El 20F arriba l'AVE a Barcelona

“Bien está lo que bien acaba”, aquestes han estat les paraules de la Ministra Álvarez per anunciar l’arribada de l’AVE a Barcelona el 20 de febrer.

Primer. És una mesura electoralista. De manual.

Segon. L’AVE serà l’única manera de viatjar en tren entre Madrid i Barcelona, fora d’algun tren estrella nocturn o els tren-hotel internacionals. L’AVE és més barat que el pont aeri (que té la milla aèria més cara d’Europa), però al no haver trens alternatius farà que molts passatgers hagin de pagar més del que paguen actualment per fer aquest viatge.

Tercer. Un altre socialista va decidir que el primer AVE es fes entre Madrid i Sevilla, el qual va entrar en funcionament l’any 1992. L’objectiu: connectar Espanya amb Europa... (és sarcasme). Si tantes avantatges diuen que té l’AVE entre Madrid i Barcelona, per què no el van fer el 1992? Els altres països que tenen alta velocitat van destinar el primer traçat a unir les ciutats més dinàmiques econòmicament. Espanya és diferent... és cutre.

Quart. L’AVE repeteix un sistema radial amb Madrid com a pol. Recorda al sistema radial de carreteres de Carlos III. Hi ha alguns que desmenteixen les creences de Darwin i no evolucionen. En el segle de les xarxes els decisors rellevants només tenen Madrid al cap. Suposo que és perquè mai han sortit d’allà.

Cinquè. Quan Catalunya el que necessita prioritàriament és que qui té les competències en matèria de rodalies inverteixi en els trens que utilitzen el 97% dels usuaris, el que fa és invertir el 97% del pressupost en el tren que només utilitzarà el 3% dels passatgers de trens.

Sisè. Les ajudes promeses pels candidats socialistes no és la primera vegada que les escoltem. Sempre hi ha un paquet important de diners per invertir a Rodalies. I continuem tenim llargs trams de via única, catenàries caduques amb més de tres dècades d’antiguitat, mala senyalització, túnels que no compleixen les mesures mínimes de seguretat, etc.

Senyora Magdalena Álvarez i membres del Partido Socialista Obrero Español: això no està bé perquè no ha acabat. L’AVE que dinamitzarà Catalunya no és el que la connecta amb Madrid (al 1992 sí, ara no); sinó que el més important per Catalunya és una xarxa de rodalies potent i fiable, tenir rodalies a les quatre províncies catalanes, tenir les competències i els recursos per gestionar aquestes rodalies, i la connexió amb AVE amb França i Europa.

Per desgràcia, l’AVE arribarà abans a França a través d’Euskadi que no pas de Girona i Figures.

Xerrada: "Abaixar impostos no és d'esquerres"

El dijous 14 de febrer a les 19:00 h, a la sala 6 de l'Ateneu de Cerdanyola (Carrer Indústria 38), Joves d'Esquerra Verda i Alternativa Jove organitzen la xerrada: Abaixar impostos no és d'esquerres.

Intervindran:

- Maria Reina, Coordinadora local de Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès.

- Celestino Sánchez Ramos, President de la Fundació Pere Ardiaca.

- Santi Cayuela, Candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals per la província de Barcelona i Tinent d'Alcalde de Cerdanyola.

- David Cid, Candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals per la província de Barcelona i Coordinador Nacional de Joves d'Esquerra Verda.

- Albert Recio, Professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A Joves d'Esquerra Verda ens plau convidar-vos a aquest acte.

Cadascú lluita per allò que no té

Durant la guerra dels cent anys entre Anglaterra i França, enmig d’una batalla, un general francès va cridar al seu homòleg anglès: “nosaltres lluitem per l’honor i la glòria, en canvi, vosaltres només lluiteu pel botí”. I el general anglès, donant-se per al·ludit, no va dubtar a contestar: “cadascú lluita per allò que no té!”.

Aquesta idiosincràsia es pot aplicar a la política local de Cerdanyola. Qualsevol observador objectiu arribaria fàcilment a la conclusió que el PSC fa una oposició obstinada amb l’única finalitat de recuperar el poder. Al final de la legislatura us asseguro que seria fàcilment demostrable com haurien rebutjat més d’una desena de propostes que ells mateixos portaven al seu programa electoral. En canvi, l’equip de govern (ICV-EUiA, CiU), està treballant per construir una Cerdanyola millor, amb serveis de més qualitat per a les persones i les propietats.

Des de la restauració de la democràcia, el PSOE-PSC ha pres l’Ajuntament de Cerdanyola com un fortí. Han obtingut majories absolutes sense esforç a eleccions locals, autonòmiques, generals i europees. Però ara, amb la maduresa democràtica, els electors han obert les portes a d’altres opcions al govern municipal. I ara és moment que també s’acabi amb l’hegemonia del PSOE-PSC a les eleccions generals a Cerdanyola. El PP representa el vot de la por pel seu discurs basat en el tremendisme sobre el terrorisme i la unitat d’Espanya. El PSOE reclama el vot útil per contrarestar el PP. Però a Catalunya hi ha 3 partits més representats al Congrés dels Diputats. És a dir, que no es dóna una bipolaritat entre PP i PSOE, sinó que hi ha vida més enllà d’ells. I IU-ICV està a l’esquerra del PSOE-PSC, i , per tant, és un representat vàlid de valors com l’equitat, l’ecologia i el pacifisme.

Només cal demanar als electors de Cerdanyola que defugin de la polaritat PSOE-PP, potser vàlida a les Castilles o Extremadura, però no a Catalunya, i menys a Cerdanyola. Tenim cultura democràtica, aprofitem-la.

No hi ha equitat en el vot

Tothom pot observar en el seu dia a dia grans mostres de falta d’equitat. Des de la discriminació negativa que reben les dones fins a la criminalització massiva que es fa dels immigrants. Però a la democràcia espanyola hi ha una gran discriminació institucionalitzada: el sistema electoral.

Fent un breu resum, la circumscripció és la província i es tria el nombre de representants per partit en funció de la llei d’Hondt. Després d’escrutar tots els vots, es calculen una sèrie de divisors per a cada llista tancada de candidats. La fórmula pels divisors és V/N, on V és el nombre total de vots rebuts per una llista i N els nombres enters que van des d’1 fins el nombre d’escons de la circumscripció objecte de l’escrutini. Un cop realitzades les divisions dels vots de cada candidatura entre cadascú dels divisors des d’1 fins n, l’assignació d’escons es fa ordenant els quocients de les divisions de major a menor i assignant a cadascú un nombre d’escons fins que aquests s’esgotin.

A les darreres eleccions generals aquests van ser els resultats oficials:

PSOE, 11.026.163 vots, 42,59%, 164 escons
PP, 9.763.144 vots, 37,71%, 148 escons
CIU, 835.471 vots, 3,23%, 10 escons
ERC, 652.196 vots, 2,52%, 8 escons
PNV, 420.980 vots, 1,63%, 7 escons
IU-ICV, 1.284.081 vots, 4,96%, 5 escons
CC, 235.221 vots, 0,91%, 3 escons
BNG, 208.688 vots, 0,81%, 2 escons
CHA, 94.252 vots, 0,36%, 1 escó
EA, 80.905 vots, 0,31%, 1 escó
NA-BAI, 61.045 vots, 0,24%, 1 escó
Font: Ministeri de l’Interior

I fent una simple divisió entre nombre de vots i nombre d’escons obtenim aquests resultats de la taula mostrada a dalt.

Sempre hem escoltat experts electorals parlant que el sistema electoral actual afavoreix els partits nacionalistes perquè els sobre representa, entenent per sobre representació necessitar menys vots per accedir a un escó. Doncs com mostra la taula aquesta afirmació no és real.

El sistema de vot per circumscripció provincial es podria passar a circumscripció autonòmica. I el sistema d’Hondt es podria canviar per un de més proporcional que no sobredimensionés tant els partits majoritaris i realitzés un tracte igualitari de cada vot.

Mireu la taula i reflexioneu si és just que un partit d’àmbit estatal com IU necessiti 4 vegades més vots que PSOE o PP per aconseguir un escó. Per ventura seria just que una dona hagués de treballar quatre vegades més que un home per aconseguir un mateix sou fent una mateixa feina?

Per què no tots som iguals? O, almenys, semblants?

400

Tothom recordarà la pel·lícula “300”, un film comercial d’Estats Units de l’any 2007, dirigit per Zack Snyder, i que portava a la gran pantalla el còmic de Frank Miller el qual adaptava la història de la batalla de les Termopiles, on s’enfrontaven un petit grup de valerosos espartans i un gegantí exèrcit persa.

Doncs ja ha sorgit la seva seqüela, “400”. Aquesta vegada 400 són els euros que promet retornar Zapatero a cada contribuent a través de l’IRPF si surt reelegit president del govern de l’Estat espanyol a les properes eleccions generals del 9 de març. S’hauria de suposar que en aquest cas l’story board correspon al ministre d’economia Solbes. Però sembla que no, que un altre cop és una decisió unilateral del cap ZP, a l’igual que l’ocurrència dels 2500€ per fill.

L’Estat espanyol ha tingut un superàvit de 20.000 milions d’€ l’any 2007. Això hauria de ser una bona notícia en el cas que l’Estat espanyol tingués satisfets serveis públics bàsics i de qualitat. Però no és així. La mesura de retornarà als contribuents uns 5.400 milions d’€, a raó de 400€ per cap, el que suposa una subvenció incondicionada als contribuents de l’IRPF.

Només farem dues crítiques de les moltes que poden sorgir d’aquesta mesura:
La primera, tot ajut econòmic des del govern cap els contribuents en forma de transferència monetària de valor nominal únic és de caràcter regressiu. No té sentit donar el mateix ajut a les grans rentes que a les rentes baixes. L’argument socialista és que 400€ tenen més valor a una renta anual de 20.000€ que a una renta anual de 500.000€, i que per tant, és una ajuda progressiva. Doncs no, mai es pot acceptar aquest argument. El valor marginal d’una ajuda de 400€ és més alt a les rentes baixes, però és gairebé nul a les rentes altes, i per tant la seva utilitat és nul·la, ja que no aporta rés als rics. Per tant, les rentes elevades podrien prescindir d’aquestes ajudes i s’haurien de centrar més en aquells ciutadans que més ho necessiten.

La segona, invertir 5.400 milions d’€ en mesures socials ens podria proporcionar la gratuïtat dels llibres de text a les escoles o ampliar les places d’escola bressol públiques entre 0 i 3 anys. En Zapatero criticava el segon govern del PP quan aquests es vanagloriaven de tenir superàvits, i ZP proclamava que si ell fos president tot superàvit aniria destinat a pal·liar l’atur o a millorar la sanitat i educació pública. Doncs ara té 20.000 milions d’€ de superàvit, l’atur va creixent, la precarietat laboral s’incrementa, les CCAA reclamen a l’Estat que els hi pagui el dèficit sanitari i les escoles no tenen els recursos mínims necessaris per oferir ensenyament de qualitat.

En conclusió, s’ha iniciat la cursa electoral i PP i PSOE han començat a repartir-se mastegots, fent de nou una campanya negativa vers l’altre. El més sensat seria que se’n recordessin que les eleccions són al Parlament, i si res no canvia, hauran de buscar aliats entre la resta de partits (especialment els catalans) per arribar a governar, o almenys, no generar massa enemics. I tindran 15.000 milions d’€ a la butxaca... Com sempre, a la subhasta popular de la campanya li seguirà una subhasta amb els partits minoritaris per envestir nou president.

The show must go on.

David Cid, candidat d’ICV-EUiA a les generals, presenta la campanya “El curro està fotut” a Cerdanyola

Ahir Joves d’Esquerra Verda vam presentar la campanya “El curro esta fotut” a Cerdanyola del Vallès, en una roda de premsa en la que David Cid, coordinador nacional i candidat d’ICV-EUiA a les properes generals i Maria Reina, coordinadora de l’agrupació a Cerdanyola, ens explicar les propostes polítiques de JEV en temàtica laboral.

Maria Reina ens va explicar que la temporalitat i els salaris baixos que patim avui dia a Espanya són dos problemes que calen solucionar i que les propostes de JEV en aquest aspecte són les més valentes i justes de totes les que han presentat les organitzacions polítiques al llarg de la precampanya, situant a JEV i a la coalició ICV-EUiA a l’esquerra de tothom en propostes econòmiques i laborals.

En David Cid, ens argumentava que la gent jove patim el doble d’atur i de treballs temporals que la població adulta, i per a solucionar-ho ens proposava que els contractes temporals cobrin més que els indefinits per compensar la inestabilitat i prevenir el frau en la contractació.

joves d’esquerra verda proposem que el Salari Mínim arribi als 1.000 € al llarg de la propera legislatura per a poder doblar la capacitat adquisitiva dels i les joves tot equiparant-nos amb la resta dels països europeus. David ens comentava que a Espanya tenim el segon més baix amb 580 €, a més de la baixada de salari que només hem patit a Espanya. Per a posar-hi remei,. No és de rebut que els beneficis empresarial creixen cada cop més i més i això no repercuteixi en un augment de salaris, “no pot ser que el pastís se’l mengin sempre els mateixos”.

Per a obtenir la informació complerta de la campanya, podeu visitar: www.elblocdelcurro.cat així com la pàgina web www.joves.cat.

Ruhal Ahmed, ex-pres del centre de detenció de Guantánamo, visitarà Cerdanyola

El dia 11 de gener es va complir el 6è aniversari de la obertura del centre de detenció (i tortura) de Guantánamo. En relació amb aquest fet els grups d’Amnistia Internacional a Cerdanyola i Sant Cugat han organitzat la següent xerrada amb el suport de la Fundació Autònoma Solidaria (FAS):

Testimoni de Ruhal Ahmed, ex-pres de Guantánamo durant 2 anys i mig. El seu cas és un dels que va inspirar la pel·lícula "Camino a Guantánamo" de Michael Winterbottom.

Dia: dimarts 15 de gener de 2008
Hora: 17.00h
Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB
Activitat gratuïta

Joves d'Esquerra Verda creiem que l'acte és d'alt interès i volem aprofitar la visita a Cerdanyola de Ruhal Ahmed per mostrar el nostre rebuig davant l'existència de qualsevol centre de tortura.

JEV OBRE UN PROCÉS PARTICIPATIU PER AL PROGRAMA ELECTORAL DE LES ELECCIONS ESTATALS

Joves d’Esquerra Verda (JEV) ha obert aquesta setmana un procés participatiu adreçat a totes les entitats del teixit associatiu jove de Catalunya en el marc de l’elaboració del programa electoral de l’organització juvenil vinculada a ICV de cara a les eleccions estatals a Corts Generals del proper 9 de març.

El candidat de JEV i número 3 d’ICV per Barcelona, David Cid, ha destacat avui que “aquest és un moment important per tal que les entitats aportin tots els suggeriments i millores que considerin oportuns, ja que hem encetat un espai perquè entre tots i totes duguem al Congrés la veu del jovent de Catalunya en els propers quatre anys”.

Al Consell Nacional de l’organització política juvenil, màxim òrgan entre Assemblees, celebrat a Badalona, s'ha aprovat inicialment el programa electoral, al qual s’hi afegiran les propostes obtingudes fruit del procés participatiu, el qual es tancarà en acabar aquest mes de gener.