per cert...

Una veritat incòmoda, molt incòmoda.

Al Gore ha rebut recentment el Premi Nobel de la Pau. Sens dubte, el prestigi d’aquest premi donarà encara més publicitat a les seves campanyes i al seu ja conegut documental “Una veritat incòmoda”. Veient-lo us adonareu que no només és una crítica als diferents governs dels estats desenvolupats (principalment als EE.UU.) i d’alguns que estan en vies de desenvolupament (com ara la Xina) per les seves pobres o inexistents polítiques mediambientals, sinó també una explicació força pedagògica, del que és el canvi climàtic i tots els conceptes que l’envolten.

Un dels eixos sobre els que gira el documental és el de l’escalfament dels pols i les glaceres (amb el conseqüent desgel) provocats per l’ascens de la temperatura que s’ha produït en les últimes dècades, com a conseqüència de la també creixent utilització de combustibles fòssils. Els efectes del desgel poden ser molts, principalment climàtics: augment del nivell del mar, més tempestes i més fortes arreu del planeta, més sequera, etc.

Aquests efectes ambientals de ben segur tindran greus conseqüències per a l’ésser humà: una reducció de l’accés a l’aigua potable per a part de la població mundial i la possible destrucció (encara que sigui parcial) de ciutats situades a nivell del mar, són només dos exemples dels problemes que el canvi climàtic ens pot ocasionar. Amb això sembla que n’hi haurà prou per a generar un nombre molt elevat de desplaçats i “refugiats ecològics” (un terme que, per desgràcia, cada dia cal usar més). En relació amb això no està de més preguntar-se si el milió de desplaçats pels incendis de California es poden entendre com a víctimes del canvi climàtic; possiblement la resposta és sí.

Per tots aquests motius el documental pretén conscienciar al telespectador sobre el problema i, a més, deixar clar que cadascú s’ha de fer responsable de reciclar i d’estalviar energia a la seva llar i en els seus desplaçaments mitjançant, per exemple, l’ús de transport públic, el compartir cotxe, o, perquè no, agafar la bicicleta o anar caminant, sempre que sigui possible, al lloc de treball o d’estudis.

D’altra banda, el reportatge té un parell de defectes: en primer lloc, s’ha fet una mica massa dramàtic: en algunes parts del reportatge sembla que s’estigui explicant com serà la fi del món. En segon lloc, dóna poca informació sobre els efectes del canvi global sobre la biodiversitat del planeta (el més greu, evidentment, la desaparició d’espècies). En tot cas, us animem a que el veieu, i podreu, d’aquesta manera, jutjar per vosaltres mateixos.

Ara bé, esperem que no jutgeu de la manera que ho va fer fa uns dies el “Sr.” Rajoy, ja que, segons ell: “Si nadie garantiza el tiempo que hará mañana en Sevilla, ¿cómo pueden saber que va a pasar de aquí a 300 años?” Potser el que caldria fer és començar per canviar alguns líders polítics i, sobretot, ensenyar-los-hi que el canvi climàtic trigarà força menys de 300 anys en perjudicar-nos.

Èxit de la jornada d'homenatge al Che

Des de JEV volem destacar l'èxit que ha va suposar la jornada festiva reivindicativa per commemorar el 40è aniversari de la mort d'Ernesto Guevara, “el Che”, que va ser assassinat a mans de la CIA el 9 d'Octubre de l967 a Higueras (Bolívia).

La jornada, que va tenir lloc al Casal de Joves, totes les entitats que van participar a l'organització del acte van tenir la seva paradeta, entre elles la de JEV, que va repartir enganxines, xapes i díptics de diferents campanyes, algunes publicacions gratuïtes de la col·lecció “El pensament i l'acció” i un centenar de preservatius, a més de recollir firmes per a que un carrer o plaça de Cerdanyola pugui dur el nom de Che Guevara.

A les 17.00 es van iniciar els passis de dos documentals (amb una assistència de més de 40 persones a cada un d'ells) un sobre la revolució a Veneçuela i un altre de biogràfic sobre la vida “del Che”.

Els documentals van deixar pas a un debat d'altíssim nivell polític i acadèmic, amb la presència de Carlos Urra, ex assessor del ministeri d'economia de Salvador Allende; Maria Ortiz, membre de defensem Cuba; Belén Rojas, la cònsol general de la República Bolivariana de Veneçuela a Barcelona; Jordi Mir, doctor en Història i investigador de la Pompeu; i Jordi Mena, ex regidor de Cerdanyola pel PSC, antropòleg i ex membre del Front Sandinista d'Alliberament Nacional a Nicaragua. El debat es va tenir lloc a la mateixa sala polivalent del Casal, totalment plena i amb alguns punts de polèmica per les intervencions de Jordi Mena que va donar una òptica més crítica amb la revolució cubana i la figura del Che, que va despertar respostes airades de molts assistents i d'alguns dels altres ponents. Des de JEV volem dir que malgrat no compartim bona part de la intervenció de Mena, agraïm el seu atreviment i considerem la controvèrsia que va despertar com a positiva, ja que va servir per fer més interessant i animat el debat.

Mentre a la sala polivalent es projectaven els documentals i es debatia sobre el llegat del Che, a l'exterior, hi havia activitats infantils, amb pallassos i mags, que van congregar una vintena de nens. Donant mostra de la transversalitat de l'acte que va superar la barrera generacional i on van assistir moltes famílies amb nens, gent jove i gent d'avançada edat.

Per la nit, la festa va anar a càrrec primer dels grups de Musikaos i posteriorment de Hate Hache i No fucking Name, amb més d'un centenar de persones, bàsicament joves, van poder gaudir dels concerts fins la una de la matinada.

En conclusió, per a JEV, la valoració de l'acte és molt positiva per tres raons. D'una pel fet que sigui un acte unitari de agrupacions polítiques i associacions d'esquerres. En segon lloc, estem orgullosos de l'alt nivell de l'acte, ja que a més de tenir una gran diversitat d'activitats, totes les que van tenir lloc van ser d'alta qualitat. En darrer lloc considerem un èxit l'assistència de públic de totes les edats, demostrant l'interès que desperta 40 anys desprès de la seva mort la figura d'Ernesto Guevara de la Serna, “Che Guevara”.

Jornada festiva reivindicativa "Che" avui. 20 d'octubre al Casal de Joves Altimira

El proper dissabte dia 20 d’Octubre, a Cerdanyola tindrà lloc una jornada festiva reivindicativa en el marc de la commemoració dels 40 anys de l’assassinat d’ Ernesto Guevara, el Che, a mans de la CIA.

L’acte començarà a les 17.00 amb documentals: un de Cubainformacion.tv sobre el ‘Che’ i la revolución no será transmitida, que explica la revolució a Veneçuela. Desprès hi haurà un debat, amb convidats de luxe: la cònsol general de la república Bolivariana de Veneçuela, Belén Rojas i la seva adjunta, Marcela Khan; Maria Ortiz de Defensem Cuba; Jordi Mena, exregidor de Cerdanyola pel PSC i cooperant amb Nicaragua i Jordi Mir, un jove historiador del pensament polític de la UPF. Cal destacar la voluntat de fer un debat sobre la vigència de les idees i la lluita del Che, no només és un homenatge a tot el que va suposar la seva figura, sinó al que és més important, i que ha fet més gran al Che, el seu llegat ideològic.

A partir de les 21.00 començarà la festa, tindrem botifarrada popular pels que vulgueu venir a sopar i al vespre obrirem la barra conjunta amb begudes i mojitos. Els concerts duraran fins a la 01.00 de la nit, i tindrem grups de rock, funk, sessió de reggae i música per a tots els gustos. Els grups estrella seran Hate Hache i No fucking name.

Un dels punts a destacar és que durant tot l’acte hi haurà activitats infantils de màgia i globus per a nens, així que tots els que desitgin venir amb els fills no tindran excusa! A més també tindrem la presència d’alguns esplais.

Les entitats que formen part de la comissió unitaria “che” avui són: Musikaos, Alternativa Jove – Joves d’EUiA, les Joventuts Socialistes de Catalunya, Els Verds-Opció Verda, la Brigada Vallesana Simón Bolívar, el Consell Local de Joves i, nosaltres, els Joves d’Esquerda Verda.

Des de JEV, volem fer una crida a tots aquells i aquelles que estiguin interessats en la figura del Che, en la seva herència, en la vigència de la seva lluita o simplement els que vulguin passar una jornada festiva a que assisteixin a l’acte, al que tothom hi és convidat.

Una delegació de Joves d'Esquerra Verda encapçalada pel coordinador , David Cid, ha participat a la ofrena floral a Lluis Companys.

El president d’ICV encapçala la delegació ecosocialista que aquest matí ha fet una ofrena floral a la tomba del President de la Generalitat

El president d’ICV, Joan Saura, s’ha mostrat confiat en que l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica en el Congrés dels Diputats pugui “obrir la finestra “ per l’anul•lació del judici de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys.

En el marc de l’ofrena floral a la tomba del President afusellat, Saura ha posat de relleu que aquest any l’aniversari de l’afusellament de Companys té un especial significació per què la setmana que ve s’aprovarà en el Parlament de Catalunya la Llei del Memorial Democràtic i en breu es farà el mateix amb la Llei de Memòria Històrica en el Congrés dels Diputats.

En aquest sentit, el líder ecosocialista ha emplaçat al PP a votar les dues lleis, la del Memorial i la de la Memòria Històrica, “com la resta de les dretes europees” i aplaudeixin la llei que “expressa de forma clara per primera vegada en el Congrés una enèrgica i contundent condemna del franquisme”. Saura ha qualificat la llei del Congrés de “importantíssima” i “històrica” per Espanta i ha recordat que ha costat molt de temps fer-la.

Inauguració del curs acadèmic 2007-2008 a la UAB

Per Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola, un dels grans èxits institucionals de l'equip de govern de la ciutat de l'anterior legislatura va ser redreçar les desgastadíssimes relacions entre UAB i Ajuntament. Desprès d'una etapa de molts anys de querelles mútues i una ciutat donant l'esquena a un dels seus principals pols socials i econòmics, es va aconseguir no només normalitzar relacions sinó, fins i tot, iniciar projectes conjunts. Prova d'aquest moment dolç pel que passen les relacions UAB - Ajuntament està el discurs de l'alcalde, Antoni Morral, a la inauguració del curs acadèmic d'enguany. Us en fem un resum (si voleu llegir la intervenció completa, cliqueu aquí):

[...]Ara fa quatre anys, des de l’Ajuntament de Cerdanyola ens vam posar com a objectiu acabar amb anys de relacions tenses entre l’Ajuntament i la Universitat Autònoma. Teníem com a repte crear les condicions necessàries per a fer possible que els valors de la ciutat i els de la universitat anessin junts, integrats. “Fer de la ciutat més universitat, i de la universitat més ciutat”

Estem a punt de signar el conveni de col·laboració i cooperació [...] Aquesta nova relació farà que, definitivament, la UAB i Cerdanyola caminin de bracet per a construir el nostre futur.

[...] una nova aliança estratègica que esdevindrà un model de sostenibilitat i es convertirà en un pol d’atracció i generació d’innovació i coneixement, gràcies al lideratge que exercirà el Parc de la Ciència [...]

Treballarem conjuntament per aconseguir un sistema de mobilitat, de transport públic que, amb una visió integral del territori, aconsegueixi unir Bellaterra i la Universitat amb el nucli urbà de la ciutat i el Parc de la Ciència, però també amb la resta de municipis del nostre entorn.[...]

Cerdanyola, la nostra ciutat, es troba a les portes d’un canvi històric. Una transformació urbanística, demogràfica, econòmica i social sense precedents que, a més, serà un exemple des del punt de vista de la sostenibilitat i el respecte a l’entorn natural. [...]

I és en aquest moment quan el binomi Cerdanyola – UAB apareix amb més força que mai com un pol de centralitat del país en el qual la ciència, l’educació, la innovació, la investigació, la sostenibilitat, esdevenen símbols d’identitat. És, per tant, un moment que obre moltes oportunitats que cal aprofitar. I volem fer-ho.

Que aquest curs que ara iniciem sigui un curs ben profitós per a tota la comunitat universitària i per a tota la ciutadania de Cerdanyola, i que suposi un pas endavant en els reptes, ambicions i il·lusions que ens hem proposat.

Les polítiques de Zapatero: 2500€ per naixement

“El Consejo de Ministros ha aprobado la prestación económica de la que podrán beneficiarse las familias españolas por el nacimiento de un nuevo hijo. Esta nueva prestación, que tendrá un importe de 2.500 euros, beneficiará a todas las familias que hayan tenido un hijo desde las cero horas del pasado martes, 3 de julio de 2007, en adelante.”

Tota prestació pública al foment de la natalitat ha de ser considerada com a bona. Però tant important com oferir aquest tipus d’ajuda és oferir-les bé.

L’Estat recapta impostos per tal de complir dues premisses socials fonamentals: prestar béns i serveis públics i redistribuir la riquesa. Doncs, a dia d’avui, una ajuda monetària universal per cada naixement no acompleix els valors ideològics d’una política social.

La petita història dels 2500€ per fill nascut és interessant. Degut al superàvit de les arques públiques i a la proximitat de les eleccions generals del proper març, els ministres espanyols de Asuntos Sociales i el de Economía van trobar factible oferir aquesta ajuda a partir de l’1 de gener de 2008. Zapatero feia l’anunci sis mesos abans d’entrar la llei en vigor, i tots contents. ZP es marca un gol amb polítiques socials i es guanya un grapat de vots. Però a ZP li va poder el fervor d’una compareixença al Congrés i promet l’entrada en vigor d’aquesta ajuda a partir d’aquell mateix dia. I Zapatero ja va crear problemes: s’havia de tramitar el projecte de llei via urgent i amb caràcter retroactiu parcial i Solbes s’ha de treure de la màniga una partida de despeses que no tenia prevista fins al 2008. A més, queda la incongruència de fixar un 3 de juliol com inici de la prestació d’aquesta ajuda, ja que no té sentit degut la precipitació, i moltes famílies amb fills nascuts el mateix any 2007 senten un greuge comparatiu.

D’altra banda també és qüestionable el caràcter social d’aquesta prestació en l’actual context espanyol:

- En primer lloc, és per tots sabut que una prestació unitària no beneficia per igual a tota la població. Hi ha famílies que no necessiten recursos ni incentius afegits per tenir fills, mentre d’altres famílies troben en les restriccions pressupostàries de la seva renda barreres insalvables per fer front a les grans despeses que genera el naixement d’un fill. S’hauria de dotar de proporcionalitat aquesta ajuda per afavorir a aquells que més problemes han d’afrontar davant un naixement..

- En segon lloc, hi ha alternatives o complements al xec monetari per afavorir la natalitat en aquest país. Per exemple, fer reduccions fiscals en funció de la renda i patrimoni de les famílies que tenen nounats. I dotar aquestes d’altres actuacions més o menys rellevants, com poden destinar majors partides pressupostàries per a que els ajuntaments ampliïn l’oferta d’escoles bressol, que els bolquers no siguin catalogats com bens de luxe i passin del 16% d’IVA actual al 4% o a ser exempts, etc.

Com a conclusió, podem dir que la mesura de Zapatero d’oferir 2500€ per fill o filla nascut pot ser qüestionable des de l’esquerra ideològica ja que s’assimila més a polítiques d’Estats anglosaxons que no pas a polítiques socials d’un Estat de Benestar. A més, el govern central té capacitat per realitzar més actuacions que facilitin l’increment de la taxa de natalitat tot reduint el cost que ha de sostenir una família quan es dóna un nou naixement. També cal dir que és una subvenció sostenible en èpoques de bonança econòmica com la que gaudeix l’Estat espanyol al llarg dels darrers 10 anys, però que en èpoques de vaques flaques té una difícil durabilitat. Per últim, i des d’una visió sociològica, actualment les famílies espanyoles amb major renta són les que tendeixen a tenir més fills i, per tant, seran les majors receptores d’aquestes ajudes.

ICV denuncia la col·locació d'un artefacte explosiu a la seu de Sant Andreu

El secretari general d’ICV, Jordi Guillot, ha denunciat la col•locació d’un artefacte explosiu davant de la seu del districte de Sant Andreu que no ha fet explosió després de l’actuació dels mossos d’esquadra.

A les 12.30 del matí de diumenge 30 de Setembre un veí del barri de Sant Andreu va notificar a la policia la presencia d’una bossa sospitosa davant de la reixa de la seu ecosocialista al carrer Pons i Gallarza. Després de la intervenció dels mossos d’esquadra aquests van analitzat el contingut de la bossa i van confirmar que es tractava d’un artefacte explosiu.

En roda de premsa i acompanyat d’alguns membres de la direcció del partit, Guillot ha advertit als responsables de la col•locació de l’artefacte que “no val la pena que s’arrisquin ni que arrisquin la vida dels altres perquè ICV no pensa modificar les seves idees ni la seva forma d’actuar. No ens mourem ni un mil•límetre de l’exercici de les postres responsabilitats institucionals”, ha advertit Guillot que no ha volgut trobar cap relació entre aquest incident i les manifestacions d’aquest cap de setmana. Guillot ha assenyalat com a únics responsables els que han col•locat l’artefacte i “no volem criminalitzar a ningú més”.

Guillot va qualificar de “salt qualitatiu” i “perillosíssim” aquestes agressió patida per ICV després que ha recordat que al llarg d’aquest any i en el marc de la campanya de les municipals la formació ecosocialista va patir 9 atacs a seus del partit. “No accepto que l’exercici de les responsabilitat pugui justificar l’ús o la col•locació d’artefactes” ha assegurat Guillot que ha explicat que no es pensen prendre mesures de seguretat excepcionals més enllà de la prudència ja que “no pensem entrar en una dinàmica paranoica”.

El secretari general ha explicat que la formació ecosocialista ha denunciat els fets davant dels mossos d’esquadra i espera que tot s’aclari aviat al mateix temps que va demanar contundència a la política autonòmica.