Com vàrem dir en el primer missatge del blog, esperàvem que aquest espai pogués servir també per parlar de temes que no tinguessin res a veure amb la política. Avui he decidit fer el primer post d'un tema perquè sí, solament perquè hem venia de gust! Els que em coneixen saben que una de les meves dèries són els esports de muntanya, i avui us recomanaré l'excursió que vaig fer ahir. I és que som diversos els membres de JEV de Cerdanyola als que ens agrada el senderisme, així que ja era hora de que en parléssim. Hi ha qui per gaudir de la muntanya ha d'anar a Eslovènia o l'Alpe d'Huez (com algun que corre per Cerdanyola...). Jo, en canvi, me'n vaig a Berga.
Bé, sense més passo a la recomanació: la primera etapa del GR-107, conegut per tots com el Camí dels Bons Homes, amb una variant de tornada. Aquest camí es famós donat que va ser el camí de fugida dels Càtars (Considerats Heretges per l'església de Roma i per les monarquies franceses), coneguts també com a Bons Homes, que van haver de fugir d'Occitània entre els segles X i IX i molts d'ells van arribar fins al Bergadà. Per saber-ne més sobre Càtars us recomano el llibre de Xavier Escura “Per Castells d'Heretges”. Aquest camí arriba fins a Montsegur, un poble petit i acollidor al Sud de França, passant pel Bergadà, la Cerdanya i l'Ariège.
L'etapa que us recomano és de sortida des de l'inici del GR al Santuari de Queralt, seguint el sender fins al poble abandonat de Peguera, que es un bon lloc per dinar i fins i tot fer una becaina, i des d'aquí podem tornar pel mateix camí que hem fet o agafar el PR-C 73 passant per Rasos de Peguera i desviant-nos cap a Queralt. Fins a Peguera hi ha 12.3 Km i si estem en bona forma (que no es el meu cas) s'hauria d'arribar en 3 hores 30 minuts. La meva parella i jo en vàrem trigar quatre i mitja, si bé és cert que ens vam aturar a esmorzar i ens vam apalancar una estona a mig camí. Fins arribar a Peguera podem veure un paisatge imponent, ja que s'arriba a estar als 1.700 metres d'alçada. Es comú veure gent àligues, moltes vaques i l'imatge imponent de gent fent parapent. Passarem per una Baga molt agraïda a l'estiu, donat que és una fageda ombrívola. Podrem caminar camp a través per uns prats que a l'estiu són verds i impecables. El GR fins i tot passa per dins d'un curt túnel d'
uns 15 metres de llarg i uns 2 d'alçada que antigament havia servit per les vagonetes que extreien minerals a la mina de Peguera.
La primera etapa del GR continua fins a Gósol, on es culmina la primera etapa, però donat que és un trajecte no circular us recomano que torneu arribats a Peguera. Fins i tot podeu acabar abans si s'us fa massa dur el camí. Jo ahir vaig tornar per PR-C 73. No està tan ben senyalitzat com el GR i es molt exigent, així que si
no esteu acostumats, no porteu cartografia i no porteu un calçat adequat és millor tornar pel Camí dels Bons Homes i en tres horetes més sereu a l'inici. Tot i això, el PR és molt i divertit i alhora exigent, amb unes pendents de baixada espectaculars just desprès de deixar els Rasos de Peguera. Així per tant si us agraden les emocions fortes torneu per aquest camí. La veritat és que jo vaig fer un error de càlcul i se'm va fer literalment de nit. De totes maneres si aneu a per feina, començant la ruta abans de les 10 del matí (nosaltres la vam començar a les 12), a quarts de nou podeu estar a Queralt pensant un bon lloc on sopar.
Bé, aquí queda la meva recomanació, us deixo amb quatre fotos del camí i de Berga (a la sortida, de dia, i a l'arribada, de nit).
