Hola, com vejeu insisteixo amb el tema de la MAT.
Us passo un article del 2 d'Agost del diari de Girona que va escriure Víctor Sánchez, militant d'EUiA de les comarques gironines. Bé a veure que us sembla:
Realpolitik energètica: un altre cop la MAT
És de suposar que més d´un honrat hoteler de Roses haurà recordat els talls de corrent elèctric que esdevingueren en temporades anteriors. Ja aleshores l´Esteve quan venia a la tertúlia i ens dictava aquests escrits ens deia en to profètic: s´acosta l´apocalipsi.
Mai no li hem fet cas. Fins que les coses que estan esdevenint comencen a donar-li la raó, aquest model energètic és insostenible. De moment les tertúlies televisives han reaccionat carregant les culpes contra «aquests de les comarques gironines» que no volem la MAT.
Alguns comentaristes ens han presentat com uns localistes insolidaris que no volem que ens espatllin un xic la panoràmica de les Salines vista des de la platja de Can Comes. Ens veuen així d´egoistes. Tenen una part de raó quan afirmen que vivim en una societat de reivindicacions parcials que no van més enllà de no voler les coses que em molestin al costat de casa: no volem la presó a Llers, etc, etc. Potser alguns dels qui s´oposen a la MAT ho facin per petits motius, no vull que m´aixafin la vinya; o romàntico-sentimentals: no vull que m´espatllin la postal. Potser sí, inclús es podria sospitar que alguns alcaldes convergents s´han passat als «anti-mat» amb un objectiu molt simple: fer oposició i desgastar el govern d´esquerres.
Sempre recordo que a Roses, alguns dels qui s´oposaren al port esportiu quan el proposava en Noguer, després no digueren res quan el proposà en Pàramo, l´oposició com a simple instrument d´erosió i no pas de proposta alternativa. Aigua passada. Anem a la proposta alternativa. Suposem que l´apagada es reprodueix a la costa el proper mes d´agost, suposem que dura quatre dies.
L´Esteve fa temps que s´ho imagina i que predica i que fa història recent: a partir del 14 d´agost de 2003, gran apagada als Estats Units, cinquanta milions de persones a les fosques durant 24 hores. Estiu de 2004, l´enrampada es reprodueix a Sevilla en plena onada de calor, el desembre de 2006 a l´estat de Missouri en plena onada de fred: quaranta víctimes mortals. El maig passat Moscou es queda a les fosques durant 24 hores. Els catalans, que no som pas uns pobrets «semi-asiàtics» endarrerits, hem batut el rècord en duració temporal de l´avaria. L´altre rècord, el de quantitat de gent afectada, l´ostenta l´europa desenvolupada: deu milions de persones afectades, la meitat d´elles a París, aquesta vegada durant uns minuts, és veritat, però tots aquests incidents evidencien que les xarxes, a nivell macro, estan fallant molt sovint. De fet em deixo altres casos que no puc documentar ara mateix: per exemple al nord d´Itàlia, Sud-amèrica... Tot això ens fa sospitar que el problema rau tant en la complexitat actual del sistema, com en l´augment del consum que una xarxa centralitzada no pot satisfer sense risc de problemes majors.
L´Esteve diu que podria ser pitjor. Ha llegit, en algun lloc, que si el nostre sistema de transport estigués prou avançat en la substitució del petroli per les bateries elèctriques, s´hauria produït una parada circulatòria de conseqüències de mal dir, ciència ficció de la pitjor. Només és una pregunta més sobre el futur i sobre el canvi climàtic.
La federació d´associacions de veïns de Barna, nucli metropolità, ha tret un comunicat en què demana, entre altres coses, un debat a fons. Nosaltres des d´aquí , des de Barna-perifèria -nord de la metròpoli, hauríem de revitalitzat el debat de la MAT, primer per defensar-nos de l´acusació que hem rebut d´insolidaris i també per plantejar la necessitat d´un nou sistema de producció i distribució d´energia.
L´actual en les seves fases de generació, transformació i transport malmet aproximadament el 70 % de l´energia. La MAT , a més de fer malbé el nostre territori, encaixa dins aquest mal paradigma. De manera que ens calen alternatives. Els ecologistes haurien de posar damunt la taula de debat, com a mínim, dues qüestions: la debilitat de les xarxes centralitzades i el necessari decreixement del consum.
L´alternativa descentralitzada no serà pas fàcil: xoca amb molts interessos, no oblidem que la privatització que el govern de Felipe González perpetrà en dues fases: 1988, 1994, ha beneficiat no pas l´usuari ans l´accionariat : 1.255 milions d´euros de benefici per a Endesa durant el primer semestre d´enguany. Això és un atracament! cridava la gent. Tampoc hem d´oblidar els interessos geoestratègics que afecten directament la nostra comarca. Torna a ser un moment per rellegir els escrits d´en Met Miravitlles en aquests sentit. S´entendrà millor, aleshores, el pacte Zapatero-Sarkozy, s´entendrà que la central nuclear que els francesos han venut a Líbia té relació amb la línia de molt alta tensió.
Espero que algú de la MAT torni a rellançar el debat, explicar-ho és imprescindible: ja no s´hi valen mobilitzacions simbòliques, ni instrumentalitzacions, no romanticismes. Hi ha d´haver un abans i un després d´aquesta apagada, tant en el moviment ecosocialista com en el conjunt de la nostra societat, els independentistes ens hauran d´explicar com s´ho faran per aconseguir l´autonomia energètica.
I encara no hem tingut ni temps ni espai per parlar de l´esclat de la bombolla immobiliària: oi que no? Ni del canvi climàtic. Els polítics, començant pels regidors, que són els més propers a la ciutadania, que no actuïn a partir d´ara, serà per pura irresponsabilitat. S´ha acabat l´entrenament, està arribant l´hora de la realpolitik.
Publicat a “Diari de Girona”, 2 d’agost de 2007
