L’agrupació de Cerdanyola de JEV porta a la ciutat a Salvador Milà per parlar del canvi climàtic.

Dimarts dia 4, en Salvador Milà, diputat d’ICV al Parlament de Catalunya i ex conseller de Medi Ambient i Habitatge del primer govern d’esquerres de la Generalitat, va realitzar un acte anomenat “Contra el canvi climàtic + esquerra verda”. La jornada va estar organitzada pels Joves d’Esquerra Verda que van aconseguir omplir la sala d’exposicions de l’Ateneu, amb més d’una quarantena d’assistents. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Jesús Hernández, que va destacar que “actes polítics d’aquest nivell demostren que ICV vol que Cerdanyola estigui a la Champions League” i que “es demostra que el canvi climàtic interessa a les persones”.

En Salvador Milà va fer una presentació en power point on es va poder veure amb imatges impactants i estadístiques demolidores de l’impacte de l’activitat econòmica i social al planeta i els efectes, en alguns casos irreversibles, de tot plegat. Ens va explicar la lògica del desenvolupament a Catalunya que “fa que cada vegada es consumeixi més per a fer la mateixa activitat i, a més, hi ha més activitat amb la qual cosa l’impacte creix exponencialment”. Milà va referir-se a que un canvi de model podria permetre seguir creixent “sempre que es creixi bé, és a dir, fent les coses de forma que hi hagi un menor impacte, es pot créixer alhora que es redueix la petjada ecològica”. També va entrar en valorar “la hipocresia de molts estats” com Rússia, Estats Units i Gran Bretanya, en referir-se al desgel dels pols i l’interès de molts estats en que es produeixi aquest desgel per aconseguir petroli .

La conferència va durar més d’una hora però malgrat aquesta extensió en tot moment el públic va estar connectat, en certa mesura perquè Milà va aportar també dosis d’Humor amb alguns fragments de pel·lícules dels germans Marx com el “Camarote de los Hermanos Marx” o “Más Madera” cosa que va justificar “perquè s’ha de notar el nostre origen marxista”, expressió que va fer riure als assistents. A més eren exemples que il·lustraven perfectament els actes il·lògics i insostenibles que fa la societat occidental, com el fet de que “la macroeconomia va bé a costa de destrossar el planeta”.

En acabar Milà va poder contestar les preguntes dels assistents que en general van mostrar la seva sintonia amb la conferència, i també se li va demanar per temes com la protecció de Collserola, al que Milà va respondre que calia protegir Collserola, però que “amb imaginació” es pot aconseguir un projecte de mobilitat ferroviari sostenible amb un impacte nul al territori. Jesús Hernández va remarcar que hi hauria continuïtat de la campanya contra en canvi climàtic, ja que al primer trimestre del 2008 JEV organitzaria una nova conferència amb l’ambientòleg David Pon.

Altres imatges de l'acte:

per cert...

Una veritat incòmoda, molt incòmoda.

Al Gore ha rebut recentment el Premi Nobel de la Pau. Sens dubte, el prestigi d’aquest premi donarà encara més publicitat a les seves campanyes i al seu ja conegut documental “Una veritat incòmoda”. Veient-lo us adonareu que no només és una crítica als diferents governs dels estats desenvolupats (principalment als EE.UU.) i d’alguns que estan en vies de desenvolupament (com ara la Xina) per les seves pobres o inexistents polítiques mediambientals, sinó també una explicació força pedagògica, del que és el canvi climàtic i tots els conceptes que l’envolten.

Un dels eixos sobre els que gira el documental és el de l’escalfament dels pols i les glaceres (amb el conseqüent desgel) provocats per l’ascens de la temperatura que s’ha produït en les últimes dècades, com a conseqüència de la també creixent utilització de combustibles fòssils. Els efectes del desgel poden ser molts, principalment climàtics: augment del nivell del mar, més tempestes i més fortes arreu del planeta, més sequera, etc.

Aquests efectes ambientals de ben segur tindran greus conseqüències per a l’ésser humà: una reducció de l’accés a l’aigua potable per a part de la població mundial i la possible destrucció (encara que sigui parcial) de ciutats situades a nivell del mar, són només dos exemples dels problemes que el canvi climàtic ens pot ocasionar. Amb això sembla que n’hi haurà prou per a generar un nombre molt elevat de desplaçats i “refugiats ecològics” (un terme que, per desgràcia, cada dia cal usar més). En relació amb això no està de més preguntar-se si el milió de desplaçats pels incendis de California es poden entendre com a víctimes del canvi climàtic; possiblement la resposta és sí.

Per tots aquests motius el documental pretén conscienciar al telespectador sobre el problema i, a més, deixar clar que cadascú s’ha de fer responsable de reciclar i d’estalviar energia a la seva llar i en els seus desplaçaments mitjançant, per exemple, l’ús de transport públic, el compartir cotxe, o, perquè no, agafar la bicicleta o anar caminant, sempre que sigui possible, al lloc de treball o d’estudis.

D’altra banda, el reportatge té un parell de defectes: en primer lloc, s’ha fet una mica massa dramàtic: en algunes parts del reportatge sembla que s’estigui explicant com serà la fi del món. En segon lloc, dóna poca informació sobre els efectes del canvi global sobre la biodiversitat del planeta (el més greu, evidentment, la desaparició d’espècies). En tot cas, us animem a que el veieu, i podreu, d’aquesta manera, jutjar per vosaltres mateixos.

Ara bé, esperem que no jutgeu de la manera que ho va fer fa uns dies el “Sr.” Rajoy, ja que, segons ell: “Si nadie garantiza el tiempo que hará mañana en Sevilla, ¿cómo pueden saber que va a pasar de aquí a 300 años?” Potser el que caldria fer és començar per canviar alguns líders polítics i, sobretot, ensenyar-los-hi que el canvi climàtic trigarà força menys de 300 anys en perjudicar-nos.