Mostrando entradas con la etiqueta Mobilitat sostenible. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mobilitat sostenible. Mostrar todas las entradas

6 jun 2008

Carrils bici a Cerdanyola (II)

Des de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès, volem tornar a incidir en el tema dels carrils bici. Els hi donem rellevància perquè són una eina necessària per tenir un sistema global de mobilitat basat en la sostenibilitat. És una de les peces que necessita aquest complicat trencaclosques.

La nostra ciutat té una trista història amb els carrils bici. El PSC al seu darrer mandat de govern, va pintar unes quantes línies a alguns carrers de la ciutat i els va anomenar carrils bici. El principal problema és que la seva ubicació no tenia cap tipus de racionalitat. L’exemple més evident va ser quan es va reformar i ampliar el pont vell, que connecta l’Avinguda de Catalunya amb el carrer de Francesc Layret (davant l’Altis), en el qual van pintar un carril bici només al llarg de la calçada del pont (uns 30 metres de llarg). Un altre sense sentit es dona al Carrer Castella; 15 metres de carril bici enmig del no res, una illa sense cap tipus de connectivitat. La conseqüència és que els carrils bici avui dia són utilitzats com aparcaments o bé els cotxes estan obligats a circular trepitjant-los degut a que estan situats en carrers massa estrets.

Com la crítica a la gestió passada no té sentit si no s’aporten alternatives de futur, des de JEV creiem que Cerdanyola s’ha de dotar d’un sistema de carrils bici racional, funcional i segur.
És per això que apostem per adaptar les rondes de circumval·lació de Cerdanyola amb carrils bici. Aquests carrils cal situar-los en zones on circular en bicicleta sigui perillós. En canvi, al centre urbà, on funcionen mesures de pacificació del trànsit i els vehicles circulen a una velocitat més reduïda, és molt més fàcil la convivència enter conductors, ciclistes i vianants. A més, les zones per als vianants com el carrer de Sant Ramon, també permeten gaudir de l’ús de la bicicleta.

Per últim, ens alegrem que quan acabin les obres de reforma de la carretera interurbana entre Cerdanyola i Sant Cugat, aquesta comptarà amb carrils bici modèlics.

En conclusió, animem a que l’Ajuntament de Cerdanyola inverteixi el proper curs econòmic en la instauració de carrils bici. Aquests carrils han de situar-se a la circumval·lació de la ciutat, allà on hi ha més risc al circular en bicicleta. Dins el nucli urbà, s’han de fomentar els carrers peatonals i la pacificació del trànsit a motor per proporcionar les condicions idònies de coexistència entre conductors, ciclistes i vianants. També s’ha de dotar el sistema d’una infrastructura complementària que aporti una major qualitat: bona senyalització, connectivitat i pàrkings a les zones adequades. I que els carrils bici connectin Cerdanyola amb les seves ciutats confrontats sempre que sigui viable.

2 may 2008

Carrils bici a Cerdanyola

En el programa electoral d’ICV Cerdanyola a les eleccions municipals es deia:
“Cerdanyola es dotarà de carrils bici en les vies on la intensitat i la perillositat del trànsit requereixen d’un itinerari reservat i protegit per a les bicicletes. Aquest és el cas de l’accés nord, les rondes de la ciutat, les connexions amb la UAB i amb la resta de localitats de l’entorn.”

Aquesta és una proposta valenta i que recolza la mobilitat sostenible. Cal recordar que la peatonalització dels carrers cèntrics i la pacificació del trànsit ja són un incentiu a circular amb bicicleta. Però és hora de racionalitzar els carrils bici i d’incorporar algunes infrastructures bàsiques com els estacionaments propis de bicicletes.

Els carrils bici són una eina clau en la concepció de mobilitat de Joves d’Esquerra Verda. Per això encomiem a l’Ajuntament de Cerdanyola ha realitzar una inversió econòmica destinada específicament als carrils bici el pròxim exercici econòmic de 2009. Estem segurs que assumiran aquest compromís.

Pel que fa al sistema de bicing, la sostenibilitat d’aquest sistema (fora de Barcelona ciutat) passa per la mancomunació del servei. És a dir, resultaria ineficient que cada municipi de l’àrea metropolitana tingues el seu propi sistema de bicing, ja que d’això no resultaria un sistema ordenat. L’alta mobilitat dels ciutadans de l’àrea metropolitana i la proximitat de les ciutats convida a establir una gestió municipal coordinada per maximitzar la qualitat i benefici social del servei.

Cal una xarxa racional de carrils bici tant intermunicipal com intramunicipal.