JEV participa activament a la 8a Assemblea Local d'ICV

L'agrupació de Cerdanyola de JEV hem participat activament a la 8a Assemblea local d'ICV, que s'ha celebrat avui i que culmina el procés de renovació interna iniciat amb les eleccions primàries. A part de contribuir en l'organització i la logística, donat que el Pol Moragas ha estat un dels responsables d'organitzar la jornada, els joves també hem tingut presència en la mesa de l'assemblea, on la Maria Reina ha estat secretaria; i amb la presentació d'una resolució sobre les polítiques de joventut a càrrec de Jesús Hernàndez.

L'assemblea, que ha comptat amb l'assistència del diputat al congrés i cap de llista d'ICV-EUiA a les properes eleccions generals, Joan Herrera, ha transcorregut en un clima d'entesa, complicitat i germanor. Tant en les intervencions del Toni Morral com en la del nou i flamant president de l'agrupació local, Joan Rodríguez, s'ha destacat el paper dels Joves en els darrers mesos com un dels aspectes més positius del creixement del partit.

Una de les notes més positives és la inclusió de tres joves en la nova Comissió Política Local, l'òrgan executiu d'ICV. La votació de la composició, amb una única proposta, ha tingut una àmplia majoria i únicament han hagut dos abstencions i cap vot en contra. La Maria Reina, l'Andrés Martín i el Jesús Hernàndez seran 3 dels 20 membres de la nova CPL.

Us adjuntem un resum de la resolució presentada per Joves d'Esquerra Verda i que ICV ha aprovat per unanimitat.

Resolució de Joves d’Esquerra Verda sobre Polítiques de Joventut

Presentant aquesta moció en referència a les polítiques de joventut, l’agrupació de Joves d’Esquerra Verda volem fer una aportació política a l'assemblea.

A dia d'avui, més d’un 21 % de la població de Cerdanyola té entre 15 i 29 anys. Aquest percentatge es situa per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya. A més, la presència de la Universitat Autònoma fa que hi hagi més joves residents dels censats. Aquestes dades deixen clar que el jovent és un grup social nombrós, però també complex ja que és heterogeni i té necessitats i inquietuds molt dispars.

La majoria dels problemes dels joves són els mateixos que els que pateix el conjunt de la societat, tot i que més pronunciats per ser un col·lectiu desafavorit. Temàtiques tal com la precarietat laboral, la integració dels immigrants (col·lectiu amb un elevat nombre de joves) i l'accès a l’habitatge són qüestions que s’han d’abordar tenint present que els màxims afectats són joves. Per tal de donar una resposta efectiva a aquestes inquietuts i necessitats, són necessàries polítiques transversals des de diferents departaments de les administracions, especialment els de Drets Civils, Habitatge, Educació i Treball.

Aquesta concepció més àmplia del que han de ser les polítiques de joventut, sovint xoca amb la concepció més tradicional i malauradament generalitzada, la qual tracta les polítiques de joventut com aquelles orientades a l’oci, la cultura i la promoció de l’associacionisme del jovent. La política de joventut de l'Ajuntament de Cerdanyola ha tingut una gestió polèmica en els darrers anys, i en diverses ocasions els joves han sortit al carrer per mostrar el seu malestar. Tots coneixem les mobilitzacions socials queixant-se de l'estat del Casal de Joves de Ca n'Altamira, únic equipament juvenil de la ciutat. Tot i que Joves d'Esquerra Verda tenim una definició més àmplia i substancial de les polítiques de joventut, també creiem en la gran importància de les polítiques més lúdiques adreçades als joves, i compartim el malestar i preocupació dels i les joves que s’han mobilitzat.

A Cerdanyola, actualment, la coalició d'ICV-EUiA gestiona directament molts àmbits d'aquesta definició més àmplia i transversal de les polítiques de joventut. Fins i tot és responsable de l’àrea estrictament de joventut. Són molts els punts possitius a destacar de les actuacions fetes els darrers anys, com la clara aposta per l'habitatge social de lloguer, que exemplifica perfectament la promoció de La Clota o la construcció de nous bucs d'assaig a la ciutat. Però també queda molta feina per fer.

Per què és important agafar consciència de la necessitat d'una bona política de joventut?

• Els joves som un col·lectiu amb un elevat grau de precarietat i, puntualment, amb risc d’exclusió, fet que mereix una atenció especial. La protecció dels col·lectius socials desafavorits és un referent en l’ideari i el programa electoral d’ICV.

• Els joves som un sector de la població clau per tal de generar identitat de ciutat i per a aconseguir que Cerdanyola acabi sent algun dia una veritable vil·la universitària.

• A Cerdanyola, els darrers mesos han hagut mobilitzacions en contra del govern municipal per temes com l'estat del Casal de Joves o l'Aula de Música, on els manifestants eren gairebé tots joves, que mostra un cert malestar social.

És per tot això que emplacem a l’organització a obrir un debat sobre les polítiques de joventut que es duguin a terme situant-les com una de les polítiques prioritàries d’ICV.

Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove aborden les polítiques d’habitatge amb el regidor de Territori i Medi Ambient

El passat dimarts dia 6 de novembre membres de Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove ens vam reunir amb el Regidor de Medi Ambient i Territori. La reunió tenia com a objectiu veure la situació actual de la ciutat en matèria d’habitatge i posar en comú noves propostes. Aquesta sessió s’emmarca en el procés de seguiment i participació en l’elaboració de les polítiques municipals que estem fent JEV i AJ.

Rafa Bellido va explicar l’estat de les promocions d’habitatge públic a Cerdanyola. Les previsions són tenir 136 nous pisos al llarg del 2008 (els de la Clota i els primers de la Plana) i 1435 que es començaran a construir en els propers 4 anys, repartits en tres ubicacions: la promoció del centre direccional i les futures promocions públiques del carrer Salvador Espriu i de Can Banús. Un aspecte important d’aquestes promocions és que totes elles preveuen un ús temporal de l’habitatge social, amb la qual cosa l’Ajuntament no perd patrimoni i s’evita que pisos construïts amb finalitats socials passin al mercat lliure. Aquesta aposta ferma que l’Ajuntament de Cerdanyola està fent pel lloguer i altres fórmules de temporalitat beneficia especialment als col·lectius que més pateixen la precarietat, com és el cas dels i les joves. Tant des de AJ com des de JEV defensem les decisions de l’Ajuntament en aquest sentit.

Una de les qüestions que les dues organitzacions vam mostrar com a claus va ser la nostra voluntat de fer un cens dels habitatges buits. Davant d’això, Bellido ens va comunicar les dificultats donat que no és competència municipal, però es va mostrar disposat a provar-ho i buscar fórmules per poder detallar els pisos en desús. El cens de pisos buits i la recerca de noves formes d’intervenir en el lloguer de pisos de Cerdanyola són eines que permetran, amb la propera llei impulsada per ICV-EUiA, la “llei de l’habitatge”, noves formes polítiques d’intervenció pública al mercat. A més d’això, els membres de AJ i JEV vam mostrar el nostre interès en que s’ha d’evitar que es lloguin habitacions a preus desorbitats i en males condicions, cosa molt habitual a Cerdanyola, per la proximitat amb la UAB. A més d’això també veiem clau reforçar el paper de la borsa jove d’habitatge com a mediador entre llogaters i propietaris. També creiem que s’ha de treballar per fer factible altres polítiques més innovadores, que estan funcionant a altres països com la masoveria urbana i fins i tot la promoció de l’autoconstrucció.

En conclusió, les Joventuts d’ICV i les d’EUiA volem mostrar la nostra satisfacció per l’aposta pel lloguer que està fent l’Ajuntament de Cerdanyola que beneficiarà als joves que actualment no poden emancipar-se i valorem molt positivament el conjunt de les polítiques d’habitatge dutes a terme. També afirmem, però, que cal seguir innovant i treballar per trobar més solucions al problema de l’especulació i de les dificultats de l’accés a l’habitatge que estem patint els i les joves.

Participació, política i joves (I)

Un d'aquests dies avorrits del passat estiu vaig trobar per internet un estudi elaborat per l'IGOP a encàrrec de la secretaria de joventut de la Gene que vaig trobar interessant. L'estudi es va publicar el 27 de juny així que és bastant recent.


En quant a associacionisme, hi ha unes dades que moltes d'elles no per ser conegudes (fins i tot òbvies) deixen de ser interessants. Segons aquest estudi, els joves catalans d'entre 15 i 29 anys, en un 70 % no estan associats a entitats de cap mena (dada coincident amb la gran majoria d'estudis de joventut). D'entre el 30 % associat, un 13,4 % (gairebé la meitat) té una activitat d'entre 4 i 10 anys. Un 11,2 té una activitat encara més curta, inferior als 3 anys; i són clara minoria, només un 5% del total de joves catalans, els que participen en una entitat durant més de 10 anys.

L'estudi ens mostra 4 variables independents clarament significatives:

- Sexe
- Edat
- Llengua
- Capital instructiu dels pares (aquesta en menor mesura que les 3 anteriors)

En quant a sexe, les noies participen més a les diferents associacions (35,1%) que els nois (23,7%).

L'edat, també té un fort lligam al percentatge de joves participatius, que amb els pas dels anys van incrementat la seva activitat. La població d'entre 15 i 19 anys està associada en un 22%, que contrasta amb el 33% dels joves d'entre 25 i 29 anys.

La llengua parlada durant la infància també influeix al nivell d'associacionisme. Només un 24,8 % dels castellanoparlants i un 22,3 % dels que parlaven llengües diferents al català o al castellà han participat associativament. Malgrat que l'estudi no ho indica, cosa que a parer meu és una greu errada estadística no profunditzar en una variable amb una significativitat .000 com mostrava la llengua, deduïm que els catalanoparlants estan associats per sobre del 30 %, és a dir 10 punts per sobre dels que tenen altres llengües maternes.

L'estudi demostra la relació entre nivell associatiu dels joves en funció del nivell d'estudis (capital instructiu) dels pares mostrant les dades de representació escolars. Dels joves que han participat en algun consell escolar, només un 25% tenen pares sense estudis secundaris, mentre que un 37,3 % tenen al menys el pare o la mare amb estudis universitaris.