12 d'octubre: No volem formar part d'aquesta Espanya

Avui no hi ha res a celebrar. Un país arcaic celebra que el 1492 Cristòfor Colom va descobir Amèrica i va iniciar l'era de l'Imperio Español. Sí, aquell 12 d'octubre de 1492 Colom va tocar terra amb les seves tres naus a l'illa de Guanaharaní, que actualment pertany a l'Estat de Bahames. Resulta molt ximple dir que va descobrir el nou món quan en aquest ja van habitar grans civilitzacions com la Maia, l'Inca i l'Asteca, per exemple.

Però l'Espanya actual és així. I per això treu les seves tropes militars pels carrers de la capital de l'imperi, Madrid. Un acte tant inútil com dantesc. Avui podem veure els elements repressors de l'Estat. Per sort pels ciutadans de Catalunya, aquest només fan una desfilada cada any al l'Estat on habitem, però per desgràcia per afgans, kosovars o libanesos patrullen els carrers dels seus Estats.

L'imperi espanyol va generar un gran greuge a Llatinoamèrica. Els seus ciutadans encara pateixen l'espoli i el genocidi que van patir. A més de la discriminació quan arriben a determinades zones de l'Estat espanyol en busca de noves oportunitats.

No volem formar part d'un Estat on la seva festa nacional només es celebrada per militars, monarques i ultra feixistes.

Volem República i Federalisme. Dignitat i justícia. Igualtat i prosperitat.

IX Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda

Els propers 25 i 26 d'octubre es celebra a Sant Boi de Llobregat la IX Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda. L'objectiu d'aquesta assemblea és triar els nous coordinadors nacionals. Els actuals coordinadors, la Laia Ortiz i en David Cid no continuaran al seu càrrec en busca de nous reptes polítics, i, per tant, JEV tindrà nous coordinadors.

D'altra banda, s'escolliran els nous consellers nacionals i l'equip coordinador nacional, màxim òrgans representatius de l'organització. En ells està assegurada la presència de membres de JEV Cerdanyola.

Cal destacar que els documents de treball d'aquesta Assemblea que es realitza biannualment, incorporen tant la situació actual de JEV, els seus horitzons de futur i un balanç de gestió. Valors com la igualtat, l'ecologisme, el dret al treball i retribucions dignes, l'emancipació, la qüestió nacional i el republicanisme són i seran l'eix vertebral de la nostra organització juvenil.

Davant la crisi i la inestabilitat, treball digne i de qualitat. I sempre: feminisme, igualtat, ecologisme i pacifisme. Joves d'Esquerra Verda és una organització nacional juvenil de referència i de ben segur que ho continuarà sent els propers anys.

Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès.
cerdanyola@jovesesquerraverda.org

L’ hipocresia del PSOE, el silenci del PSC i les escoles bressol a Cerdanyola.

Des de fa temps el PSC de Cerdanyola critica l’equip de govern de la ciutat per la seva gestió de les escoles bressol. Deixant de banda la rocambolesca història dels convenis entre l’ajuntament i les direccions dels centres concertats, el que pretenem des de JEV és evidenciar que la política de xecs del Partido Socialista Obrero Español ha anat en contra dels interessos dels pares i mares de Cerdanyola que volen portar als seus fills a aquests centres educatius.

I no ho farem amb argumentacions teòriques, sinó que utilitzarem la calculadora i el fredor de les xifres.

D’aquesta ajuda se’n poden beneficiar els pares i mares de nadons nascuts a partir del 3 de juliol de 2007. Ho comptabilitzarem com un any. Aquest ajut és per un import de 2.500 €. Cerdanyola té una taxa de natalitat del 10,2 per mil. Formulem:

57.758 (habitants) X 0,0102 (taxa de natalitat del 10,2 per mil habitants) = 589 naixements.

589 naixements X 2.500 € = 1.472.500 €

Quantes places d’escola bressol es podrien fer a Cerdanyola amb 1’5 milions d’€ l’any? Suposem que algunes. De ben segur que l’educació infantil podria ser gratuïta, universal i pública almenys entre els 1 i 3 anys.

El PSOE amb la seva política de xecs està generant uns costos d’oportunitat elevats, que es podrien invertir en serveis socials. Està fent una política de dretes.

El PSC calla i no recrimina aquests tipus de polítiques. Es limita a assumir les ordres de partit per sobre dels interessos dels ciutadans de Catalunya.

El PSC de Cerdanyola critica la gestió feta per l’Ajuntament entorn de les escoles bressol concertades. L’Ajuntament de Cerdanyola liderat per ICV-EUiA ha assumit uns costos elevats per mantenir el nombre de places existents, i ja estan projectades dues noves escoles bressol municipals. Potser haurien de demanar als seus companys de partit Zapatero i Montilla la universalitat i gratuïtat de les escoles bressol.

Els municipis de Catalunya tenen una necessitat de despesa més elevada que la seva capacitat d’ingressos. Són deficitaris i depenen de les subvencions d’administracions superiors. Fins que les Administracions central i autonòmiques no transfereixin als municipis les fonts de finançament necessàries per ser autosuficients, els ajuntaments les passaran magres. Autonomia i corresponsabilitat fiscal és la fórmula adient.

Si preguntem als pares i mares si prefereixen 2.500€ al moment del neixement d'un fill o tenir escoles bressol públiques gratuïtes i de qualitat des d'1 als 3 anys... que escollirien?

Des de JEV defensem aquesta universalitat i gratuïtat, i critiquem el PSOE tenint els recursos necessaris no l'hagi portat a terme. I que el PSC hagi callat.

ICV reivindica des de fa anys que l'Estat se'n faci càrrec d'aquesta prestació social necessària i bàsica.

Apostem per l'esquerra verda, l'esquerra de debò.

------------------------------------------------------------------------------------------------
Taxa de natalitat per mil habitants a Cerdanyola del Vallès: 10,2. Font: IDESCAT. http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=08266&VOK=Confirmar#T3

Població de Cerdanyola: 57.758. Font: Municat.

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0826650006&err=0

23 de juliol

El 23 de juliol de 1936, 5 dies desprès de la sublevació feixista contra el govern democràtic de la república es fundà el PSUC a partir de la fusió de la USC, la FC del PSOE, el PCC i el PCP.

Història del PSUC a la web PSUC.cat, i a la wiki en català i en castellà.

Trobada d'estiu de Joves d'Esquerra Verda

Els passats 12 i 13 de juliol va tenir lloc la tradicional trobada d’estiu de Joves d’Esquerra Verda al municipi de Gualba, al Vallès Oriental.

Per primera vegada, una trobada d’estiu es batejava amb el nom d’una persona, en aquest cas, per commemorar a Miguel Núnez, reconegut lluitador per les llibertats als anys 30 per la qual cosa va ser represaliat pel franquisme. Una comitiva de JEV el va visitar a la residència on viu actualment i van parlar tant de la lluita desenvolupada per Miguel com de la situació actual. Miguel Núnez va considerar un gran honor que es possés el seu nom a la trobada, i va recomanar que cada any es recordi a personatges significatius de les reivindicacions juvenils.

La temàtica de la trobada va girar entorn del model d’Estat del Benestar davant el canvi de cicle econòmic. Entre els ponents convidats van destacar: Joan Saura (President d’ICV), Quim Brugué (Doctor en Ciència Política a la UAB), Marc Rius (Director General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya) i Joan Coscubiela (Secretari General de CCOO a Catalunya).

Un fet a destacar va ser la participació de prop de 120 joves a la trobada. Els territoris més representats van ser el Vallès Occidental, Barcelonès i Baix Llobregat. També s’ha de fer referència a la diversitat de les procedències dels assistents, els quals van venir des del País València, les Illes Balears, Andorra, Múrcia, Madrid, Euskadi, Grècia o Àustria. Entre aquests joves ecosocialistes trobem membres del Parlament de Catalunya, del Parlament del País Valencià i un bon grapat de regidors.

Quatre dels assistents a la trobada vam ser de Cerdanyola, on cal destacar la notable participació de Jesús Hernàndez, el qual va dirigir dissabte un taller sobre economia i treball i diumenge va ser el moderador a la xerrada feta per Joan Coscubiela i Marc Rius.

BOLÍVIA, procés cap a la segona independència.

El proper dimarts 1 de Juliol es realitza un acte a Cerdanyola parlar sobre la situació actual a l'estat Bolivià i les pressions d'alguns sectors aligàrquics per desestabilitzar el govern democràtic.

Informació de l'acte:

DIA: DIMARTS, 1 DE JULIOL DE 2008
HORA: 19:00
LLOC: ATENEU DE CERDANYOLA (SALA 20)

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove de Cerdanyola es posicionen contra l’ampliació de la jornada de treball

Joves d’Esquerda Verda i Alternativa Jove rebutgem la decisió Consell de la UE d’ampliar a 60 hores la jornada de treball o 65 en alguns casos com els dels metges. El passat 10 de juny els ministres de treball de l’Europa dels vint-i-set van aprovar la modificació de la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball, promoguda pels governs de França, Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya amb l’abstenció del govern espanyol. Això suposa un retrocés inacceptable en un dels avenços laborals i socials més importants del segle XX: la jornada laboral de 40 hores.

Recordem que a Cerdanyola el 84% de la població activa ocupada són assalariats i assalariades, que veuran com la negociació col·lectiva de la jornada queda dinamitada i substituïda per una negociació directa amb l’empresari, deixant encara amb més inferioritat de condicions als treballadors i treballadores, cosa que suposarà a la pràctica que l’empresari escollirà lliurement la jornada. La gran majoria de la ciutadania, per tant, pot quedar perjudicada per una decisió que només vetlla pels interessos dels poderosos. És per això que el grup d’ICV-EUiA vehicularà una moció elaborada per JEV i AJ en la que es “lamenta la decisió presa pel Consell de la UE, i la decisió del govern espanyol de no votar-hi en contra”. Per tot plegat, esperem tenir un alt grau de consens en la proposta, i desitgem que sigui aprovada per unanimitat.

Hem de recordar que perquè la mesura de modificació de la directiva s’aprovi definitivament ha de ser aprovada pel Parlament Europeu, en el qual els conservadors i liberals tenen majoria. És per això que al text de la moció s’insta als “eurodiputats i eurodiputades a votar en contra de la mesura”, amb la voluntat de frenar l’entrada en vigor de la directiva, malgrat que som conscients de la dificultat que així sigui.

Aquest és el text íntegre de la moció:

PROPOSTA DE MOCIÓ EN RELACIÓ A LA DECISIÓ DEL CONSELL DE LA UE D’AMPLIAR LA JORNADA LABORAL A 65 HORES SETMANALS

La decisió d’ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, acord al que van arribar el passat 10 de juny els ministres de treball de l’Europa dels vint-i-set modificant la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball, suposa un greu atac als drets dels treballadors i les treballadores i un retrocés en una de les conquestes socials més importants del segle XX: la jornada laboral de 8 hores reconeguda per la OIT des de 1917. Malgrat que les decisions de la UE puguin semblar llunyanes, l’aprovació de la directiva afectaria directament a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola, ja que obriria les portes a les jornades abusives i dificultaria encara més la conciliació de la vida personal i laboral, un dels problemes principals de la ciutadania de la ciutat i del país.

La dreta conservadora europea pretén deixar a mans dels treballadors/es la negociació de les condicions de treball amb negociació directa amb l’empresari sota el pretext de la llibertat individual cosa que suposaria desregular el mercat laboral, dinamitant els processos de negociació col·lectiva, deixant en condicions d’inferioritat als assalariats i assalariades. És inconcebible que per superar les pressions d’opt out del govern britànic la minoria acabi imposant els seus criteris liberals a la resta d’estats.

Lamentem que aquesta situació ve produïda pel joc de majories en els governs europeus, amb la influència creixent de la dreta europea de la mà de Berlusconi, Brown, Merkel i Sarkozy en la presa de decisions de la UE. Propostes com la directiva Bolkestein, la Directiva relativa a la condicions de treball dels treballadors cedits per empreses de treball temporal (ETT) o aquesta ampliació dels temps de treball són retrocessos socials inacceptables. A més, la manca de diàleg social mostra la feblesa dels mecanismes democràtics en la presa de decisions de la UE, que està portant a un desprestigi de les institucions comunitàries davant les organitzacions sindicals, els agents socials i la ciutadania en general.

La proposta del Consell de la UE haurà de tornar al Parlament Europeu per a ser debatuda.

És per això que:

Els grups municipals de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès lamentem la decisió presa pel Consell de la UE, i la decisió del govern espanyol de no votar-hi en contra.

Els grups municipals de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès instem als eurodiputats i eurodiputades a votar en contra de la mesura, i confiem en que es pugui aturar aquesta directiva aberrant que si finalment s’acaba aprovant, serà el pitjor retrocés en drets socials que patirà la UE des que es va constituir.

Més info:

Web nacional de Joves

Web nacional d'ICV

Vaga de transportistes i les contradiccions de ser autònom

Els transportistes han convocat una vaga degut a l’increment del preu del combustible. Aquest tancament patronal ha estat impulsat especialment pels camioners autònoms, mentre que la gran patronal del sector del transport encara no ha recolzat (explícitament) l’aturada.

Si hi ha un grup social caracteritzat per conservador i liberal en la seva ideologia aquest és el dels autònoms. Camioners, pescadors, taxistes, agricultors, etc. són, en general, votants de dretes i demanen menys impostos i menys Estat. No obstant això, quan cauen els seus beneficis reclamen ajudes i subvencions del Papà Estat. Per exemple, els agricultors propietaris de les terres i ramaders poden continuar produint gràcies a les subvencions que reben de la Unió Europea, ja que sense aquestes ajudes directes i indirectes no podrien competir amb els costos de producció dels agricultors i ramaders de països en vies de desenvolupament.

El passat diumenge 8 de juny, en el programa Hora 25 de la Cadena Ser es van escoltar les reivindiacions d’un grup de transportistes que formaven un piquet. Demanaven unes tarifes mínimes per llei, subvencions i/o baixades d’impostos sobre els carburants. A la vegada insultaven a Zapatero perquè en la recent reunió de la OMC havia promès 500 milions d’Euros per pal·liar la crisis alimentària als països més pobres del planeta, argumentant que era el seus diners recaptats amb els seus impostos.

Aquests mateixos agricultors i ramaders també demanen aranzels per impedir l’entrada de productes estrangers, però exigeixen que l’Estat subvencioni la benzina, la qual també s’obté del mercat internacional. Però quan els treballadors assalariats es manifesten, els transportistes i taxistes són els primers en reclamar a la policia per tal de que deixin lliure la via pública. Però cap piquet de treballadors és tan violent com els protagonitzats pels transportistes.

Les grans contradiccions d’aquest col·lectiu sorgeixen de la seva doble condició: són a la vegada empresaris i treballadors. Això sí, petits empresaris, el que fa que l’única forma de sobreviure en el mercat sigui l’explotació de la seva força de treball per ells mateixos. Potser no hi ha una manera més eficaç d’alineació capitalista que la que s’aconsegueix amb aquest tipus de subcontractació. L’empresari ja no necessita vigilar al treballador per a que aquest produeixi, ja que al estar relacionats directament els seus ingressos amb la producció, el treballador es converteix en presoner i carceller a la vegada.

A més, l’empresari s’estalvia un bon diner, ja que a un treballador assalariat li ha de pagar les càrregues socials, mentre que el treballador autònom ha de pagar la Seguretat Social de la seva butxaca, pel que sempre tendeix a la cotització més baixa i per tant rep unes prestacions clarament insuficients.

Igualment, tot i comptar la majoria d’ells amb un sistema fiscal amb una menor càrrega impositiva que la resta de treballadors (IRPF per mòduls), el fet de ser ells mateixos els que hagin de pagar directament a Hisenda en comptes de que aquesta quantitat ja sigui descomptada per l’empresari, no fa més que exacerbar el seu pensament liberal.

Dos són les conclusions que podem obtenir d’aquestes protestes. La primera, que mentre que el sistema econòmic social permeti l’existència d’aquest tipus de treballadors, les classes dominants tindran un gran aliat en ells. La segona, que la dreta o els liberals no volen menys Estat, sinó un Estat encara més servil als seus interessos privats.

D’altra banda, avui mateix el secretari general de Comissions Obreres, José María Fidalgo, ha declarat avui que l’aturada dels transportistes no és una vaga sinó un tancament patronal, ja que els treballadors que estan treballant són autopatrons, i ha assegurat que aquesta és una pràctica il·legal en l’ordenament jurídic espanyol. A més, ha assegurat que la petició d’aplicar una tarifa mínima al servei ofert pels transportistes és impossible perquè no ho permet la legislació europea. Ha rebutjat variar la fiscalitat dels carburants ja que cal mantenir les obligacions de les administracions públiques amb tots els ciutadans.

Aquesta vaga és il·legal. Els transportistes pretenen que amb els diners de tots els contribuents se’ls subvencioni només a ells en un problema que afecta a tots els ciutadans. És més, la manera de reivindicar-se es basa en menysprear els drets de la resta de ciutadans i treballadors de l’Estat espanyol, així com amenaçar o agredir als que no estiguin d’acord amb la vaga. Quan van veure que gran part del seu gremi i de la societat no estava d’acord amb l’aturada, van començar a recriminar l’actuació del Govern central i dels Govern autonòmics.

El dret a vaga és un dret inherent als treballadors. Però amb aquest tipus d’actuacions dels transportistes s’agredeix aquest dret fonamental. Per desgràcia el transport és un mercat liberalitzat i de lliure competència dins la UE, de tal manera que els transportistes hauran d’incrementar el preu dels seus serveis o tancar si no poden suportar els preus de mercat. Benvinguts al capitalisme.