Realpolitik energètica: un altre cop la MAT

Hola, com vejeu insisteixo amb el tema de la MAT.

Us passo un article del 2 d'Agost del diari de Girona que va escriure Víctor Sánchez, militant d'EUiA de les comarques gironines. Bé a veure que us sembla:

Realpolitik energètica: un altre cop la MAT

És de suposar que més d´un honrat hoteler de Roses haurà recordat els talls de corrent elèctric que esdevingueren en temporades anteriors. Ja aleshores l´Esteve quan venia a la tertúlia i ens dictava aquests escrits ens deia en to profètic: s´acosta l´apocalipsi.

Mai no li hem fet cas. Fins que les coses que estan esdevenint comencen a donar-li la raó, aquest model energètic és insostenible. De moment les tertúlies televisives han reaccionat carregant les culpes contra «aquests de les comarques gironines» que no volem la MAT.

Alguns comentaristes ens han presentat com uns localistes insolidaris que no volem que ens espatllin un xic la panoràmica de les Salines vista des de la platja de Can Comes. Ens veuen així d´egoistes. Tenen una part de raó quan afirmen que vivim en una societat de reivindicacions parcials que no van més enllà de no voler les coses que em molestin al costat de casa: no volem la presó a Llers, etc, etc. Potser alguns dels qui s´oposen a la MAT ho facin per petits motius, no vull que m´aixafin la vinya; o romàntico-sentimentals: no vull que m´espatllin la postal. Potser sí, inclús es podria sospitar que alguns alcaldes convergents s´han passat als «anti-mat» amb un objectiu molt simple: fer oposició i desgastar el govern d´esquerres.

Sempre recordo que a Roses, alguns dels qui s´oposaren al port esportiu quan el proposava en Noguer, després no digueren res quan el proposà en Pàramo, l´oposició com a simple instrument d´erosió i no pas de proposta alternativa. Aigua passada. Anem a la proposta alternativa. Suposem que l´apagada es reprodueix a la costa el proper mes d´agost, suposem que dura quatre dies.

L´Esteve fa temps que s´ho imagina i que predica i que fa història recent: a partir del 14 d´agost de 2003, gran apagada als Estats Units, cinquanta milions de persones a les fosques durant 24 hores. Estiu de 2004, l´enrampada es reprodueix a Sevilla en plena onada de calor, el desembre de 2006 a l´estat de Missouri en plena onada de fred: quaranta víctimes mortals. El maig passat Moscou es queda a les fosques durant 24 hores. Els catalans, que no som pas uns pobrets «semi-asiàtics» endarrerits, hem batut el rècord en duració temporal de l´avaria. L´altre rècord, el de quantitat de gent afectada, l´ostenta l´europa desenvolupada: deu milions de persones afectades, la meitat d´elles a París, aquesta vegada durant uns minuts, és veritat, però tots aquests incidents evidencien que les xarxes, a nivell macro, estan fallant molt sovint. De fet em deixo altres casos que no puc documentar ara mateix: per exemple al nord d´Itàlia, Sud-amèrica... Tot això ens fa sospitar que el problema rau tant en la complexitat actual del sistema, com en l´augment del consum que una xarxa centralitzada no pot satisfer sense risc de problemes majors.

L´Esteve diu que podria ser pitjor. Ha llegit, en algun lloc, que si el nostre sistema de transport estigués prou avançat en la substitució del petroli per les bateries elèctriques, s´hauria produït una parada circulatòria de conseqüències de mal dir, ciència ficció de la pitjor. Només és una pregunta més sobre el futur i sobre el canvi climàtic.
La federació d´associacions de veïns de Barna, nucli metropolità, ha tret un comunicat en què demana, entre altres coses, un debat a fons. Nosaltres des d´aquí , des de Barna-perifèria -nord de la metròpoli, hauríem de revitalitzat el debat de la MAT, primer per defensar-nos de l´acusació que hem rebut d´insolidaris i també per plantejar la necessitat d´un nou sistema de producció i distribució d´energia.

L´actual en les seves fases de generació, transformació i transport malmet aproximadament el 70 % de l´energia. La MAT , a més de fer malbé el nostre territori, encaixa dins aquest mal paradigma. De manera que ens calen alternatives. Els ecologistes haurien de posar damunt la taula de debat, com a mínim, dues qüestions: la debilitat de les xarxes centralitzades i el necessari decreixement del consum.

L´alternativa descentralitzada no serà pas fàcil: xoca amb molts interessos, no oblidem que la privatització que el govern de Felipe González perpetrà en dues fases: 1988, 1994, ha beneficiat no pas l´usuari ans l´accionariat : 1.255 milions d´euros de benefici per a Endesa durant el primer semestre d´enguany. Això és un atracament! cridava la gent. Tampoc hem d´oblidar els interessos geoestratègics que afecten directament la nostra comarca. Torna a ser un moment per rellegir els escrits d´en Met Miravitlles en aquests sentit. S´entendrà millor, aleshores, el pacte Zapatero-Sarkozy, s´entendrà que la central nuclear que els francesos han venut a Líbia té relació amb la línia de molt alta tensió.

Espero que algú de la MAT torni a rellançar el debat, explicar-ho és imprescindible: ja no s´hi valen mobilitzacions simbòliques, ni instrumentalitzacions, no romanticismes. Hi ha d´haver un abans i un després d´aquesta apagada, tant en el moviment ecosocialista com en el conjunt de la nostra societat, els independentistes ens hauran d´explicar com s´ho faran per aconseguir l´autonomia energètica.

I encara no hem tingut ni temps ni espai per parlar de l´esclat de la bombolla immobiliària: oi que no? Ni del canvi climàtic. Els polítics, començant pels regidors, que són els més propers a la ciutadania, que no actuïn a partir d´ara, serà per pura irresponsabilitat. S´ha acabat l´entrenament, està arribant l´hora de la realpolitik.

Publicat a “Diari de Girona”, 2 d’agost de 2007

La llum i la MAT

Els darrers dies han hagut dos succesos relacionats entre sí que voldria comentar. D'un se n'ha parlat molt, perquè han estat milers de persones afectades,. Em refereixo als greus problemes d'abastiment elèctric de molts ciutadans de Barcelona i rodalies, que s'han quedat sense llum. L'altre, no ha tingut tant protagonisme mediàtic, però no deixa de ser un tema clau pels que defensem el territori. La construcció de la MAT per Bescanó ha tingut un impuls a dos nivells. D'una banda, en el terreny administratiu, s'han inicat les expropiacions i s'ha nomenat a Mario Monti (economista Italià neoliberal) com a responsable de la negociació. D'altra banda, a nivell d'opinió pública, el nostre estimat lobby "La Vanguardia", amb l'ajut de la patronal vallesana CECOT i del conseller Antoni Castells, han inicat una campanya publicitària lloant la futura MAT i il·lustrant-nos sobre la seva necessitat.

Sobre la manca de llum, donat que tots tenim molt presents els centenars d'escenes que han viscut veïns, botiguers, empresaris i serveis públics, no vull extendre'm gaire en l'anàlisi dels costos socials que tenen situacions d'aquest tipus. S'ha parlat de la manca d'inversions de l'Estat. Aquest argument comença a ser recurrent davant de situacions d'aquest tipus (Aeroport, RENFE i ara Red Eléctrica Española). Segurament tenen raó els que diuen que això és fruit d'una situació heretada. Segur que durant l'etapa de govern d'Aznar no es van fer els deures en aquest aspecte. Ara bé, s'ha de reconèixer que a Catalunya no percebem un punt d'inflexió des de l'arribada del PSOE a la Moncloa. Més encara, en casos com rodalies RENFE la situació ha empitjorat. La corrent d'opinió favorable a un agment de les inversions en infraestructures energètiques s'ha intentat capitalitzar per aquells que reclamen la interconnexió amb França de la línia de Molt Alta Tensió, com si aquesta fos l'unica inversió possible, com si no hi haguessin més vies, d’això -com escric més endavant- jo en dic oportunisme. Evidentment, els que ens oposem a la construcció de la MAT, reclamem que s'explorin altres vies. Aquestes vies són les que portarien a un increment de les inversions i infraestructures d'energies netes i renovables. Això no solament és menys perjudicial pel territori, sinó que dins del context d'encariment/esgotament de les fonts energètiques tradicionals, supossa avançar-nos al que segurament serà inevitable d'aquí uns anys. Ja va sent hora de ser innovadors en el terreny energètic, cosa que en aquest Estat no ha passat mai.

Com dèiem, l’administració ja ha posat en marxa la MAT. Les expropiacions ja s’han signat a alguns pobles i ciutats (en actes polèmics i intents de boicot per part de molts ciutadans que ni volen ni entenen la MAT). A més, el nomenament de Mario Monti per part del Parlament Europeu com a coordinador de la MAT és una mala noticia. Raül Romeva, eurodipitat d’ICV, ja es va oposar al seu nomenament, igual que la plataforma francesa ‘Non a la THT’. Pel que sembla, en la reunió entre Zapatero i François Fillion, va ser un tema que es va tractar bastament i les paraules de Zapatero al final de la reunió afirmant rotundament que la MAT és farà, són més mostres de que la MAT cada vegada està més a prop, i per tant que els que no la volem ho tenim més difícil.

Com a situació política, l'oportunisme del lobby "La Vanguardia", no és nou ni soprenent. El recolçament de la patronal CECOT, amb seu a Terrassa tampoc és sorprenent. Ara bé, les declaracions d'Antoni Castells han estat impròpies d'algú que està gestionant una crisi com la que va suposar les apagades d'aquesta setmana. A molts ens van sonar a excusses de mal pagador. Crec que fer partidisme amb un tema com aquest davant d’una situació de crisi, és un error per part del conseller. Als afectats els importava ven poc la MAT, ells el que volien era saber quan tornarien a tenir llum i que s'estava fent per aconseguir-ho, no tenien cap necessitat de que ningú publicitès cap projecte polític faraònic del qual els usuaris difícilment percebran els beneficis. La CECOT ha afirmat que els talls de sumministrament arribaran a les comarques de Girona tart o d'hora, donat que és la zona del país con hi ha més dèficits d'infraestructures. Em va sorprendre, i és que jo les grans apagades que recordo han estat a Barcelona,a l’àrea metropolitana i a l'Aran, sempre en etapes de consum energètic desmesurat.

Per acabar, m’ha sorprès que sobre fer un consum energètic responsable, no se n’ha parlar. Sembla que tothom ha decidit que això és únicament un problema d’infraestructures. Més infraestructures per poder consumir més. És la base del desarrollisme. Doncs evidentment, a més de reclamar més energies netes i renovables, també hem d’exigir un consum energètic responsable. D’això no en volen saber res, ni empresaris ni molts usuaris. Necessitem una nova cultura, amb la qual, a mig i llarg plaç els màxims beneficiaris serem nosaltres mateixos. D’entrada, pagarem menys factures. Els impostos destinats a obres com la MAT es podrà destinar a obra social. I a més ens evitarem episodis lamentables com les apagades d’aquests dies.