups tradicionalment marginats per les institucions i denigrats per l’Església, han pogut adquirir drets universals dels quals havien havien estat privats.

Parlem, especialment, dels gais i les lesbianes, que a dia d’avui poden formalitzar legalment una voluntat que sempre havia existit: poden casar-se i formar una família.

També s’ha regularitzat un altra realitat que s’havia d’afrontar d’amagat i amb prejudicis socials i morals: l’avortament. L’Església, que quan parla diu que vetlla pel benestar dels seus fidels, considera l’avortament com un pecat. Però és més, fins i tot promou la no utilització de preservatius! Fixar aquestes postures és no conèixer la realitat actual i provocar situacions no desitjades entre aquells que les duen a terme.

Vinculem la llibertat sexual i el lliure avortament a l’educació, per mostrar els interessos terrenals de l’Església. Quan el Govern d’Espanya va fer aquestes reformes, els catòlics es van oposar, es van manifestar però van acabar per acatar la potestat legislativa dels representants majoritaris de la ciutadania. En canvi, quan es va proposar una reforma educativa on l’Església veies limitat el control que manté sobre una bona part de la xarxa educativa concertada i privada va posar el crit al cel i fins i tot Joseph Ratzinger va instar pública i directament al president espanyol a desdir-se de la seva postura. Fet que va succeir.

El que volem mostrar és que sobre factors ideològics l’Església enten que anirà perdent el control sobre molts anacronismes degut a l’evolució de les societats. Al segle XXI cadascú ha de ser lliure de triar la persona amb la que vol formar una família. O els embarassos no desitjats han de poder ser corregits. Però l’Església sap que el seu poder real està en l’adoctrinament de nens i nenes mitjançant un sistema educatiu configurat sota la seva ideologia. Aquí és on tenen la seva cantera de fidels. I un negoci molt lucratiu.

El fet que l’Església utilitzi l’educació com un instrument que li generi beneficis per sobre de considerar l’educació una eina que generi benestar pel conjunt de la societat, ens fa arribar a la conclusió de que tots els centres educatius religiosos han de ser estrictament privats i no rebre mai cap tipus de subvenció pública ni benefici fiscal, a més d’adequar-se i estar sotmesa a la normativa educativa estatal.


Conclusió

Com a conclusió només ens podem remetre al que sempre ha dit en Joan Herrera sobre la visita de Ratzinger (màxim exponent d’aquesta barroera institució) a Barcelona, i que comportarà una despesa de més de 3 milions d’Euros a l’Ajuntament:

“Que les persones facin el que vulguin, però que les Administracions públiques no sufraguin més enllà dels aspectes de seguretat derivats de la visita.”

24 sept 2010

29S - VAGA GENERAL. Ara és hora treballadors i treballadores!



El proper 29 de setembre viurem una data històrica pels treballadors i treballadores amb la convocatòria de la Vaga General. El motiu principal de la vaga és la Reforma Laboral impulsada pel govern del PSOE que suposarà una retallada de drets sense precedents: abaratiment i facilitats per l’acomiadament, permetrà baixar els salaris, incrementa la temporalitat, ataca la negociació col•lectiva, no genera ocupació i privatitza la recerca de feina.

Però la vaga no només és per la reforma laboral, també és per la pèrdua de drets socials i per la resposta del Govern espanyol a la crisi econòmica, seguint els dictats dels organismes internacionals al servei del capital i les grans corporacions, deixant de banda a la majoria de la ciutadania. La propera reforma anunciada és la reforma de les pensions i cal una majoria social que demostri la seva força al carrer perquè a les institucions es descartin propostes com l’increment de l’edat de jubilació o dels anys cotitzats, mesures que podrien afectar a tota una generació de persones que ara som joves.

A JEV de Cerdanyola ens sumem a la convocatòria de vaga i creiem que entre tots i totes podem canviar les coses. Amb un seguiment massiu de la vaga podrem transformar les polítiques del govern i evitar el desmantellament de l’estat del Benestar. Per això instem a tota la gent jove, com a principals afectats per la reforma, a fer vaga i a participar activament a totes les activitats que s’organitzin per garantir el seu èxit.

Animem als i les joves de Cerdanyola a participar la Vaga i a totes les activitats que sindicats i entitats polítiques i socials estan organitzant es facin per garantir el seu èxit.

El 29-S Aturem Cerdanyola per començar a avançar!
Ara és hora treballadors i treballadores!

7 may 2010

L'Alcaldessa i les polítiques de joventut

Hem llegit les sorprenents declaracions de l’actual alcaldessa al seu bloc. Són sorprenents perquè són impròpies de la màxima responsable política de la ciutat, ja que es centra a alabar la història passada d’un equipament juvenil (el Casal de Joves) amb una certa melancolia i en canvi en qüestions relacionades amb l’ocupació o l’habitatge no aporta més que paraules buides.

Joves d’Esquerra Verda hem treballat activament i ho continuarem fent perquè les polítiques de joventut estiguin centrades en l’emancipació juvenil, com els pisos de protecció centrats en el lloguer i destinats majorment a joves, el portal excellence de cerca de feina, la web de compartir pis o l’accés a la informació del que els joves tenen a Cerdanyola.

Per això des de JEV volem manifestar el següent:

En primer lloc, una persona preocupada per l’atur de les persones joves de la ciutat hauria almenys mantingut el pressupost d’ocupació destinat als programes actius que ara perillen com per exemple els cursos de formació o els PQPIs (els Programes de Qualificació Professional Inicial treballen perquè joves que no tenen el graduat d’ESO puguin tenir la titulació combinant les classes acadèmiques amb la formació pràctica d’un ofici). A més, una persona preocupada per l’atur de les persones joves de la ciutat hagués posat el crit al cel amb la decisió de la Consellera Mar Serna del Departament de Treball d’eliminar els programes d’Escoles Taller i Cases d’Oficis, programes on han passat moltes persones joves de la ciutat i que tenen un alt nivell d’inserció laboral.

En segon lloc, una persona preocupada per l’accés de la vivenda a les persones joves de la ciutat hagués votat en el seu moment a favor de la promoció de pisos de la Clota destinats majoritàriament a persones joves, no és el cas de l’Alcaldessa que, juntament amb la resta del grup del PSC, hi va votar en contra.
En comptes d’això, agafen el projecte participatiu de Can Banús impulsat per ICV- EUiA i el converteixen en un procés inconcret d’equipaments juvenils en general.

Joves d’Esquerra Verda considerem un greu error per part de la Sra. Carme Carmona basar les polítiques de joventut en un equipament juvenil, ja que fa temps que es parla de la transversalitat de les polítiques de joventut: els joves no només estem interessats en anar a un lloc on fer una cervesa o assistir a un acte, sinó que volem solucions i ajudes per poder desenvolupar els nostres projectes de vida. Basant-se en les polítiques de joventut anteriors a l’any 2003 ens demostra que al PSC no hi ha hagut evolució en la definició de les polítiques de joventut. A Cerdanyola, en canvi, sí que n'hi ha hagut.



Maria Reina i David Chaparro
Coordinadors JEV de Cerdanyola

26 mar 2010

UN GOVERN QUE NOMÉS ES MIRA AL MIRALL

El dijous 18 de març es va celebrar el Ple extraordinari que havia de resoldre les Al·legacions del Pressupost 2010 i la presentació dels Comptes del 2009. És lamentable com el govern està utilitzant els comptes del 2009 d’una manera tendenciosa en un tema tan seriós com els comptes d’un Ajuntament, perjudicant així el funcionament ordinari de l’Ajuntament .

Segons el govern, hi ha un dèficit de l’any 2009 de 2’9 milions d’euros. El que ICV-EUiA argumenta és que els resultats de la liquidació es fan variar per inflar els resultats negatius del 2009. Segons el nostre grup municipal, els dividends de les empreses públiques també cal afegir-les als comptes. En el cas de Cerdanyola, l’empresa pública Cerdanyola Promocions va tenir un resultat l’any 2009 positiu de 3’6 milions d’€. La sorpresa és quan aquest benefici de l’any 2009 el govern l’imputa a l’any següent, quan si s’imputés degudament hi hauria un benefici de 700.000 €. Aquesta situació (passar beneficis del 2009 al 2010 i passar despeses del 2010 al 2009) es repeteix en diferents circumstàncies més, com despeses dels mesos de gener i febrer del 2010 passar-les al pressupost del 2009 amb diferents variacions de pressupost o inclús despeses importants d’obres del FEIL consignar-les a l’any anterior. En la nostra opinió això seria una decisió política per a perjudicar l’anterior govern.

Considerem que aquesta forma de treballar és miop. Considerem que el que està fent el govern amb les notícies falses de manca de pagaments i amb els resultats tendenciosos del compte de resultats perjudica a l’Ajuntament i a la ciutat. I per què ho creiem així? Perquè com quan una família va a demanar una hipoteca, depèn de la salut de l’economia familiar el que el banc accepti la hipoteca o el crèdit que la família demana. De la mateixa manera, l’Ajuntament ha de demanar periòdicament préstecs a les entitats bancàries, i a ningú se li escapa que aquestes dades podrien estar orientades políticament. Com hem vist en notícies properes, l’endeutament dels Ajuntaments és un assumpte seriós que no es pot tractar a la lleugera i la situació de l’Ajuntament de Cerdanyola no és pas tan dolenta com ens volen fer creure. Per tot això, ICV-EUiA manifestem que el govern deixi de mirar-se al mirall i d’enganyar a la ciutat de Cerdanyola.

17 mar 2010

Restriccions d’ús al Museu Can Domènech

Joves d’Esquerra Verda (JEV) volem mostrar el nostre desacord amb la prohibició de les activitats polítiques i sindicals a la sala d’actes i al jardí del Museu d’Art de Cerdanyola que vol impulsar el govern de la ciutat. Entenem la prioritat de les activitats culturals en un museu, així com l’especial cura que s’ha de tenir d’aquest equipament, però això no justifica la restricció d’altres usos de caràcter ideològic que també enriqueixen la nostra ciutat.

No és una crítica fruit ni de la confusió ni de la mala fe, com s’ha dit des del govern. Si no fonamentada en la compromís i la coherència.

No estem confosos; estem compromesos amb la defensa de l’ús dels espais i equipaments públics com a vertebradors de l’activitat dels individus i col·lectius de la nostra ciutat, és part fonamental de la nostra identitat política.

Qui està confós és qui no sap que els límits entre les activitats culturals i les manifestacions ideològiques sovint són problemàtics. O és mala fe?

Qui està confós és qui pensa que des de l’argument de la seguretat i la protecció pot atacar els drets i llibertats democràtiques fonamentals dels individus i la col·lectivitat. O és mala fe?

Qui està confós és qui no vol veure la diferència entre equipament cultural i equipament de l’àrea de cultura.

Nosaltres no actuem amb mala fe; som coherents amb la nostra idea sobre el patrimoni públic. Si tots fem esforços per al desenvolupament de nous espais de qualitat per a la ciutat, tots hem de poder gaudir de les possibilitats que aquests ens ofereixen, sense discriminacions.

I això no es contradiu amb el respecte a un equipament del que tots ens hem de sentir orgullosos.

10 feb 2010

“Torna la gestió i se’n va la política!” (resum del Ple 28-1-10)

Després del Ple d’ahir, primer ple ordinari del nou govern de la ciutat, quedo molt sorpresa per un pes excessiu en el ple de la gestió de l’Ajuntament i a un pes irrisori del timó polític de la nostra ciutat.

Hi ha només tres punts importants de l’ordre del dia i amb pes polític al ple. El primer és un recurs al Ministeri d’Economia i Hisenda, ministeri que va declarar que les universitats d’Espanya estaven exemptes d’aportar el seu Impost de Bèns Immobles als seus respectius ajuntaments. Des de l’any 2006, el govern, any rere any, ha interposat recurs per entendre que aquesta exempció no ajuda als municipis, que han de sufragar amb els costos que comporten les universitats sense poder tenir els ingressos que ho sufraguin; per tant, entenent que és l’Estat el que hauria de sufragar-ho. Us preguntareu perquè aquest punt és polític. És polític perquè reclama un dret que s’entén que ha de tenir l’Ajuntament de Cerdanyola i defensa davant del ministeri aquestes quantitats, que només l’any 2008 és més d’un milió d’euros i posa de manifest les mancances financeres i el constrenyiment a que es veuen sotmesos els Ajuntaments.

El segon punt és la sol·licitud del FEOSL o FEIL 2. Els partits que ostenten l’alcaldia actualment han presentat una llista tancada de 24 projectes sense cap cabuda a la discussió política. Estem segurs que els projectes són importants per la ciutat, però del que també estem segurs és que al novembre el govern d’ICV-EuiA vam aportar una llista àmplia per poder consensuar-ho amb la resta de partits, on hi havia més pes als projectes destinats a la càrrega social. Projectes com l’Escola Bressol La Farigola, el Camp de Futbol de Fontetes, l’ampliació del casal d’avis de Canaletes, la reforma de l’escola Canàries, l’ascensor del Casal de Joves i d’altres que no han tingut cabuda en el nou FEOSL.


Però el punt més important i candent del Ple és el que us explicaré a continuació. El Partit Socialista de Cerdanyola ha quedat en evidència al seu segon ple, fent un canvi de postura evident, arrossegant al seu soci actual, que de cop ha perdut tot l’impuls i el posicionament propi. Sabeu que fa poc va sortir el Decret per part de la Conselleria de Medi Ambient que ampliava els terrenys de la declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquest Decret promou la preservació del màxim terreny possible de Collserola, i ha ampliat considerablement aquesta preservació pel que fa als terrenys al voltant de Santa Maria de les Feixes (on fa anys es volia fer el camp de golf), el voltant dels horts que toquen el barri de Montflorit, i la zona de la Via Verda. Aquest decret té una història de lluita i perseverança de moltes entitats i també d’ICV-EuiA a Cerdanyola i a la Generalitat de Catalunya. Òbviament, estem plenament satisfets d’aquest resultat; la nostra sorpresa és gran al veure que l’actual regidora de Medi Ambient, la senyora Laura Martínez, ha impulsat unes observacions per declarar gran part d’aquesta preservació zones especials d’equipaments, obrint la porta en un futur a noves edificacions a tocar de la serra. Aquest no és el posicionament d’ICV-EuiA i estarem molt atents als esdeveniments futurs.

Aquesta ciutat té un govern amb poc pes polític, i el poc que té, equivocat.



2 feb 2010

Política juvenil i projectes de ciutat

Fa aproximadament quinze dies es va realitzar el segon sorteig dels pisos de protecció oficial del carrer Còrdoba. Estem satisfets, ja que es tracta d’una mostra del que és la política per a la ciutat i per a les persones. El govern liderat per ICV-EUiA, lluny de fer un projecte només a quatre anys vista fixa’t en les eleccions, ha fet projectes de calat i de llarg recorregut: n’és un exemple la política en pisos de protecció oficial, que comença a donar els seus fruits a la nostra ciutat, basada en el lloguer i en l’estalvi energètic.

Esperem que en poc temps es faci l’entrega de claus dels pisos de la Clota, tenint en compte la demora que s’està donant. Aquests habitatges protegits estan dirigits a l’emancipació juvenil, al ser habitatges de lloguer i on més de la meitat dels pisos van destinats a joves d’entre 18 i 35 anys.

No obstant, com hem dit al principi, es tracta de projectes a llarg termini, destinats a transformar Cerdanyola: si bé s’han garantit els projectes i les subvencions, ara toca fer-ne les execucions. Cal doncs demanar al nou equip de govern que continuï treballant en aquesta línia: millorar les possibilitats d’emancipació dels i les joves a la nostra ciutat mitjançant les promocions d’habitatge de protecció oficial de lloguer.

17 ene 2010

ASSAMBLEA DE JOVES D’ESQUERRA VERDA A CERDANYOLA DEL VALLÈS:


El divendres 8 de gener l’agrupació local de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès vam celebrar la nostra primera assamblea local. L’objectiu era obrir una reflexió sobre el moment en el que es troba la nostra agrupació: de tant en tant cal aturar-se i pensar d’on venim, on estem i on anem.

Venim de dos anys i escaig en els que hem treballat per millorar les polítiques de joventut a Cerdanyola: especialment aquests últims deu mesos, en els quals la Maria Reina, coordinadora de JEV, ha estat regidora de joventut, essent capaç de donar un gran impuls a la regidoria i per tant a la gestió d’allò que afecta als i les joves de la nostra ciutat.

Estem en un moment de canvi polític a Cerdanyola: una moció de censura de poc contingut polític, moguda més aviat per afany de poder, presentada per PSC i CiU, ha deixat ICV-EUiA fora de l’alcaldia i per tant la regidora de JEV ha perdut l’oportunitat de seguir gestionant.

Donada aquesta situació, on anem? Doncs anem en la mateixa direcció: treballar amb esforç i responsabilitat. Aquesta direcció s’ha de seguir sempre, tant al govern com a l’oposició. Anem també amb la mirada posada al 2011: creiem que el nostre és un projecte capaç de fer encara més pels joves, i per això el volem fer valer.

Així doncs a l’assamblea es va fer balanç del que hem fet fins ara i es van elaborar les pautes a seguir els propers dos anys, amb l’objectiu de millorar i enfortir JEV. També en aquest sentit es va escollir una coordinació: Maria Reina i David Chaparro són els co-coordinadors de JEV Cerdanyola. La lògica de la co-coordinació respon al repartiment de tasques, a la paritat i al fet que és una tradició que des de JEV Vallès Occidental i des de JEV Nacional s’està impulsant des de fa uns anys amb bons resultats.

Finalment, es va fer una roda de premsa on els nous coordinadors van destacar la bona tasca que la regidora Maria Reina havia dut a terme en les polítiques de Joventut aquests darrers mesos, així com la voluntat que les polítiques de joventut guanyin encara més força a la nostra ciutat. A la roda de premsa hi van participar també Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola, que va dir que es mostrava disposat a presentar-se com a candidat a les properes eleccions, i Miguel Ángel Díaz, coordinador nacional, que va expresar que el repte de JEV serà mobilitzar el jovent de la ciutat.

13 ene 2010

Zapatero compleix les seves promeses electorals amb els joves: "vamos a más".



Davant aquestes dades, és obvi que la política d'ocupació del PSOE ha estat horrososa. I pitjor són les seves alternatives per "generar" ocupació: abaratiment de l'acomiadament, més temporalitat i més precarietat laboral. Les mateixes que el Partit Popular.

30 oct 2009

Joves d’Esquerra Verda es posiciona davant la situació política a Cerdanyola

En política hi ha cruïlles i decisions complicades que cal prendre amb decisió i amb sentit de la responsabilitat. L’alcalde de Cerdanyola va prendre la decisió difícil de destituir a la regidora Consol Pla en base a un sumatori de despropòsits i falta de responsabilitat cap a un govern del qual ella en formava part.

Joves d’Esquerra Verda recolzem públicament i activa a l’alcalde per una decisió valenta presa sense por a les possibles conseqüències. Alhora, volem fer una crida als partits de la ciutat per a que pensin més en la ciutat i en la crisi econòmica que patim i menys en el seu propi benefici. La política que defensem des de Joves d’Esquerra Verda és aquella basada en cercar solucions i treballar activament per la ciutat que tots i totes estimem, no pas en la política basada en l’estratègia freda i calculadora i en l’estratagema maquiavèlic.

Joves d’Esquerra Verda

22 oct 2009

I ara què? Toni Morral l'alcalde!

Crec que ha arribat el moment de dir alguna cosa. Els fets que hem anat veient a la ciutat aquest últim mes tenen una clara explicació, encara que molts no en vulguin ser conscients.Aquests dies quan passejo per Cerdanyola la majoria de gent em fa una pregunta molt clara: i ara què?

Entenc perfectament la inquietud degut a la incertesa del que pot passar a la ciutat. Segons el meu entendre, la inquietud més gran és poder pensar que el grup socialista pugui tornar a governar la ciutat, i sincerament espero que això, ara mateix, no arribi a ser una realitat.El PSC, per no tenir, no té ni un clar lideratge. Fins ara tenien un líder, Antonio Cárdenas, que encara que personalment pensi que no era ètic que un resident a Madrid vingués a governar la ciutat, el van deixar morir. I el van deixar morir per voler canviar aquest PSC de Cerdanyola de sempre que a pocs agrada. El grup socialista de Cerdanyola no agrada, i Antoni Morral agrada a la ciutat, i això entenc que els hi faci molt mal. Al 2003 a Cerdanyola va arribar el canvi. Va arribar el moment en que els ciutadans van poder dir prou. ICV-EUiA va passar de 4 a 7 regidors i el PSC de 13 a 8. Els números ho diuen tot...Que el Toni accedís a l’alcaldia va ser gràcies al govern format juntament amb CiU i ERC. Un pacte que vist per sobre (ideològicament parlant i a nivell nacional) no s’entén, però a nivell local sí i molt (encara que alguns no ho vulguin acceptar). Al 2007 vam apostar altre cop per la continuïtat, ja que valoràvem que el canvi necessitava més temps ja que 4 anys eren molt poc. Ara, però, ERC ja no tenia representació després de les eleccions del 2007 i aleshores continuem el canvi, però només amb CiU. Aquest cop les complicacions han sigut moltíssimes, més de les que pensàvem des de ICV-EUiA. Les complicacions han anat més enllà de les discrepàncies ideològiques. Ara el pacte ja s’ha trencat i al meu entendre l’han trencat la gent de CiU. L’alcalde va expulsar del govern a Consol Pla, ja que les seves actuacions del dia a dia eren inacceptables. Penso que la consol es va equivocar amb l’estratègia que seguia, és a dir, intentar destruir al Toni. Personalment crec que no havia de continuar. Cal dir que no es va trencar el pacte amb CiU sinó que vam cessar a la Consol. Igualment, la decisió final d’aquests dos regidors (Alfons Escoda i Fèlix Riba) ha sigut abandonar el govern i demanar que siguin cessats, cosa que també crec que s’han equivocat fent això.Els temps que estem passant, econòmicament parlant, no són gens bons, i crec que el punt clau d’un govern en aquests moments ha de ser la unió. Una unió que formi un govern fort i sòlid, i això amb la Consol Pla això no passava, sinó justament al contrari.

Finalment vull reafirmar-me en que actualment el millor alcalde per Cerdanyola és el Toni Morral i crec que ha de seguir. Vull expressar públicament el meu suport al Toni com a Alcalde de la ciutat. La situació del govern municipal s’ha de reconduir i l’ajuntament ha de seguir endavant. I ara més que mai, mirant per les persones, i això s’ha de demostrar amb uns bons pressupostos. Uns pressupostos totalment d’esquerres, reduint per exemple el capítol pressupostari que fa referència al personal polític i ampliant el capítol de l’àrea de serveis a les persones. Dons d’això estic segur que en Toni Morral i ICV-EUiA ho posarà sobre la taula.

Pol Moragas Parrado
Membre de JEV i ICV

10 jul 2009

LA LEC, UNA OPORTUNITAT PERDUDA

El passat 1 de juliol, al Ple del Parlament de Cataluya, es va perdre una oportunitat. Una oportunitat de millora de la nostra educació, una oportunitat de garantir la igualtat, la laïcitat i la cohesió a les nostres escoles mitjançant l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), una llei que, malgrat presentar aspectes positius, presenta un eix vertebrador negatiu.

Entre els aspectes positius es poden destacar, per exemple, el fet que reconeix el valor educatiu del lleure, amplia el concepte de comunitat escolar al de comunitat educativa, millora la inclusió i no permet, només faltaria, la separació per llengües. Aquest últim aspecte és essencial, però trobem que tant important és no separar per llengües com no separar per sexes. I aquest és un dels molts motius pels quals ens trobem en desacord amb aquesta llei: li manca la igualtat. I n’hi ha d’altres, igual d’importants: permet un finançament públic de l’oferta privada, elitista i/o religiosa, perdent-se dos dels eixos fonamentals del que, al nostre parer, hauria de ser una llei d’educació: la millora del finançament de l’ensenyament públic i de la seva qualitat i la laïcitat, que permetria un marc de convivència entre totes les conviccions religioses.

La LEC trenca amb el Pacte nacional de l’educació. Trenca, doncs, amb una certa cohesió que s’havia trobat en el món educatiu. La LEC ha obtingut el suport parlamentari que calia per aprovar-la, però li manca el més important: el suport social i educatiu, tant necessari per tirar-la endavant. No hauria de ser aquest un dels objectius fonamentals de les lleis aprovades al Parlament? I no hauria de ser un objectiu prioritari, per part de les esquerres, la cerca dels canvis necessaris en el conjunt de la nostra societat, enlloc de mantenir els privilegis d’una petita part d’aquesta?

És principalment per aquests motius que des de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola volem mostrar el nostre desacord amb l’essència d’aquesta llei i la nostra decepció per la oportunitat perduda.

Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès

19 mar 2009

Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola lamenta i rebutja els fets violents que van tenir lloc ahir a partir del desallotjament de la UB

Davant dels fets ocorreguts ahir a partir del desallotjament de la UB, l'agrupació de JEV de Cerdanyola manifesta que la resolució del conflicte al voltant de l’aplicació del “procés de Bolonya” ha de sorgir de la negociació i el diàleg amb els col•lectius que formen part de la comunitat universitària.

Per tot això:

1- Manifestem que l’actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat desproporcionada, i per això mateix, celebrem la decisió de la direcció nacional de demanar explicacions a la Conselleria d’Interior, exigint que es faci una revisió exhaustiva de la intervenció.

2- Demanem als rectors de les universitats que recondueixin les seves actuacions, ja que en els darrers mesos han exigit l’actuació de les forces de seguretat de forma reiterada. Creiem que aquesta política d’actuació és incorrecta, ja que el conflicte polític no s’ha de convertir en un conflicte policial.

3- Instem els governs de les Universitats, així com la Conselleria d’Universitats, a obrir tots els processos de negociació i diàleg necessaris per resoldre el conflicte sobre el “procés de Bolonya” i donar respostes al malestar del col·lectiu d’estudiants.

4- Apostem perquè els espais de representació de la comunitat universitària (claustres universitaris, consells de govern, juntes de facultats, etc.) siguin veritables espais de presa de decisió pel que fa a l’aplicació de l’EEES, entre els diferents col·lectius.

5- Demanem a aquells grups del moviment estudiantil que han decidit no participar de la Taula Nacional per l’Educació, que reconsiderin la seva postura, ja que creiem que cal la voluntat de totes les parts per poder resoldre el conflicte perquè aquest és el marc on debatre i negociar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.


Finalment, manifestem que l’actual aplicació de l’EEES de part de les universitats i l’Estat espanyol ha estat caracteritzada per una manca de diàleg des dels seus inicis, i exigim que la seva aplicació no repercuteixi de forma negativa entre els i les estudiants, amb un increment de les beques i la inversió pública a les nostres Universitats.

15 feb 2009

Joventut, habitatge i ocupació

Joves d'Esquerra Verda creiem fermament que les polítiques dirigides a la gent jove han de ser transversals. Són molts els factors que cal tenir en compte per a fer de Cerdanyola una ciutat millor per a la gent jove: l'habitatge, els equipaments juvenils, l'ocupació, l'educació, l'esport, la mobilitat, etc. Tots aquests factors han de ser atesos, però pensem que cal fer un especial incís en les polítiques d'habitatge: l'emancipació sense haver de marxar de Cerdanyola, per als i les joves de la nostra ciutat o la possibilitat de que torni el jovent cerdanyolenc que van haver de marxar a altres ciutats per l'elevat preu de l'habitatge, ha de deixar de ser un somni per, poc a poc, conventir-se en una realitat, a l'alçada de les possibilitats econòmiques de tothom.

És per això que apostem de manera decidida per a l'habitatge de protecció oficial, de lloguer, juvenil i ecològic. En conseqüència, pensem que les promocions d'habitatges de la Clota i del carrer Còrdoba són un pas endavant en aquest sentit: són 134 habitatges, dels quals 105 (el 78%) estan destinats a persones d'entre 18 i 35 anys, amb un lloguer d'entre 300 i 500 euros mensuals aproximadament, amb una superfície d'uns 40m2 a la Clota i d'uns 75m2 al C/Còrdoba. A més, ambdues promocions s'emmarquen en el programa Policity de la Comissió Europea, que té com a objectiu augmentar l'eficiència energètica dels edificis mitjançant el desenvolupament de tecnologies que permetin l'estalvi d'energia.

Aquestes raons han estat, possiblement, els principals motius pels quals aquestes vivendes han tingut una gran demanda a la Borsa Municipal d'Habitatge, fet que demostra que s'ha aconseguit una millora en l'accés a l'habitatge per a joves de la nostra ciutat. No obstant, voldríem recordar que PSC i PP van votar en contra de la proposta dels habitatges de la Clota quan va ser presentada en ple municipal ara fa tres anys i escaig (ple de juny de 2005). No cal oblidar que les polítiques d'habitatge que a Cerdanyola s'estan duent a terme requereixen planifcació, i les decisions preses fa quatre anys pel govern municipal en matèria d'habitatge estan donant ara els seus fruits.

Finalment, hem de dir que som conscients que en matèria de joventut queda molta feina per fer. Creiem que l'entrada de Maria Reina al govern municipal pot ser molt positiva en aquest sentit: assumeix les regidores de Joventut i d'Ocupació. En una conjuntura com l'actual, on el percentatge d'atur juvenil és el més elevat de tota la Unió Europea, ocupació i joventut estan més lligats que mai i per tant creiem que és un encert que les dues responsabilitats estiguin gestionades per la mateixa persona en ares de propiciar la transversalitat d'aquestes polítiques. També creiem que és imprescindible que es desencallin algunes qüestions com l'arranjament del casal de Ca n'Altimira o la utilització d'altres equipaments públics per part dels joves i per això confiem en que la nova regidora i coordinadora de l'agrupació local de JEV solucionarà algunes d'aquestes mancances històriques de la ciutat.

28 nov 2008

MARAGALL: AQUESTA LLEI D'EDUCACIÓ NO L'ESCRIGUIS AMB LA DRETA


Avuí ha sigut la presentació de la campanya sobre la nova llei d'educació de Catalunya.

Des de JEV iniciem la campanya sota quatre grans eixos que reclamen “una escola laica, un bon finançament per sobre del 6% del PIB, que l’escola concertada tingui els mateixos deures i l’ensenyament en català com a dret de tothom”.

Des de Joves d'esquerra Verda, tal i com ha remarcat la coordinadora nacional, Janet sanz, volem exigir al conseller d’Educació, Ernest Maragall, que la llei no giri cap a la dreta, ja que es tracta d’una llei de país pactada al Parlament però que ha de ser consensuada amb tota la comunitat educativa que cal escoltar i tenir en compte les seves reivindicacions.
La presentació també ha contat amb l'assistència de la portaveu parlamentària Dolors Camats.
Segons Camats, “cal que la llei sigui més valenta i estableixi clarament els requisits que han de complir les escoles per poder rebre finançament públic”. “Actualment no hi ha garanties que el Govern ho pugui controlar i per això li demanem a Ernest Maragall que torni als posicionaments inicials del Pacte”, ha remarcat.
La delegació de JEV de Cerdanyola també ha estat present a la presentació

7 nov 2008

http://contralacrisi.cat/


En aquest portal web, la gent d'Iniciativa per Catalunya Verds i Joves d'Esquerra Verda mostrem les nostres propostes per afrontar l'actual crisi.

Fes-li una ullada!

L’Àrea Residencial Estratègica de Cerdanyola sí és necessària

Les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) són una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per fomentar la construcció d’habitatges. El principal benefici que aporten és que una part significativa d’aquests nous edificis són de caràcter protegit i social.

La Generalitat de Catalunya va acordar fixar com ARE a Cerdanyola la zona que actualment ocupa el camp de futbol i terrenys annexos a la zona alta del carrer Sant Ramón, a tocar del Parc Tecnològic. Aquest ARE preveu que les alçades dels edificis seran d’entre 3 i 8 plantes, amb una mitjana de 6. Però, una adequada amplada dels carrers facilitaria la vertebració de l’ARE amb la resta de la ciutat.

El principal benefici per a la ciutadania de Cerdanyola seria:
- No es perden zones verdes.
- L’ajuntament ingressaria 40 milions en plusvàlues, que es destinarien a noves inversions a la ciutat sense haver d’incrementar la pressió fiscal.
- Més de 400 habitatges protegits.
- Generació d’equipaments públics en una zona on manquen (biblioteca, residència per a la gent gran, escola bressol,...)
- Transformar el parc de Flor de Maig en una gran zona verda.

I els costos? Uns 12 milions d’Euros en concepte d’expropiacions als privats de la zona verda de Flor de Maig i pel soterrament de les línies d’alta tensió. Amb l’ARE els ciutadans no pagaran res. Sense l’ARE també es faran aquestes actuacions que hauran de ser finançades pel conjunt de ciutadans de Cerdanyola.

D’aquesta manera, tant des de la vessant urbanística, política, social i econòmica l’ARE milloraria la situació actual de Cerdanyola. I des de la perspectiva dels joves, a l’incrementar els habitatges socials de la ciutat s’estaria donant resposta a una de les nostres reivindicacions: tenir possibilitats d’emancipació.

13 oct 2008

12 d'octubre: No volem formar part d'aquesta Espanya

Avui no hi ha res a celebrar. Un país arcaic celebra que el 1492 Cristòfor Colom va descobir Amèrica i va iniciar l'era de l'Imperio Español. Sí, aquell 12 d'octubre de 1492 Colom va tocar terra amb les seves tres naus a l'illa de Guanaharaní, que actualment pertany a l'Estat de Bahames. Resulta molt ximple dir que va descobrir el nou món quan en aquest ja van habitar grans civilitzacions com la Maia, l'Inca i l'Asteca, per exemple.

Però l'Espanya actual és així. I per això treu les seves tropes militars pels carrers de la capital de l'imperi, Madrid. Un acte tant inútil com dantesc. Avui podem veure els elements repressors de l'Estat. Per sort pels ciutadans de Catalunya, aquest només fan una desfilada cada any al l'Estat on habitem, però per desgràcia per afgans, kosovars o libanesos patrullen els carrers dels seus Estats.

L'imperi espanyol va generar un gran greuge a Llatinoamèrica. Els seus ciutadans encara pateixen l'espoli i el genocidi que van patir. A més de la discriminació quan arriben a determinades zones de l'Estat espanyol en busca de noves oportunitats.

No volem formar part d'un Estat on la seva festa nacional només es celebrada per militars, monarques i ultra feixistes.

Volem República i Federalisme. Dignitat i justícia. Igualtat i prosperitat.

IX Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda



Els propers 25 i 26 d'octubre es celebra a Sant Boi de Llobregat la IX Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda. L'objectiu d'aquesta assemblea és triar els nous coordinadors nacionals. Els actuals coordinadors, la Laia Ortiz i en David Cid no continuaran al seu càrrec en busca de nous reptes polítics, i, per tant, JEV tindrà nous coordinadors.

D'altra banda, s'escolliran els nous consellers nacionals i l'equip coordinador nacional, màxim òrgans representatius de l'organització. En ells està assegurada la presència de membres de JEV Cerdanyola.

Cal destacar que els documents de treball d'aquesta Assemblea que es realitza biannualment, incorporen tant la situació actual de JEV, els seus horitzons de futur i un balanç de gestió. Valors com la igualtat, l'ecologisme, el dret al treball i retribucions dignes, l'emancipació, la qüestió nacional i el republicanisme són i seran l'eix vertebral de la nostra organització juvenil.

Davant la crisi i la inestabilitat, treball digne i de qualitat. I sempre: feminisme, igualtat, ecologisme i pacifisme. Joves d'Esquerra Verda és una organització nacional juvenil de referència i de ben segur que ho continuarà sent els propers anys.

Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès.
cerdanyola@jovesesquerraverda.org