17 mar 2010
Restriccions d’ús al Museu Can Domènech
No és una crítica fruit ni de la confusió ni de la mala fe, com s’ha dit des del govern. Si no fonamentada en la compromís i la coherència.
No estem confosos; estem compromesos amb la defensa de l’ús dels espais i equipaments públics com a vertebradors de l’activitat dels individus i col·lectius de la nostra ciutat, és part fonamental de la nostra identitat política.
Qui està confós és qui no sap que els límits entre les activitats culturals i les manifestacions ideològiques sovint són problemàtics. O és mala fe?
Qui està confós és qui pensa que des de l’argument de la seguretat i la protecció pot atacar els drets i llibertats democràtiques fonamentals dels individus i la col·lectivitat. O és mala fe?
Qui està confós és qui no vol veure la diferència entre equipament cultural i equipament de l’àrea de cultura.
Nosaltres no actuem amb mala fe; som coherents amb la nostra idea sobre el patrimoni públic. Si tots fem esforços per al desenvolupament de nous espais de qualitat per a la ciutat, tots hem de poder gaudir de les possibilitats que aquests ens ofereixen, sense discriminacions.
I això no es contradiu amb el respecte a un equipament del que tots ens hem de sentir orgullosos.
24 feb 2010
10 feb 2010
“Torna la gestió i se’n va la política!” (resum del Ple 28-1-10)
Després del Ple d’ahir, primer ple ordinari del nou govern de la ciutat, quedo molt sorpresa per un pes excessiu en el ple de la gestió de l’Ajuntament i a un pes irrisori del timó polític de la nostra ciutat.
Hi ha només tres punts importants de l’ordre del dia i amb pes polític al ple. El primer és un recurs al Ministeri d’Economia i Hisenda, ministeri que va declarar que les universitats d’Espanya estaven exemptes d’aportar el seu Impost de Bèns Immobles als seus respectius ajuntaments. Des de l’any 2006, el govern, any rere any, ha interposat recurs per entendre que aquesta exempció no ajuda als municipis, que han de sufragar amb els costos que comporten les universitats sense poder tenir els ingressos que ho sufraguin; per tant, entenent que és l’Estat el que hauria de sufragar-ho. Us preguntareu perquè aquest punt és polític. És polític perquè reclama un dret que s’entén que ha de tenir l’Ajuntament de Cerdanyola i defensa davant del ministeri aquestes quantitats, que només l’any 2008 és més d’un milió d’euros i posa de manifest les mancances financeres i el constrenyiment a que es veuen sotmesos els Ajuntaments.
El segon punt és la sol·licitud del FEOSL o FEIL 2. Els partits que ostenten l’alcaldia actualment han presentat una llista tancada de 24 projectes sense cap cabuda a la discussió política. Estem segurs que els projectes són importants per la ciutat, però del que també estem segurs és que al novembre el govern d’ICV-EuiA vam aportar una llista àmplia per poder consensuar-ho amb la resta de partits, on hi havia més pes als projectes destinats a la càrrega social. Projectes com l’Escola Bressol
Però el punt més important i candent del Ple és el que us explicaré a continuació. El Partit Socialista de Cerdanyola ha quedat en evidència al seu segon ple, fent un canvi de postura evident, arrossegant al seu soci actual, que de cop ha perdut tot l’impuls i el posicionament propi. Sabeu que fa poc va sortir el Decret per part de
Aquesta ciutat té un govern amb poc pes polític, i el poc que té, equivocat.
2 feb 2010
Política juvenil i projectes de ciutat
Esperem que en poc temps es faci l’entrega de claus dels pisos de la Clota, tenint en compte la demora que s’està donant. Aquests habitatges protegits estan dirigits a l’emancipació juvenil, al ser habitatges de lloguer i on més de la meitat dels pisos van destinats a joves d’entre 18 i 35 anys.
No obstant, com hem dit al principi, es tracta de projectes a llarg termini, destinats a transformar Cerdanyola: si bé s’han garantit els projectes i les subvencions, ara toca fer-ne les execucions. Cal doncs demanar al nou equip de govern que continuï treballant en aquesta línia: millorar les possibilitats d’emancipació dels i les joves a la nostra ciutat mitjançant les promocions d’habitatge de protecció oficial de lloguer.
17 ene 2010
ASSAMBLEA DE JOVES D’ESQUERRA VERDA A CERDANYOLA DEL VALLÈS:

El divendres 8 de gener l’agrupació local de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès vam celebrar la nostra primera assamblea local. L’objectiu era obrir una reflexió sobre el moment en el que es troba la nostra agrupació: de tant en tant cal aturar-se i pensar d’on venim, on estem i on anem.
Venim de dos anys i escaig en els que hem treballat per millorar les polítiques de joventut a Cerdanyola: especialment aquests últims deu mesos, en els quals la Maria Reina, coordinadora de JEV, ha estat regidora de joventut, essent capaç de donar un gran impuls a la regidoria i per tant a la gestió d’allò que afecta als i les joves de la nostra ciutat.
Estem en un moment de canvi polític a Cerdanyola: una moció de censura de poc contingut polític, moguda més aviat per afany de poder, presentada per PSC i CiU, ha deixat ICV-EUiA fora de l’alcaldia i per tant la regidora de JEV ha perdut l’oportunitat de seguir gestionant.
Donada aquesta situació, on anem? Doncs anem en la mateixa direcció: treballar amb esforç i responsabilitat. Aquesta direcció s’ha de seguir sempre, tant al govern com a l’oposició. Anem també amb la mirada posada al 2011: creiem que el nostre és un projecte capaç de fer encara més pels joves, i per això el volem fer valer.
Així doncs a l’assamblea es va fer balanç del que hem fet fins ara i es van elaborar les pautes a seguir els propers dos anys, amb l’objectiu de millorar i enfortir JEV. També en aquest sentit es va escollir una coordinació: Maria Reina i David Chaparro són els co-coordinadors de JEV Cerdanyola. La lògica de la co-coordinació respon al repartiment de tasques, a la paritat i al fet que és una tradició que des de JEV Vallès Occidental i des de JEV Nacional s’està impulsant des de fa uns anys amb bons resultats.
Finalment, es va fer una roda de premsa on els nous coordinadors van destacar la bona tasca que la regidora Maria Reina havia dut a terme en les polítiques de Joventut aquests darrers mesos, així com la voluntat que les polítiques de joventut guanyin encara més força a la nostra ciutat. A la roda de premsa hi van participar també Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola, que va dir que es mostrava disposat a presentar-se com a candidat a les properes eleccions, i Miguel Ángel Díaz, coordinador nacional, que va expresar que el repte de JEV serà mobilitzar el jovent de la ciutat.
13 ene 2010
Zapatero compleix les seves promeses electorals amb els joves: "vamos a más".
30 oct 2009
Joves d’Esquerra Verda es posiciona davant la situació política a Cerdanyola
Joves d’Esquerra Verda recolzem públicament i activa a l’alcalde per una decisió valenta presa sense por a les possibles conseqüències. Alhora, volem fer una crida als partits de la ciutat per a que pensin més en la ciutat i en la crisi econòmica que patim i menys en el seu propi benefici. La política que defensem des de Joves d’Esquerra Verda és aquella basada en cercar solucions i treballar activament per la ciutat que tots i totes estimem, no pas en la política basada en l’estratègia freda i calculadora i en l’estratagema maquiavèlic.
Joves d’Esquerra Verda
22 oct 2009
I ara què? Toni Morral l'alcalde!
Entenc perfectament la inquietud degut a la incertesa del que pot passar a la ciutat. Segons el meu entendre, la inquietud més gran és poder pensar que el grup socialista pugui tornar a governar la ciutat, i sincerament espero que això, ara mateix, no arribi a ser una realitat.El PSC, per no tenir, no té ni un clar lideratge. Fins ara tenien un líder, Antonio Cárdenas, que encara que personalment pensi que no era ètic que un resident a Madrid vingués a governar la ciutat, el van deixar morir. I el van deixar morir per voler canviar aquest PSC de Cerdanyola de sempre que a pocs agrada. El grup socialista de Cerdanyola no agrada, i Antoni Morral agrada a la ciutat, i això entenc que els hi faci molt mal. Al 2003 a Cerdanyola va arribar el canvi. Va arribar el moment en que els ciutadans van poder dir prou. ICV-EUiA va passar de 4 a 7 regidors i el PSC de 13 a 8. Els números ho diuen tot...Que el Toni accedís a l’alcaldia va ser gràcies al govern format juntament amb CiU i ERC. Un pacte que vist per sobre (ideològicament parlant i a nivell nacional) no s’entén, però a nivell local sí i molt (encara que alguns no ho vulguin acceptar). Al 2007 vam apostar altre cop per la continuïtat, ja que valoràvem que el canvi necessitava més temps ja que 4 anys eren molt poc. Ara, però, ERC ja no tenia representació després de les eleccions del 2007 i aleshores continuem el canvi, però només amb CiU. Aquest cop les complicacions han sigut moltíssimes, més de les que pensàvem des de ICV-EUiA. Les complicacions han anat més enllà de les discrepàncies ideològiques. Ara el pacte ja s’ha trencat i al meu entendre l’han trencat la gent de CiU. L’alcalde va expulsar del govern a Consol Pla, ja que les seves actuacions del dia a dia eren inacceptables. Penso que la consol es va equivocar amb l’estratègia que seguia, és a dir, intentar destruir al Toni. Personalment crec que no havia de continuar. Cal dir que no es va trencar el pacte amb CiU sinó que vam cessar a la Consol. Igualment, la decisió final d’aquests dos regidors (Alfons Escoda i Fèlix Riba) ha sigut abandonar el govern i demanar que siguin cessats, cosa que també crec que s’han equivocat fent això.Els temps que estem passant, econòmicament parlant, no són gens bons, i crec que el punt clau d’un govern en aquests moments ha de ser la unió. Una unió que formi un govern fort i sòlid, i això amb la Consol Pla això no passava, sinó justament al contrari.
Finalment vull reafirmar-me en que actualment el millor alcalde per Cerdanyola és el Toni Morral i crec que ha de seguir. Vull expressar públicament el meu suport al Toni com a Alcalde de la ciutat. La situació del govern municipal s’ha de reconduir i l’ajuntament ha de seguir endavant. I ara més que mai, mirant per les persones, i això s’ha de demostrar amb uns bons pressupostos. Uns pressupostos totalment d’esquerres, reduint per exemple el capítol pressupostari que fa referència al personal polític i ampliant el capítol de l’àrea de serveis a les persones. Dons d’això estic segur que en Toni Morral i ICV-EUiA ho posarà sobre la taula.
Pol Moragas Parrado
Membre de JEV i ICV
